dijous, 10 de setembre de 2009

- Baixo la basura, ara vinc.
La Maria esta rentan els plats, quant sent el Marc, ni li contesta, esta mosca, durant el sopar li ha planteixat de deixar les pastilles
i ell s'hi ha negat rotundament, li ha planteixat per dir-li que ja les havia deixat però amb la negativa d'ell, s'ha vist incapaç
de dir-li la veritat. - Sóc gilipolles!.... primera prova.....

Es situa davant del portàtil quan sent la porta.
- Que fas amb l'ordinador???
- Que passa?, vull mirar les fotografies que tenim perquè m'han parlat d'una pagina web que et pots muntar àlbums al teu gust, que et sembla?
- Quines vols mirar? contesta el Marc
- Volia mirar les primeres, ja ho faig jo...
- Espera un moment que tens les mans mullades, ostia Maria, acaba de rentar els plats i desprès les mires...
- Tens raó, ara acabo
Segona prova, la Maria acaba de rentar els plats i el Marc s'ha posat davant l'ordinador i veu com belluga el ratolí, que carai estarà fent? no li ha donat temps a obrir la carpeta que volia obrir... com era? MUN5698? MUN5789?
- Ja estic!... em deixes?
- I tant... tot teu. El Marc s'aixeca i li somriu... quina ràbia pensa la Maria, ben bé sembla que s'estigui enfotent de mi.
Tal i com s'imaginava ja no hi ha cap carpeta... mira les fotos ja que té el Marc enganxat al darrera, ben bé se sent observada i espiada.
- Escolta, no volies mirar no se quin partit de basquet?
- Si, ara hi vaig, et molesto potser?
- No, perquè ho dius?
- Perquè sembla que et molesti....
Això no potser, això ha d'acabar, merda Marc, tot el que em dius m'ho pren malament, estic entrant en una roda amb tu que no la se tallar, i enlloc d'anar a menys va a més.... vinga Maria diga-li el que penses, que tens por????.....
- Nena que t'estic parlant, no em sents???
- No em diguis nena!!!.... òstia puta que no m'agrada, quantes vegades t'ho haig de dir?
- No diguis paraulotes
- Abans et feia gracia, i saps que quant estic emprenyada dic paraulotes... mira saps que? me'n vaig a dormir! bona nit!
- Estàs insuportable!
La Maria tanca de cop la porta de l'habitació, esta rabiosa d'impotència, impotència perquè voldria parlar amb ell però alguna cosa dintre seu li diu que calli i continuí amb la comèdia de les pastilletes, ha pres una decisió, això ha d'acabar ja i si no ho pot discutir obertament ho haurà de solucionar per ella mateixa.
Avui és dijous, desprès de la discussió, el Marc ha entrat amb un got d'aigua, ella ha fet la mateixa tonteria de fa dies, agafa la pastilla, se la pren, i s'empassa l'aigua, el Marc li fa un petó, li diu que dormi que esta molt nerviosa, i marxa, la Maria es treu la pastilla de la boca i la guarda dintre de la calaixera, s'estira i es relaxa, espera....
Tercera prova, són les 12h i encara no ha vingut a dormir, han passat dues setmanes des que la Maria es va adonar que el Marc havia desaparegut a la nit, dues setmanes que sempre ha marxat el mateix dia de la setmana, el dijous, més o menys la mateixa estona.
12,30h....12,45h....1h... se sent la porta de l'entrada, la Maria s'aixeca i surt, no hi és, esta dubtant però agafa el bolso i surt darrera d'ell, posar-se els texans i samarreta ha estat un moment, ha trigat més pensant que fer, si seguir-lo o no...surt al carrer, i justament veu el Marc que es dirigeix a la boca de Metro....