diumenge, 26 de juliol del 2009

Sempre es diu que les dificultats ensenyen les limitacions de cadascú, els problemes són aprenentatges, i les resolucions ensenyaments per millorar com a persones...però ostia! perquè tot es tan difícil???, relacions personals i feina. Quan no es una cosa es l'altre o una cosa et porta a l'altre. La veritat no ens podem queixar, sempre hi ha gent pitjor però emmirallar-se amb els altres per sentir-te millor o pitjor es una mala solució. Acceptar, entendre, gaudir del que tens és difícil quan algunes vegades perceps que et falta alguna cosa, sents un buit a dins que el vols omplir i no saps com, et desesperes quant veus que no el pots omplir, ja no saps si és un problema extern o intern, busques explicacions, les trobes o no, les acceptes o no i tens por d'assecar-te, com una flor morta, fins el punt que siguis incapaç d'omplir el que ja no es pot omplir.
Però que carai!...a prendre pel sac ensenyaments, aprenentatges i demés histories, gaudir d' un cigarret abans d'anar a dormir, unes vacances i desaparèixer del tot i de tothom, una abraçada ben donada, l'estimació incondicional del pokemengi, una cervesa ben freda, una caminada nocturna, treure la pols de tan en tan, i moltes més coses i persones que segurament moltes vegades no sabem apreciar com es degut.
Per tant només queda dir: collons!!!...tinc una vida de puta mare!

dimecres, 22 de juliol del 2009

Jefes

Els jefes són un orde de mamífers. El seu nom ve del llatí Jo orderum Tu callum i estan dins la família dels carnívors, s'alimenten sobretot de carn, és a dir, altres animals, a diferència dels herbívors que s'alimenten de vegetals o els omnívors també anomenats pringators , que tenen una dieta variada.
Els jefes es distribueixen en dos subordres:
- Subordre dels dictadoformes (la seva paraula va a misa, sense escoltar raons més sensates però quant es caga, la caga el pringators corresponent).
-Subordre dels enrulliformes (colegilles dels pringators, amb empatia cap el subgènere pero igualment quan es caga, la caga el pringator corresponent).
També existeix un ordre d'animals fòssils, pròxims als actuals jefes però avui en proces d'extinció, els amofonts, aquest amos i senyors de l'empresa però amb la suficient categoria per saber el que fan i desfan, i establint una relació de tu a tu amb els pringators.
Trets distintius
Es distingeixen per una mandíbula pronunciada que no els permet veure més avall del seu coll, cosa que a vegades els hi provoca mal d'esquena, també es important recalcar que el mal d'esquena també és produït per el pal que tenen enganxat a la columna, cosa que s'identifica amb els seu caminar recta i marcial. La seva dentició els permet caçar altres animals, i un estómac simple per digerir-los. El seu cervell és de tipus girencèfal, s'han trobat jefes en proces de descomposició absents completament de cervell. Són animals bàsicament terrestres...alguns...Acostumen a reproduir-se un cop l'any tot i que alguna vegada també s'ha intentant eliminar l'especie a base de polvos...informació contrastada amb multiples entrevistes a la familia dels pringators.
Cal recalcar que dintre la família dels Jefes hi ha moltes més subfamílies que no estan tipificades i esencialment divergeixen molt i molt d'aquesta en concret.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Favetes al dissabte nit

Ingredients:

Amanida de favetes amb magret d'ànec ( en aquest cas, al no haver-hi magret, combinarem cecina amb cansalada viada).
Carrer ple de bombetes i adornat per l'ocasió.
Temperatura adient amb ventet fresquet.
Taula ben parada.
Companyia de 27 persones (tan grans com petits).

Preparació:

S'arriba al carrer de festa, salutacions a tothom, deixar el teu plat, juntament amb els altres, sinfonia de olors i colors. Amistat, confidencies i molt riure, amb bona companyia, 27 persones totes diferents entre si, però sempre amb sorpreses, relaxament i tast dels diferents plats. Important, tot regat amb un bon vi del poble o país.
Temps de cocció fins que el cos digui prou.

Bon profit!


dijous, 16 de juliol del 2009

Treiem la pols?

Últimament sento bastant la paraula "follaamics", l'he escoltada a amics/gues, le escoltada a la feina, inclús l'he llegit per algun bloc. Es curiós quant pronuncies "follaaamics" s'omple la boca. Abans es deia amic/ga amb dret a roce, amic/ga intim, amic/ga de tan en tan treu la pols... però bàsicament la finalitat es la mateixa tal i com indica la paraula.

La qüestió és: cal ser amic per follar?, o a l'inrevés, per follar et fas amic?. és una paraulta perillosa o un joc perillós, és important saber les limitacions, perquè si en una part es despunta'n sentiments,ja l'has cagat, tan per una part com per l'altre, cadascuna dintre dels seus interessos, interessos? lleig millor dir expectatives, expectatives? sobreintencionat, millor dir esperançes, esperançes? irrealitat...el que sigui!, i desprès que passa?, deixes de ser amic per no follar? ,o a l'inrevés, per follar deixes de ser amic?...

Ai, no se, la naturalesa humana es així de rara i contradictòria, però evidentment ningú em negara que a vegades val la pena arriscar-se...o no...qui ho sap...."follaaaamics" jijiji...realment s'omple la boca nomes de pronunciar...










dimecres, 15 de juliol del 2009

Alucinant

La gent esta bolada i molt nerviosa.

Avui m'he quedat de pasta de moniato, anava amb el cotxe fins que l'he hagut d'aturar perquè tenia un tio davant amb moto que s'estava discutint amb un altre que estava parat amb el cotxe, de cop i volta el tio del cotxe ha baixat i a començat a ostiar el de la moto...me quedat petrificada, ningú feia res per separar-los, he començat a tocar el clàxon, mil.lesimes de segon que semblaven hores, fins que han baixat uns altres, d'altres cotxes a separar-los, jo també hagués pogut baixar, però he pensat que amb les dimensions que tenien cada un, dels que s'estaven ostian, em podien donar un tanto i enviar-me a pastar fang...i l'únic que s'ha ma ocorregut es tocar com una boja el clàxon....alucino perquè el del cotxe es un ex-company del cole d'EGB, un nano que era un tros de pa però una mica animal, recordo que es pintava bocates de pernil quan tenia gana i se'ls menjava!!!...alucino perquè estava com una cabra però completament inofensiu...o almenys en aquells temps.

Em pregunto perquè no he sortit del cotxe, covardia? passotisme?, potser si que m'estic tornant com la majoria, passant de tot i tothom, i em fa ràbia, sona molt trist però real.







diumenge, 12 de juliol del 2009

LLagasta el Rei


Avui ha sigut un gran dia, el dia gran de Festa Major, a casa sempre tenim dos dies importants per estrenar la roba, una per Nadal i l'altre el diumenge de Festa Major...estrenes per anar a la cercavila al matí, estrenes perquè et vegi el poble i et puguin repassar de dalt a baix, estrenes per passejar-te i se la comidilla de moltes i molts...es molt divertit, quan encara teníem les iaies era primordial primer passar-les a veure per tenir la seva aprovació no fos cas que la jove de cal miqueló ens pogués criticar (jove que normalment era dona de 60 anys cap amunt però soltera!...coses de iaies), després el gran dinar!...tota la família embotits al menjador de casa i la iaia treien i treien plats de la cuina, vermut...canalons de Festa Major...vedella amb suc...i per qui no li agradi pollastre rostit!...i vinga menjar i beure, i fer migdiada a on podies, no se si era causa del menjar o la beguda. I perdona mare però com els canalons de la iaia no els he tornat a menjar, eren insuperables!!!.

Les coses han canviat, però la base segueix sent la mateixa, qui li agrada la Festa Major la gaudeix des del primer dia a l'ultim, abans nomes trepitjaves casa per dutxar-te, desprès del correfoc i anar a ballar fins que sortia el sol. Ara els horaris són diferents però encara hi ha estreno de roba, dinar, ballar el que es pot i em deixen i correfoc light, el GRAN ENSIERRU...avui ha sigut molt important hi ha hagut un canvi generacional, li he lliurat la meva camisa dels correfocs al meu fill, ha estat sol durant l'ENSIERRU i s'ha comportat com un veritable diable, foc al cos, foc a l'ànima, estic molt orgullosa i se que la meva camisa no podria estar en millors mans.


dissabte, 11 de juliol del 2009

Alegriiia!

...és Festa Major!!!...

SANTA PIZZA!

Quina pizza que m'acabo de menjar!!!...el divendres és el dia de la pizza rega't amb una o dues o tres copes de vi, vi negra fresquet.

El divendres és un dia diferent de tota la setmana, per mi el millor, el divendres és el final de la setmana, és el dia de l'oblit, deixes enrere la feina, preocupacions, obligacions. Hi ha persones que tenen el seu dia centralitzat amb dimecres o dimarts, per mi és el divendres, es el primer dia del cap de setmana, que et serveix per descansar i recuperar, és un impás entre dies diferents, dies pendent de les hores i dies sense hores, també amb obligacions, però aquestes diferents, gaudir de la família i amics, gaudir de migdiades (quan es poden fer), gaudir de les passejades, o simplement gaudir d'avorriment.

El divendres no ha començat massa bé, a vegades tenim un sentiment d'abandonament o solitud que és fa dificil extirpar, és latent i constant, adormit moltes vegades, floreix quant no ho esperes, pero sempre és a dins, nomes cal reconeixe'l, inutil la lluita, esta ocult però present, el millor que es pot fer es deixar que surti, floreixi i es penseixi, i ja esta! així de facil... i pensar que sols una pizza el pot aplacar!!!...i una copa, o dues o tres de vinet fresquet.

Però quina pizza me menjat!!!...a prendre pel sac la dieta!!..sempre tenim la crema anticelulitis per cremar!!!

dimarts, 7 de juliol del 2009

Abraçades

Hi ha molts tipus d'abraços o abraçades:
tipus 1: el que ens donem a un amic, normalment sincer, depenen del que considerem com amic.
tipus 2: el que ens donem quan coneixem algú, evidenment si aquest el dona primer i sempre va acompanyat de copets a l'esquena.
tipus 3: el que ens donem quant ens despedim, també evidenment depenen del grau d'estimació cap a aquesta persona, és un d'aquest que no et vols deixar anar per evitar lo inevitable.
tipus 5: el que li donem a arbres, parets, cuxí del llit...que per si sol ja denota que molt bé no estas!
tipus 6: el que donem amb generositat, el que ens fa sentir bé, el que donem a qui volem i ens sentim protegits al rebre'l.
tipus 7: el que donem quant sentim que arribar el plaer, el que donem per intentar transmetre
tota la intensitat a l'altre.
Tipus 8: el que donem com a preambul del que sera el 7, ple d'intensions i emocions.
I segur que m'hen deixo molts més, abraçades per cada moment però sempre necessaries.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Colors

Roig del foc, roig del cel al capvespre, roig dels ulls rabiosos d'injustícia.
Negra de la nit, negra de la tristor, negra dels ulls buits.
Blau del cel, blau del mar, blau dels ulls intensos d'innocència.
Verd de l'herba humida, verd dels boscos a la primavera, verd dels ulls de l'esperança.
Blanc, gris, groc, negra, rosa, blau, roig, verd de la música!.

divendres, 3 de juliol del 2009

Moltes vegades hi ha sentiments encadenats, per exemple la frustració pot portar a la ràbia que aquesta porta a la impotència i finalment et desencadena a la vergonya, passant per un estat de mitja plorera.
Això mateix es el que he sentit avui quan s'ha ma qüestionat la feina feta, frustració per fer-la mitjanament bé o mitjanament malament, ràbia per escoltar el que ja sabia, impotència per sentir que realment es veritat i no pots fer res per justificar-te, i vergonya per no poder controlar els sentiments.
Tot això et qüestiona la veritable vàlua com a professional, et venen al cap les inseguretats i les preguntes típiques: estic preparada?, estic aconseguint el que realment s'espera de mi?, em sobrepassa?, he pecat de confiança?...despres comences a reflexionar i entens que nomes es feina, Peró es la meva feina i m'agrada fer-la ben feta, no per el que s'espera de mi sinó per exigències propies.

Ha estat un dia dur, cansament, limitacions, aprenentatge i descoberta, aquestes paraules també s'encadenen i em quedo definitivament amb aquestes.