Malalties

Ja fa dies que noto que alguna cosa no acaba de rutllar, sensacions, que en absència de problemes, les notes amb més intensitat, tal i com diria la meva besàvia qui no té feina el gat pentina. Resumint, dins la meva situació actual i en comparació a altres temps, no tinc cap mena de queixa, podria ser millor naturalment, i podria ser pitjor també, segons el prisma que establint amb les comparacions.

Tot va començar amb un encostipat encara no curat, cosa estranya, ja que gràcies a la meva anatomia, quasi perfecta, i a la fisiologia, perfeccionada al llargs dels segles per la meva família, fan que hagi estat malalta, un 0,5% del total de la meva vida ja viscuda, naturalment això m'ha portat a una mitja d'absències estudiantils i laborals quasi inexistents, cosa que actualment encara arrossego com una maledicció en la meva etapa d'E.G.B.

Tornant a l'encostipat, aquest mateix ha desencadenat a un estat fatigat, rendit, defallit, latent i constant, accentuat a més per un petit "gra" que surt quan menys te'l esperes i que sempre el tens a dins, "gra" que a vegades pot sortir en els llocs més insospitats i més complicats d'arrencar.

Tots aquests malestars físics i anímics, que uns diran: tanta història per això?!, i d'altres diran: pobre criatura...han estat culminats per una explosió de mals físics concentrats en un sol lloc, i que finalment he hagut de claudicar i trucar al CAP del meu poble, desprès de varies trucades, al final m'han agafat la trucada, la conversa ha sigut la següent:

- Si?

- Hola, truco per demanar hora

- És tracta d'una urgència?

- Doncs si, és urgent

- Mmmm....doncs ho tens una mica malament, et podria donar hora pel Maig...

- Sort que es una urgència!...

- Quins són els síntomes?tampoc deu ser tan greu...

- Si sabes el que tinc ja estaria a la farmàcia receptant-me alguna cosa....(li explico els síntomes)

- Ui, doncs si que és urgent, ja t'entenc ja, no m'agradaria que em passés a mi....

- Gràcies pels ànims...em fa mal, no em trobo bé, i no vull esperar al Maig a que se'm caigui a trossos la zona afectada...

- Et puc fer un forat... pel dilluns, vine a veure que podem fer i ja veure'm

- És hora pel metge?

- No...infermera, però alguna cosa és alguna cosa, no?

- D'acord...si arribo al dilluns...estaré aquí, gràcies.

Ara la qüestió és: la malaltia física afecta el desordre anímic?, o a l'inrevés, un desordre anímic pot arribar afectar un estat físic?... i la segona qüestió és: arribaré al dilluns? o en quedaré a mitja setmana? qui vulgui respostes, el proper dilluns...o no....