diumenge, 27 de setembre del 2009

Vine!!. La Maria agafà la Mia pel braç per fer-la córrer al seu pas, anaven corrents cap al cotxe, l'havia pogut deixar relativament aprop del bar, no sentia res, estava concentrada en córrer i tibar la Mia.
- Maria!!.... que fas?? em vols trencar el braç o que???!!!!......
Van arribar al cotxe.
- Maria et vols tranquilitzar...que ha passat?
- No t'ho puc explicar ara, haig d'engegar el cotxe, hem de sortir d'aqui!, t'ha trucat el Marc????
- No, vols parar!, no pots conduir així
La Mia intentava raonar amb ella, però ni tan sols l'escoltava, el cap li anava a mil per hora, intentava analitzar el que havia passat, intentava racionalitzar el que havia fet, intentava trobar explicacions a fets que se li escapaven de les mans.
Girava el cap a veure si les havien seguit, però no veia ningú, en de mica en mica es va començar a tranquil·litzar, se sentia segura dins el cotxe, estaven a un pàrquing subterrani per tant era difícil que les haguessin pogut seguir fins aquí.
Va tenir una explosió de plors amb la Mia, primer un plor tranquil fins arribar a un plor desbocat, no podia parar, la Mia se la mirava amb sorpresa, no era normal aquesta reacció d'ella, intentava tranquilizar-la però no sentia, no escoltava, no raonava, ella sabia que primer havia de treure tota la tensió de dintre seu amb el plor, una vàlvula d'escapament com qualsevol altre, tot era qüestió de deixar-se anar i tant senzill com que el seu cos ja diria prou.
Va passar 5 minuts que haguessin pogut ser-ne vint o trenta, però amb 5 ja en va tenir prou.
- Ja esta....
- Em pots dir que carai ha passat? com et trobes?
La Maria li va explicar tot des que havia entrat fins a la sortida, la cara de la Mia anava cambiant per moments, la primera en parlar va ser la Mia.
- A veure si ho entès tot, quina relació te el tio aquest amb el Marc? com saps tu que hi ha alguna relació?
- No ho sé Mia, potser per la feina?
- Un taxista relacionat amb un club social de bdsm????
- Jo que se!!!....a veure el Marc es passa tot el dia al carrer amb el taxi, té moltes hores mortes, pot anar a qualsevol lloc sense que ningú en controli, no ho se, no ho se!!
- Tranquil·la, a veure com són les vostres relacions personals.
- Com vols dir?
- Ostia Maria, com folleu??
- Normal... precisament últimament no massa, no em toca, i no crec que em desitgi... jo tampoc
- Mai t'ha proposat alguna fantasia?
- No, potser té una amant i es troben allà, però el Munir que hi pinta amb tot això?
En aquell moment va sonar el mobil de la Mia.
- Es el Marc!, que faig? l'agafo?
- No!!!, no l'agafis, espera't
Van sentir un cop sec al vidre, justament a la banda de la Maria, es van girar i es van trobar que una cara les estava mirant, amb el puny havia picat el vidre tan fort que havia fet ballar el cotxe, la cara de sorpresa de les dues era enorme, la cara d'espant de la Mia era evident, la cara de ràbia de la Maria era cada vegada més gran.
La Maria va posar les claus al cotxe i el va engegar... merda la bateria estava a les ultimes i ja portava dues vegades que el cotxe l'havia deixat tirada...- Vinga!!! arranca!!!.
Van veure com agafava una cosa del terra i anava directa a picar al vidre, just quan el cotxe va arrencar, va pitjar a fons l'accelerador i el cotxe va sortir disparat.
- Qui és??????
- Qui vols que sigui? és el Munir!!!!
Ell també va arrencar a córrer darrera el cotxe, era fàcil atrapar-les dins el pàrquing un cop a fora ja era més difícil, la Maria conduïa buscant la sortida i no treien la vista del retrovisor, fins que la va veure i va pitjar a fons l'accelerador, tant se li donava fotre enlaira la barrera o no, volia sortir com fos d'allà, per sort la barrera estava aixecada ja que hi havia el paio de manteniment fent-li alguna cosa, per fi van sortir a l'exterior, amb tanta velocitat que va haver de fer un cop de volant sense poder controlar els cotxes que venien en contradirecció, l'impacte va ser brutal, ni tan sols es va sentir el crit de la Mia.
Quan la Maria va obrir els ulls el primer que va veure van ser els ulls del Munir que la cridava i intentava obrir la seva porta, va girar el cap i va veure la Mia, tenia aclotat el cap, li sortia sang per la boca, un filet de sang, i també tenia els ulls oberts.
Se sentia cansada lo suficient per dir-se que millor dormir una mica, però abans la va cridar, una, dues, tres vegades però la Mia no li va respondre.

divendres, 25 de setembre del 2009

- No em contestes? t'he fet una pregunta.
Li va agafar la cara amb la ma, el tacte d'aquella ma era suau i li va provocar un calfred, li va girar i es va acostar més, els llavis li tocaven a l'orella.
- Contesta'm Maria, diga'm-ho....
Els llavis d'ell li van besar el coll suaument, la Maria se'l va treure de sobre.
- Deixa'm collons!
- Esta bé, marxa si vols, no et vull fer mal, marxa i ja està.
- No! vull respostes!
- Jo també, i no m'has respost
- A mi no em va la submissió
Munir va esclatar a riure, cosa que encara va fer enfurismar més a la Maria, enfurismada però estranyament tranquil·la, una situació surrealista que mai s'hagues imaginat, però últimament a la seva vida era de tot menys normal.
- Que saps tu de la submissió?
- ....
- Escolta, la submissió es sexe amb unes característiques especials, més que sexes és un consens entre dues persones amb normes establertes, és gaudir d'una relació a on el dominant obté plaer dirigint una acció i el submís obté plaer acatant aquesta acció...
- Que em vols fer una classe?
- No em provoquis, jo no he vingut a ficar al nas a on no m'han cridat
- Que vols de mi i del Marc?
- No se de que em parles, et toca a tu donar-me una resposta
- No m'has contestat al que t'he preguntat, que vols de mi i del Marc? coneixes al Marc?
- Vols una classe?
La Maria se'n va anar corrents cap a la porta, abans que pogués arribar ell la va agafar, la va estrènyer contra ell, més que aturar-la semblava que l'abraçes, m'esta abraçant???, es pregunta ella.
- Tranquil·la, encara no hem acabat, ja vols marxar?
- Deixa'm! m'estàs fent mal
- Perdona, mira en les relacions de submissió, sempre hi ha una paraula de seguretat, m'entens?
- No
- Entre la persona dominant i la submissa estableix una paraula de seguretat, això vol dir que quant el submís se sent amenaçat ja sigui físicament com psiquicament pot utilitzar aquesta paraula per aturar el joc, i naturalment molt important parlar-ho amb l'altre perquè la unió que s'ha format no quedi perjudicada, ja veus el diàleg es molt important....
- Siusplau dona'm una resposta, quina relació tens amb el Marc?
- Ho sento, aquí no puc parlar, et deixo el meu mòbil.....
La Maria estava completament desconcertada, l'actitud d'ell no semblava amenaçadora però alguna cosa de dintre seu li deia que estigues alerta, se sentia estranyament atreta cap ell, cosa que encara la desconcertava més.
Li va fer un petó, un petó suau, encara no sap si va ser ell o ella, un petó que no corresponia ni amb les circumstàncies ni amb el lloc.
Va reaccionar de la manera que mai s'hagues pensat que reaccionaria, li va donar una petada als ous que el va deixar agenollat al terra, i la contestació va ser rapida i seca abans d'agafar la porta i marxar - Excitada de por i desig, però no sé qui guanya, escolta'm bé! si em tornes a tocar te'n planto un altre.
Quan sortia per la porta va sentir que el tio de la barra li deia - Ei nena! qui em paga la cervessa?

- El que m'ha acompanyat a dintre!
Quan va sortir de ROSAS5 va topar justament amb la Mia. - Mia! que hi fas aquí?
- Doncs venir-te a buscar, mira que ets burra, t'he dit que m'esperessis....

diumenge, 20 de setembre del 2009

Escolta nomes et demano que si et truca el Marc li diguis que hem sopat juntes...
- Maria, tu saps quin tipus de local es ROSAS5????
- No, per això ara hi aniré....
- Escolta! espera'm que vinc amb tu....... Maria!... Maria!
....
- Hola Marc, mira m'ha trucat la Mia i hem quedat per anar al cine i sopar.. si, si ara mateix... no trigaré... no se a quina hora arribaré.... escolta fa molt temps que no surto... si estic bé... penjo que estic conduint, escolta quasi no tinc bateria al mòbil no pateixis si no contesto.... que si! passat, que no trigaré... vinga un petó.... jo també - jo també? jo també l'estimo?
que hipòcrita sona....

La veritat no se l'imaginava així, un barra, tamborets i quatre taules, tot molt auster, la Maria havia entrat al bar ella esperava trobar un bar modern, actual, el tipus de bar que li agraden al Marc, típic bar pijo de barcelona, però era molt diferent al que s'imaginava, estava sola, sola amb el tio de la barra.
- Hola, em posara una cervesa, estrella siusplau.
- Si, esclar...
La sala era relativament petita, petita i neta, justament a la seva banda dreta i hi havia unes cortines que tapaven l'entrada o sortida d'algun lloc, cortines setinades negres que estrany per un bar...
- Hi ha poca gent avui...
- Si....
- Emm... havia quedat amb un amic, potser el coneix.. es diu Marc...
- No, no em sona
El tio de la barra se la mira encuriosit, un home d'uns 50 anys, ben cuidat, amb perilla i vestit de cuir, sembla divertit amb la situació..
- Com et dius maca?
- Mari... Mar, em dic Mar
- Escolta, em sembla que m'estàs prenen el número... saps a on estas?
- Òstia, tothom em diu el mateix!... collons a un bar, no?
- Ui, vigila el llenguatge
- Perdoni, ho sento de veritat no volia ser mal educada.
- Escolta'm estàs a un club social de bdsm
- Com? no l'entenc....
- Em sembla que si que m'has entès, el que no entenc es que fas aquí, som un club social i nomes hi entren socis, a vegades algun curiós però sempre acompanyat d'algú de dins, i parelles, noies soles precisament no n'hi venen, que carai fas aquí?
- A veure si ho entès, un club social? és a dir jo vinc amb la meva parella i que?
- Tenim sales habilitades per practicar els nostres "jocs", ho vols veure?
- si....
- Munir!... ensenya-li a la senyoreta les nostres sales....
La Maria es va quedar petrificada, de darrera les cortines va sortir el noi de la platja, quan la va veure ell va fer un somriure i abans que digués res la va agafar per braç amb força mirant-la els ulls, a la Maria no li va donar temps a dir res, ja havien traspassat el cortinatge, feia esforços per deixar-se anar però ell la tenia fortament agafada, la va fer caminar per un passadís fins arribar a una porta, la va obrir, i la va fer entrar
- Deixa'm! que em fas mal
- Que hi fas aquí?
- Vaja ara parlàs català, que collons passa aquí, perquè te'm vas acostar a la platja, perquè m'has estat seguint??, que passa?!
- No et posis nerviosa... no et convé... Ell s'anava acostant a poc a poc fins que la va tenir enganxada a la paret, dins l'habitació hi havia politges amb anelles penjades des del sostre, hi havia una cadira amb forma de creu, evidentment tot ambientat com a una masmorra, va veure cordes, fuets, espelmes...la Maria estava tremolant, però no volia que se li notes, no volia que li notes la por que sentia.... cada vegada el tenia més aprop, estaven a un pocs centímetres de separació i ell la tenia aprisionada, li va tocar la cara suaument, resseguint-li les faccions fins arribar als llavis...la Maria va notar que estava excitat, estaven massa junts...
- Diga'm una cosa, estàs excitada de por o desig?

diumenge, 13 de setembre del 2009

- Al Metro?, si este tancat.... és diu la Maria, és una mica més de la 1h de la matinada. El Marc s'atura davant del Metro, ella justament a la cantonada, el cor li va a mil per hora, no treu el cap perquè justament a l'altre banda de carrer hi ha l'aparador d'una botiga que li fa de mirall, veu perfectament el que esta fent el Marc sense que ell noti la seva presència, sembla neguitós, es mira el rellotge varies vegades.
La Maria rumia, la possibilitat que el vinguin a buscar es evidentment ella mira a on ha deixat el cotxe, per sort el te justament a quatre passes d'on és ella, casa seva i la parada del Metro estan a 200m de distancia, per tant li ha sigut relativament fàcil no perdre'l de vista, el que li ha semblat difícil es que ell no la veies.
Arriba un cotxe, un Ibiza de color vermell, no pot veure la matricula ell s'afanya a ficar-se a dins, la Maria esta de sort, el semàfor que hi ha al final del carrer s'acaba de posar en vermell, ella aprofita per ficar-se al seu, té el temps a favor fins que no es posi en verd, disminueix la marxa per no ser vista, no té ni idea de qui es el cotxe, la distancia que posa entre els cotxes es considerable, però amb el suficient espai per no perdre'l de vista. - Merda, que estic fent?, merda, merda!.
Circulen per carrers que la Maria no té temps d'identificar, se sent perduda entre carrers, fins que arriben el carrer de Santaló, es situa provisionalment, la vista fixa al Ibiza, i la ment a mil per hora per possibles explicacions, trenca a un carrer lateral, i segueix en perpendicular al Santaló, el cotxe disminueix la marxa fins que arriba a aturar-se, ella s'aturat al trencall anterior, el Marc baixa i el cotxe segueix, ell entra en un bar o almenys això sembla, la Maria passa per davant ROSAS5, - què és???, no havia sentit a parlar mai d'aquest bar, evidenment la Maria descarta la possibilitat d'entrar.
Són quasi bé la 1,45h, identifica el carrer Atenas, i es queda gravat el nom ROSAS5. Enlloc de bar sembla un local tipus discoteca o alguna cosa així, veu entrar una parella, i veu entrar una persona sola, potser la persona del Ibiza?, és un home però esta massa lluny per identificar-lo. Decideix tornar a casa i demà amb tranquilitat tornar al local, ara hi ha massa possiblitats de ser vista, la Maria li esta a punt de sortir el cor per la boca, encara no enten com ha sigut capaç de seguir-lo fins aquí, ara s'adona que ja no pot tornar enrera i fer veure que no ha passat res, ara s'adona que ha d'arribar fins al final tot i que potser no li agradi el que descubreixi.

dissabte, 12 de setembre del 2009

( Hores perdudes i rellotges trencats....
gula desenfrenada i alcohol sense distinció,
converses absurdes amb resultats sorprenents,
nits inacabables i desitjos pendents....
dies i nits sense ordre ni norma
perquè carai s'acaben les vacances??????
insomni, ansietat, mala llet, i enyorança...

He estat llegint al llarg de fa dies varis blogs que parlen de la prostitució, enfocats de diferent manera,jo el que em pregunto es perquè no hi ha prostitució masculina, i no em refereixo a la prostitució homosexual, perquè no hi ha putus a la boqueria?, perquè no hi ha putus a les carreteres???, estic segura que més d'una passa la mateixa gana que pot passar qualsevol home amb o sense parella, i amb les mateixes condicions econòmiques per gastar-s'ho amb sexe, doncs per tant perquè carai no hi ha putus?, potser una de les raons es que les dones tenim més facilitat per follar, o almenys això diuen, però siguem clars major quantitat no és el mateix que major qualitat, sincerament m'importa ben poc si n'hi ha com si no, ni em treu la son, pero em faria gracia veure un tio a ple mes d'Agost al migdia a qualsevol rotonda de qualsevol carretera comarcal de Girona, exhibint el cos a l'espera de clientela... )







dijous, 10 de setembre del 2009

- Baixo la basura, ara vinc.
La Maria esta rentan els plats, quant sent el Marc, ni li contesta, esta mosca, durant el sopar li ha planteixat de deixar les pastilles
i ell s'hi ha negat rotundament, li ha planteixat per dir-li que ja les havia deixat però amb la negativa d'ell, s'ha vist incapaç
de dir-li la veritat. - Sóc gilipolles!.... primera prova.....

Es situa davant del portàtil quan sent la porta.
- Que fas amb l'ordinador???
- Que passa?, vull mirar les fotografies que tenim perquè m'han parlat d'una pagina web que et pots muntar àlbums al teu gust, que et sembla?
- Quines vols mirar? contesta el Marc
- Volia mirar les primeres, ja ho faig jo...
- Espera un moment que tens les mans mullades, ostia Maria, acaba de rentar els plats i desprès les mires...
- Tens raó, ara acabo
Segona prova, la Maria acaba de rentar els plats i el Marc s'ha posat davant l'ordinador i veu com belluga el ratolí, que carai estarà fent? no li ha donat temps a obrir la carpeta que volia obrir... com era? MUN5698? MUN5789?
- Ja estic!... em deixes?
- I tant... tot teu. El Marc s'aixeca i li somriu... quina ràbia pensa la Maria, ben bé sembla que s'estigui enfotent de mi.
Tal i com s'imaginava ja no hi ha cap carpeta... mira les fotos ja que té el Marc enganxat al darrera, ben bé se sent observada i espiada.
- Escolta, no volies mirar no se quin partit de basquet?
- Si, ara hi vaig, et molesto potser?
- No, perquè ho dius?
- Perquè sembla que et molesti....
Això no potser, això ha d'acabar, merda Marc, tot el que em dius m'ho pren malament, estic entrant en una roda amb tu que no la se tallar, i enlloc d'anar a menys va a més.... vinga Maria diga-li el que penses, que tens por????.....
- Nena que t'estic parlant, no em sents???
- No em diguis nena!!!.... òstia puta que no m'agrada, quantes vegades t'ho haig de dir?
- No diguis paraulotes
- Abans et feia gracia, i saps que quant estic emprenyada dic paraulotes... mira saps que? me'n vaig a dormir! bona nit!
- Estàs insuportable!
La Maria tanca de cop la porta de l'habitació, esta rabiosa d'impotència, impotència perquè voldria parlar amb ell però alguna cosa dintre seu li diu que calli i continuí amb la comèdia de les pastilletes, ha pres una decisió, això ha d'acabar ja i si no ho pot discutir obertament ho haurà de solucionar per ella mateixa.
Avui és dijous, desprès de la discussió, el Marc ha entrat amb un got d'aigua, ella ha fet la mateixa tonteria de fa dies, agafa la pastilla, se la pren, i s'empassa l'aigua, el Marc li fa un petó, li diu que dormi que esta molt nerviosa, i marxa, la Maria es treu la pastilla de la boca i la guarda dintre de la calaixera, s'estira i es relaxa, espera....
Tercera prova, són les 12h i encara no ha vingut a dormir, han passat dues setmanes des que la Maria es va adonar que el Marc havia desaparegut a la nit, dues setmanes que sempre ha marxat el mateix dia de la setmana, el dijous, més o menys la mateixa estona.
12,30h....12,45h....1h... se sent la porta de l'entrada, la Maria s'aixeca i surt, no hi és, esta dubtant però agafa el bolso i surt darrera d'ell, posar-se els texans i samarreta ha estat un moment, ha trigat més pensant que fer, si seguir-lo o no...surt al carrer, i justament veu el Marc que es dirigeix a la boca de Metro....


dimecres, 9 de setembre del 2009

- Que em diries si suposadament el teu marit desapareix de casa a les 3h de la matinada?
- Primera, es una mica difícil perquè de marit no en tinc, i segona com vols dir desapareixer?
- Mia, no t'ho havia dit abans, però durant una temporada em vaig esta prenent les pastilles, el perquè?, ja no ve el cas...
- Com??? si et vaig dir que no les necessitaves.
La Maria sospirà i torna a començar la conversa, - Espera't, nomes un parell de setmanes, desprès les he deixat i ja esta,
continuo?, doncs per això t'he trucat, ahir em vaig despertar i el Marc no hi era, no tinc ni idea quan va marxar, jo penso
entre 1 i 2 de la matinada, que es quant em vaig adormir, i va tornar a les 4,30, ell no sap que he deixat les pastilles.....
- Això ja sembla una novel·la d'intriga... has parlat amb ell?
- No.
- Perquè?
- No ho sé....
- Si que ho saps, perquè?
- Li he perdut la confiança....tot el que em digui no m'ho acabare de creure...estic feta un lio, tu creus que aixó es normal?
- I que es normal per tu?, mira Maria, les coses són subjectives, i depend de cadascú normalitzar-les o no.
- Com t'envejo...
- A mi????.... perquè?
- Sempre estàs segura de tu mateixa, vius la vida com la vols viure.
- Ui Maria, no et pensis, tinc els mateixos dubtes que pots tenir tu, i visc la vida com a vegades em veig obligada a viure,
vinga que més d'una vegada t'he explicat com em sento, tu has vist que a vegades puc arribar a ser tan patètica com
qualsevol, el teu problema es que moltes vegades idealitzes la gent i això et provoca que no els puguis veure tal i com són,
fins que se't cau la vena dels ulls, però nena et costa una miqueta i no hauria de ser així, t'he dit moltes vegades que aquesta
idealització tan sols és el desig de veure la gent com tu voldries que fos. Deixant de banda això la diferencia entre tu i jo, es que
jo dissimulo molt bé els sentiments, encara no entenc com es que no sóc actriu... t'imagines???? vedette Mia... ui ja em veig portada
del Hola i aquestes coses... i novios per tot arreu... se'm fa la boca aigua.....
- Mia!!!.. jajaja... para! que això es molt serio... sembles el Simpson davant una rosquilla, treu la baba!!!... serà possible.
- Perdona... mira com amiga t'aconsello que parlis amb el Marc, sembla el més raonable.
- I com a psicoterapeuta?
- Tu creus que estic en plenes facultats mentals per aconsellar com a psicoterapeuta????... deixem com amiga.
- Estàs bé Mia?
- La veritat, em sento un pèl sola, maleïda solitud, però ja saps que són moments puntuals. Que faràs? parlaràs amb el Marc?
- No ho sé Mia, saps que des que he deixat les pastilles encara no he tingut cap "despiste", tot em sembla molt estrany,
siusplau no ho expliquis a ningú, vale?
- Escolta per qui m'has pres?, a qui vols qui l'expliqui???... quan escrigui les meves memòries et dedicaré un capitol sencer,
el misteri de la Maria, i tu promet-me que per qualsevol cosa em truques a l'hora que sigui, m'ho promets?
- Encara que sigui a les 3h de la matinada per anar a veure que fa el Marc?
- Ai.... doncs si, tot i que penso que seria més prudent parlar-ho amb ell primer... saps que? estàs sonada!!!!!
La Maria va esclatar de riure, realment parlar amb la Mia era una vàlvula d'escapament, qualsevol tipus de problema
el minimitzava, era una virtut de la Mia, el contingut és el mateix però l'embolcall es veu diferent, i per tant més solucionable,
almenys això es el que pensava la Maria.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Dorm... somnia... es mira les mans, se li deformen.. mira les cames semblen xiclet... obra la boca no li surt cap só, articula la boca ni una a, ni una e, ni una i... crida vol cridar i no pot, es vol tocar la cara i els braços no li responen... mira al voltant i s'adona que esta en lo no-res... no hi ha res, nomes ella amb un cos que no respon a les ordres que se li donen... pensa... actua... crida... no pot, perquè??... es desespera... crida! crida!.... es desperta amb el seu propi crit, toca al costat el Marc no hi és.

3h de la matinada i el Marc no hi és, la Maria ha decidit que prou de pastilletes i mandangues, decisió que evidentment no ha consultat, i és la primera nit que somnia des que les ha deixat de pendre, tot i l'addicció de les pastilles, encara no feia temps suficient perquè aquestes tinguessin aquest efecte.
El que es pregunta a on carai esta el Marc, no ha deixat cap nota, ja que suposadament amb les pastilles es impossible que ella es desperti, per tant deduïble pensar la inutilitat de deixar alguna nota per part d'ell, ha hagut de marxar desprès de que ella s'adormis, ell s'ha quedat una estona més jugant amb l'ordinador, per tant no ha vingut ni tan sols a l'habitació, el costat del seu llit esta completament fet. Se'n va a l'ordinador esta encès, és el portàtil del Marc, no li fa gracia però li tafaneja, tot esta ben tancat el correu electrònic, les carpetes habituals, internet, per un instant la Maria esta a punt de mirar el que ell ha estat mirant per internet: - No!, això ja seria massa, a mi no m'agradaria que m'ho fessin... s'ho rumia i ho deixa estar no tan sols pel fet de traspassar els límits de la privacitat d'una persona sinó també pel fet que potser no li agradi massa el que vegi, són les regles del joc acceptar les conseqüencies dels propis fets i no escudar-se amb justificacions.
Els ulls li van a les carpetes de sempre, en aquestes hi te fotografies i la Maria les ha vist sense problemes, obra la primera carpeta que posa MAR2008, i observa que hi ha una subcarpeta MUN5698, obra i no hi ha res, una subcarpeta sense res?, just quant sent les claus a la porta.

La Maria esta estirada un altre vegada al llit, aquest cop fent-se la dormida... sent al Marc al costat però no deixa de pensar amb el que ha trobat a l'ordinador, justament dintre de la carpeta amb les primeres fotografies que es van fer junts al Març del 2008, la data que es van conèixer.