dijous, 25 de febrer del 2010

...

La puta!..sempre esta allà per provocar-me, la maleïda...dreta com una mala cosa, dreta i altiva, no li veig la cara però estic segur que s'esta mofant de mi, sempre igual, la miro, i no la vull mirar, es superior a mi, la remiro i no la vull veure, però ella insisteix, dreta i altiva, provocant, sempre provocant...em mentalitzo: no caiguis, no tornis a caure, sembles idiota, i saps que ets idiota, però es superior a tu...no la vull mirar...nomes un ull, imbecil!.....

Sempre es un ull i desprès els dos, mira-la! la mala puta! dreta i altiva!...un dia d'aquest t'enganxaré, t'atraparé, et mossegaré, et trituraré, i ja em diràs si continuaràs dreta i altiva...i tot es culpa teva, la culpa es teva per provocar-me, tu en tens la culpa amb la teva actitud...però jo soc mes fort i no cauré, no em provoquis...sempre es igual, estic cansat, em canso, i em rendeixo...i que aconsegueixo?, res...

.....potser tans sols una vegada més...una vegada i ja esta...




dimarts, 23 de febrer del 2010

AQUEST ANY TOCA!

Cada dos anys, fem vacances conjuntes amb un grup d'amigues, cada dos anys!, ja que necessitem tot un any sencer de desintoxicació, assimilació i depuració de les vacances viscudes.

Aquest any toca!.

Som quatre amigues que ens coneixem de tota la vida, vam començar el parvulari juntes i encara ens aguantem les unes a les altres. Tot i la diferencia entre nosaltres, tenim la capacitat de ser bastant honestes, i tenim la sort d'enriure´ns de les tonteries de cada una, he arribat a la conclusió que tenim un fil invisible que ens manté unides, tot i que a vegades el fil es pot arribar a esquinçar mai s'arriba a trencar del tot.
Les vacances no només són nostres, sinó que anem acompanyades per la família, és a dir d'unes possibles vacances per a 4 persones  es passa a unes vacances compartides per a 14 persones!!!, toca 4 persones (marit i dos fills) per amiga, la meva aportació és diferent (marit..marit??coi on??!!!...i un fill).

Els marits, per sort, han assimilat les vacances obligades, tot i que per la seva part no és obligació ja que s'ho passen tan bé o més que nosaltres...jijiji...qui no es consola es perquè no vol!.

Els fills són els que comencen a gaudir més que nosaltres, tot i tenir una edat diferent entre ells, han arribat al punt que la complicitat substitueix justament aquesta diferencia.

Manies?...ui de manies en tenim per donar i vendre, però QUI NO TÉ UN ALL TÉ UNA CEBA, frase que últimament l'hem adoptat com a himne oficial dins la nostre "colla".

Són dies a on es deixa de ser una personal individual i es passa a ser una persona col·lectiva, i a on la supervivència del grup passa per davant de la supervivència individual, són dies que quant et tires un pet tots correm a olorar-lo, són dies per compartir fills i coi! encara no entenc perquè no poden compartir marits?...

El que m'agrada, és a la nit, quan ens quedem els "adults" (qui vol!, tan sigui amigues o amics) i davant la provisió de beguda que aconseguim, davant del UNO i últimament la novetat del MANUBRIO (joc autobateixat per nosaltres), ens passem la nit, parlan, escoltant, rien, discutint, i sobretot gaudint els uns dels altres.

Aquest any toca!!!...i per sort tindrem tot un any desprès per descansar els uns dels altres.








PD. La foto no té res a veure...m'agrada i ja esta.




dilluns, 15 de febrer del 2010

La nit estelada - Relats conjunts


Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, que quan arribava la nit, els estels giravoltaven amb les núvols, els arbres dansaven amb l'aire, i a on la fantasia reblia per les parets de totes les cases.

Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, on els contes començaven pel final, a on el final les princeses s'enamoraven dels monstres, a on els monstres endrapaven la melangia.   
                                                                                                                                    
Hi havia un vegada un país llunyà molt enllà, que les paraules eres netes, els sentiments transparents, i la desperança cremava en una foguera negra i alta.                                     
                                                                                                                                 
Era un país molt llunyà tan enllà, que amagat,  mai es trobà.                                              

dilluns, 8 de febrer del 2010

Retrobament

No m'agrada parlar massa sobre aquest tema, imagino per que no vull semblar una bleda soleiada i molt menys mostrar debilitat o sensibleria ensucrada.

Fa temps em van preguntar el significat d'estimar, segons l'enciclopèdia catalana:

estimar
Determinar el preu o valor (d'un bé) o una magnitud econòmica d'acord amb determinades dades de referència

estimar
Tenir bona opinió del que val (algú o alguna cosa)

estimar
Determinar en tant o tant el valor o el preu (d'alguna cosa)

És difícil descriure un sentiment, ja que pot tenir peculiaritats depenen de que entén cadascú. El que si que tinc molt clar és que s'estima algú per el que és, i acceptes la totalitat de la persona, tant les coses dolentes com les coses bones, és diu que sempre intentes trobar la persona perfecta, però, que més avorrit que trobar una persona a on la perfecció sigui innata?, tot i que la perfecció per si sola no existeix.
No es tracta de viure la vida a través de les expectatives de l'altre, sinó de les nostres pròpies, i sinó les tenim, les hem de buscar, crear, trobar, ja que cadascú ha de viure la seva pròpia vida.

Estimar es gaudir de la companyia de l'altre, estimar és alegrar-se per tant sols l'existència de l'altre, estimar es generositat que poca gent és capaç d'acceptar. També tinc molt clar que cadascú estima a la seva manera, i que s'estima per igual a tots i tothom, jo estimo al meu fill, jo estimo als meus amics, jo estimo a  l' home, nomes ser estimar d'una manera i es per igual a tots, la diferència, tan sols la diferència, d'estimar el meu fill o estimar una amic és com s'interelaciona la meva sexualitat.

Jo puc tenir sexe amb amics, tenir sexe amb desconeguts i tenir sexe amb la persona que estimo, les tres opcions són valides, i ninguna és millor que l'altre, nomes un mateix pot determinar quina es quina en el moment precís.

A vegades, si tens sort, és poden unir els dos conceptes, amor i sexe, tot i que altres vegades, et penses que els tens i no sempre els sents, he arribat a la conclusió que poques vegades ho aconsegueixes, però quant, per causalitat, et retrobes amb els dos: és meravellós.

El miro estant adormit, el retrobament ha estat intens, ens hem despullat tant físicament com animicament, ni tant sols la distància i el temps ens ha tornat uns estranys. Sense retrets, sense acusacions, sense qüestionar el que es i haguera pogut ser.
Se, que tant ell com jo protegirem el record d'aquest instant com un tresor dintre la vida particular i única de cadascú.

dimarts, 2 de febrer del 2010

DIJOUS!!!

Es increïble com pots passar del desanim més depriment a l'estimulació per l'acció.

Els dies eren com sempre, densos i cansats, tan sols la trucada d'un vell conegut, ha fet saltar totes les alarmes per l'acció, i es passa d'un estat latent però constant a un estat d'iperactivitat frenètica, tot ha d'estar al seu lloc en un parell de dies, em meravella la capacitat que tenen/tenim, segons quines persones, de recuperació, d'autoestima condicionat moltes vegades per tercers, però es així, encara que ho neguem i ho vulguem negar a nosaltres mateixos tothom té una part d'autoestima condicionat als altres, nomes s'ha de trobar el punt just per no condicionar-nos més del compte.

Avui volia parlar de les disfresses del carnestoltes, ja que es un tema que em va sortir l'altre dia a la perruqueria, i em va ser punt de discussió. Perquè carai les ties han d'anar disfressades com unes pilinguis per petar-li's el cul al mig del carrer?...aquesta era la meva postura, l'altre clienta em deia, que jo era una carca, esclar que també potser perquè justament jo li doblava l'edat, però que voleu que ús digui, me n'enric d'aquestes modernes d'avui en dia que es pensen que tenen tan clar les idees, que van d'avantguardes de la modernitat i passades de rosca, escolteu nenes, això esta molt bé, quan ets jove, i també esta molt bé quan dones (hechas i derechas) acabades de separar es volen menjar el món i el que els penja de qualsevol i de qualsevol manera. Però, sempre hi ha un però, moltes d'aquestes modernes, tan sols necessiten l'atenció i la companyia dels altres, i es pensen que cridar l'atenció ensenyant les tetes amb escots que arriben al mèlic o directament ensenyant les calces, qui en porta esclar, o cridant als quatre vents que elles follen i follen sense parar, els hi donara per moments aquesta necessitat de companyia que tant impostadament volen amagar.

El cas és que no vam arribar a una conclusió factible, ella es va quedar amb el catàleg de disfresses per una com aquesta....(aviso!!!...la clienta necessitara el triple de quantitat de roba que porta aquesta, i és que per més inri perquè les que haurien d'amagar més ensenyen més????)
 





i jo em vaig quedar amb l'altre part del catàleg per...per....per...treure'm la faixa!!....