dimecres, 9 de setembre del 2009

- Que em diries si suposadament el teu marit desapareix de casa a les 3h de la matinada?
- Primera, es una mica difícil perquè de marit no en tinc, i segona com vols dir desapareixer?
- Mia, no t'ho havia dit abans, però durant una temporada em vaig esta prenent les pastilles, el perquè?, ja no ve el cas...
- Com??? si et vaig dir que no les necessitaves.
La Maria sospirà i torna a començar la conversa, - Espera't, nomes un parell de setmanes, desprès les he deixat i ja esta,
continuo?, doncs per això t'he trucat, ahir em vaig despertar i el Marc no hi era, no tinc ni idea quan va marxar, jo penso
entre 1 i 2 de la matinada, que es quant em vaig adormir, i va tornar a les 4,30, ell no sap que he deixat les pastilles.....
- Això ja sembla una novel·la d'intriga... has parlat amb ell?
- No.
- Perquè?
- No ho sé....
- Si que ho saps, perquè?
- Li he perdut la confiança....tot el que em digui no m'ho acabare de creure...estic feta un lio, tu creus que aixó es normal?
- I que es normal per tu?, mira Maria, les coses són subjectives, i depend de cadascú normalitzar-les o no.
- Com t'envejo...
- A mi????.... perquè?
- Sempre estàs segura de tu mateixa, vius la vida com la vols viure.
- Ui Maria, no et pensis, tinc els mateixos dubtes que pots tenir tu, i visc la vida com a vegades em veig obligada a viure,
vinga que més d'una vegada t'he explicat com em sento, tu has vist que a vegades puc arribar a ser tan patètica com
qualsevol, el teu problema es que moltes vegades idealitzes la gent i això et provoca que no els puguis veure tal i com són,
fins que se't cau la vena dels ulls, però nena et costa una miqueta i no hauria de ser així, t'he dit moltes vegades que aquesta
idealització tan sols és el desig de veure la gent com tu voldries que fos. Deixant de banda això la diferencia entre tu i jo, es que
jo dissimulo molt bé els sentiments, encara no entenc com es que no sóc actriu... t'imagines???? vedette Mia... ui ja em veig portada
del Hola i aquestes coses... i novios per tot arreu... se'm fa la boca aigua.....
- Mia!!!.. jajaja... para! que això es molt serio... sembles el Simpson davant una rosquilla, treu la baba!!!... serà possible.
- Perdona... mira com amiga t'aconsello que parlis amb el Marc, sembla el més raonable.
- I com a psicoterapeuta?
- Tu creus que estic en plenes facultats mentals per aconsellar com a psicoterapeuta????... deixem com amiga.
- Estàs bé Mia?
- La veritat, em sento un pèl sola, maleïda solitud, però ja saps que són moments puntuals. Que faràs? parlaràs amb el Marc?
- No ho sé Mia, saps que des que he deixat les pastilles encara no he tingut cap "despiste", tot em sembla molt estrany,
siusplau no ho expliquis a ningú, vale?
- Escolta per qui m'has pres?, a qui vols qui l'expliqui???... quan escrigui les meves memòries et dedicaré un capitol sencer,
el misteri de la Maria, i tu promet-me que per qualsevol cosa em truques a l'hora que sigui, m'ho promets?
- Encara que sigui a les 3h de la matinada per anar a veure que fa el Marc?
- Ai.... doncs si, tot i que penso que seria més prudent parlar-ho amb ell primer... saps que? estàs sonada!!!!!
La Maria va esclatar de riure, realment parlar amb la Mia era una vàlvula d'escapament, qualsevol tipus de problema
el minimitzava, era una virtut de la Mia, el contingut és el mateix però l'embolcall es veu diferent, i per tant més solucionable,
almenys això es el que pensava la Maria.

1 comentaris:

Nets de Junh ha dit...

Molon, espero que la font sigui del teu gust.