dijous, 28 de gener del 2010

Big Band

Que passa quan s'ajunten uns bons músics?, tan senzill com això...




...tal i com deia la meva besàvia...nena rareta..rareta...

dimarts, 26 de gener del 2010

Blocs

A vegades ens preguntem el perquè del comportament dels altres, normalment aquesta pregunta et ve al cap quan justament aquest comportament no entra dins el que nosaltres considerem acceptable. Intentem trobar una explicació més o menys raonable per justificar aquest comportament, tot i que el més senzill és acceptar-lo sense buscar-li cap mena d'explicació.


La raó d'aquesta parrafada es que aquest matí he estat llegint diferents blocs, i he arribat a la conclusió que n'hi ha tants i tant diferents com persones hi ha al món, poden ser bastant similars en la forma però diferents en el format.

Justament aquesta és la gracia, la diferencia entre nosaltres, aquestes poden ser més o menys avorrits, més o menys políticament correctes, més o menys divertits, més o menys enginyosos, més o menys: tio t'has passat!.


La qüestió es quan algú exposa una idea o valoració personal d'un fet o una persona aquesta exposició no és universal ja que depèn dels límits de cadascú entendre-ho d'una manera o altre, alguns diran que es una falta de responsabilitat, ja que un mateix no es fa responsable del que diu o escriu, sinó que li passa el mort al qui ho llegeix, uns altres diran, que es impossible ja que hi han fets que són universals, però reitero que depèn de la categoria moral de cadascú que siguin correctes o no.


A que ve tot aquest rollo?....a que no tinc ganes de pencar i a una conversa un xic especial...

divendres, 15 de gener del 2010

RELATS CONJUNTS




- Pare, perquè se'n va la mare?
- Es difícil d'explicar, ja ho entendràs quan siguis gran
- No!, sempre em dius el mateix, mare! mare!
- Diga-li adéu amb la ma, estarà contenta

Cada dia que plou, sigui hivern o estiu, la Joana sempre els espera a la cantonada, la mateixa cantonada, amb la mateixa roba, amb el mateix paraigua. Ja ni tan sols se'n recorda quantes vegades ha esperat, nomes sap que ha d'esperar, i la desesperança que té a dins per petits instants es transforma en esperança.

El retrobament es limitat i curt, cada vegada més cansat l'Àngel i cada vegada més gran el Cesc.
La Joana es reconforta veient-los a tots dos, s'acosten, es miren, no és diuen res, el Cesc intueix que ha d'estar callat, veus els ulls de la mare i ja és diuen tot el que s'han de dir, la mare marxa, com sempre marxa, i justament al girar-se per regalar-los l'ultim adéu, la veu desaparèixer, davant el cotxe blau...

Des de l'accident nomes la veuen ells, l'Àngel ja no sap si és tracta d'una benedicció o una maledicció.




dijous, 14 de gener del 2010

Conversa

Estic esperant la trucada i ja l'hora que és em sembla que no trucara, la primera va anar així...

Persona anònima
Jo mateixa

- Bon dia amb el departament de comptabilitat?
- Si, jo mateixa, digui'm
- Miri respecte a la factura XXX de l'obra XXX
-.....
- Hola? hola?
- Si sóc aquí, però si no em diu de quin proveïdor truca, m'hi puc passar tot el matí buscant factures
- Ai si, disculpi, no sé on tinc el cap....
-...... (començo a sentir sanglots, sanglots de plor???.... coi doncs si, són sanglots)... perdoni es troba bé?
- Ai doncs no... els homes són tots uns cabrons
- I les dones unes males pècores
- Com diu????
- A veure hi ha de tot, homes cabrons, homes malus pecurus, dones cabrones i dones males pècores, el que hi ha també són persones bones i persones no tan bones....
- No em sembla massa correcta això que ha dit
- A mi tampoc em sembla massa correcta fer qualificacions generals
-..... (més sanglots)... 

- Però a veure que li passa?
- No tinc sort amb els homes
- I perquè no prova amb les dones?
- Com diu? provar amb les dones???
- Si provar, perquè emprovar?... com es pot emprovar una persona? estaria bé, miri m'emprovo aquesta i si m'estilitza i em senta bé me l'emporto, sinó m'emprovo un altre...
- Vostè esta de broma... vostè es, com diu el jovent d'avui en dia, tortillera?
- Mmmm.... les de patates amb carbassó m'encanten...
- Siusplau!...... (més sanglots).....
- Aiiisss.... em referia que si tants problemes amb els homes, potser li aniria millor amb les dones, i no, no sóc tortillera, sexualment m'estimula més o millor dir, m'estimula un home, una dona no.
- ..... No, no jo no podria.....
- No ho sabrà fins que s'ho emprovi... perdó volia dir fins que ho provi.
- "Ell" em va deixar per no voler provar coses..... m'ha deixat per una "sudaca"
- Quin collons!... això si que m'emprenya!... amb el mercat que hi ha aquí de dones solteres i no tan solteres en busca de porres, ells van a buscar-les a fora!
- Ai tranquil·la, ara no se m'esveri
- Vic! com a Vic hem de fer!, res d'empadronar a "gent forastera" sense papers, collons! entenc que cadascú es busca la vida com pot i com vol, i a vegades es tracta de sobreviure abans de viure, però el que no em sembla bé es que justament, aquesta gent, no s'integren dins el grup, se'ls respecte i se'ls ajuda i en canvi ells no ens respecten ni ens ajuden... se'ls hauria de fer una prova, per exemple cantar: Els Segadors, - qui no la sàpiga: cap a Espanya que allà no tenen lletra!

- I vostè sap Els Segadors?
- No estem parlant de mi!... però sé l'himne del Barça!
-.... (més sanglots)
- Ai perdoni.... tranquil·la, tranquil·la... ja arribaran dies millors
-.... (més sanglots!).... sort que ara amb el 2022.....
-.......
- Hola? hola?
- Serà possible!!!..... nomes ens faltaven les Hereuades!!... això.. benvolguda senyora es per despistar al personal!... uns quants mesos parlant sobre això fara que no es parli d'altra cosa...
- Però dona, això anirà bé per l'economia i es una il·lusió nova per la gent, no?
- Il·lusió???... economia???... amb quins diners es pagara tot això???.... senyors!!! siusplau una mica d'ordre! collons!
-.......
- Hola? hola?
- Ja em trobo millor, gràcies, això de parlar amb vostè m'ha anat de perles
- Ah si? m'alegro.. m'alegro
- Si esclar, no sóc l'única, ARA, amb mala llet a sobre!... i per cert demà la truco per parlar de les factures i així ens posem al dia.... adéu-siau


Tu-tu-tu-tu (telèfon penjat)


-...... (pensament final: MERDA DE DIA!)

diumenge, 10 de gener del 2010

Somni*


* (Transcripció del somni d'aquesta nit...qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència...) 

A-2 direcció LLeida, nevant fort i conduint un Seat Ibiza. La conducció es fa difícil, derrapada i sortida al voral, baixo del cotxe per intentar posar les cadenes, són les 6,30h de la tarda, fa un fred que pela i tot fosc.
Em miro les cadenes i no se ni per on agafar-les, merda!, intento posar-les...com no pari algú em quedo a passar la nit aquí!.
Just en aquest moment passa un cotxe, s'atura i surt el conductor...
- Hola, necessites ajuda?
- Doncs si...em podries ajudar a posar les cadenes?
- Si, esclar, espera que deixo el cotxe darrera el teu.
He estat de sort, me'l miro, no massa alta ni massa baix, de la meva alçada, corpulent tot i que amb la jaqueta que porta no ho veig bé, ulls verds, i deu meu!!! quines celles!!!...mai havia vist unes celles tan poblades, i tan feréstegues...
 - Passa res?
Em mira amb uns ulls verds grossos i rodons mentres amb el dit es repassa les celles.
 - No...no
Intentem posar les cadenes i no hi ha manera, me'l vaig mirant de reüll, quin tipus més raro i interessant, ell porta l'iniciativa en la conversa. Al final tot i l'esforç em diu que ni ell les sap posar, em comenta que potser millor l'acompanyo a casa seva a passar la nit, ja que la temperatura esta caient en picat, jo evidentment dic que d'acord i gràcies.
Pujem al cotxe, i seguidament ens posem el dia amb noms, estat civil, i estat laboral, tot molt correcte, ell va conduint i jo me'l vaig mirant, no se que té que me'l tiraria al damunt, deuen ser coses de les feromones, ell va parlant, i a mi em ve al cap tot de sinònims al sexe masculí : penis, polla, fal.lus, verga, espasa, canvi de marxes, titola, albergínia, escarpa i martell, semaler, cuca, titola...tenen un só fi, en canvi en castellà sonen d'unaltre manera, minga, cipote, tranca, vara, falo, nabo, porra, pilila....de cop el miro i em mira : esta somrient.
Aparquem, i pujem a casa seva, m'adono que em trobo a gust amb ell, es d'aquestes persones que tene el do de treure conversa a on no n'hi ha, l'edifici a on viu es molt alt, no se perquè però m'he fixat amb això, pujem a l'ascensor i amunt, tinc la sensació que la pujada es fa lenta, molt lenta, miro els pisos que anem pujant i sembla normal, tot i això tinc la sensació com si el temps s'hagues espaiat, com alentit expressament, no m'importa em deixo portar.
M'explica que té un gos i m'avisa que li agrada llepar....llepar? a mi també m'agrada que em llepin....
- Com dius? em diu ell
- Que?
- Que acabes de dir?
- Jo?
Sembla un diàleg de besugos, com? que? per què? a on?, no potser que així dit en veu alta el que penso...quan ens hem presentat i ni tan sols ma donat la ma, i he sigut jo que li he fet dos petons, però m'ha semblat que fins i tot l'hi han molestat. Somriu, un somriure controlat, un somriure contingut, se li fan uns clotets a la galta, estic sonada, que faig amb un tio que no conec de res i m'en vaig a passar la nit a casa seva?.... espero que la cosa sigui més que dormir...
- Depend de tu, em diu ell.
- Com dius?
- Ja ho has sentit, depend de tu, estic sentit tot el que estas pensant
l'Ascensor no para de pujar i pujar, i jo no paro de pensar en no pensar...
Em deixo portar, s'acosta i suaument m'acaricia els cabells, m'agafa la cintura i m'atrau cap a ell....

- Mama!!!...jo m'aixeco que ja són les 9h!!!!!
- .............
 - Mama!!!!
- Que si!!, que ja t'he sentit...

 La veritat, ja feia estona que estava desperta però intentava continuar el somni que havia tingut a la nit, com continuar-lo? jo em deixo portar...


dimarts, 5 de gener del 2010

Reis

La primera vegada que mon fill em va preguntar si jo era els reis, li vaig contestar: on tinc la barba i corona?.
La segona vegada la contestació va ser: jo??? tu creus que tinc tants diners per tots els regals?
La tercera vegada va ser: de veritat ho vols saber?
A la quarta ja em va dir: jo he preguntat primer! i ja ho sé mama, que ets tu.

Em sap greu que s'hagi perdut la màgia dels reis, potser es l'única cosa que tenen els nens, d'avui en dia, per creure en la màgia, i l'única cosa que tenim els adults per autoimposar-nos una miqueta de màgia dins aquest mon tant i tan real.
Però la vida es així, vas creixent i vas perdent aquesta innocència tan blanca i pura que tenen els infants, potser conserves innocència però ja no es tan clara, i ja passes d'innocent a gilipolles!.

Al final hem arribat un acord, mentres ell es deixi fer i jo tingui ganes, continuarem fent la carta als reis, continuarem deixant galetes i... tres whisky peches ....A la salut de tothom!