diumenge, 6 de setembre de 2009

Dorm... somnia... es mira les mans, se li deformen.. mira les cames semblen xiclet... obra la boca no li surt cap só, articula la boca ni una a, ni una e, ni una i... crida vol cridar i no pot, es vol tocar la cara i els braços no li responen... mira al voltant i s'adona que esta en lo no-res... no hi ha res, nomes ella amb un cos que no respon a les ordres que se li donen... pensa... actua... crida... no pot, perquè??... es desespera... crida! crida!.... es desperta amb el seu propi crit, toca al costat el Marc no hi és.

3h de la matinada i el Marc no hi és, la Maria ha decidit que prou de pastilletes i mandangues, decisió que evidentment no ha consultat, i és la primera nit que somnia des que les ha deixat de pendre, tot i l'addicció de les pastilles, encara no feia temps suficient perquè aquestes tinguessin aquest efecte.
El que es pregunta a on carai esta el Marc, no ha deixat cap nota, ja que suposadament amb les pastilles es impossible que ella es desperti, per tant deduïble pensar la inutilitat de deixar alguna nota per part d'ell, ha hagut de marxar desprès de que ella s'adormis, ell s'ha quedat una estona més jugant amb l'ordinador, per tant no ha vingut ni tan sols a l'habitació, el costat del seu llit esta completament fet. Se'n va a l'ordinador esta encès, és el portàtil del Marc, no li fa gracia però li tafaneja, tot esta ben tancat el correu electrònic, les carpetes habituals, internet, per un instant la Maria esta a punt de mirar el que ell ha estat mirant per internet: - No!, això ja seria massa, a mi no m'agradaria que m'ho fessin... s'ho rumia i ho deixa estar no tan sols pel fet de traspassar els límits de la privacitat d'una persona sinó també pel fet que potser no li agradi massa el que vegi, són les regles del joc acceptar les conseqüencies dels propis fets i no escudar-se amb justificacions.
Els ulls li van a les carpetes de sempre, en aquestes hi te fotografies i la Maria les ha vist sense problemes, obra la primera carpeta que posa MAR2008, i observa que hi ha una subcarpeta MUN5698, obra i no hi ha res, una subcarpeta sense res?, just quant sent les claus a la porta.

La Maria esta estirada un altre vegada al llit, aquest cop fent-se la dormida... sent al Marc al costat però no deixa de pensar amb el que ha trobat a l'ordinador, justament dintre de la carpeta amb les primeres fotografies que es van fer junts al Març del 2008, la data que es van conèixer.













1 comentaris:

Molon labe ha dit...

Ufff, vigila la font que quasi perdo la vista llegint.... força interessant :)