dijous, 15 d’abril de 2010

Desmitificar

Sempre he pensat que les pel·lícules, per segons quins temes, han fet més mal que bé, i quan vull dir temes, em refereixo a l'amor i sexe, senzillament els han magnificat i mitificat. Per exemple: les pel·lícules tipus Blancaneus o Ventafocs, han fet creure a bona part de la població femenina del planeta, que algun dia els hi arribara un príncep blau que les traurà de la mísera vida que porten. En canvi la realitat es ben diferent, ja que el príncep blau que en principi  les ha de rescatar es converteix en el tio més normal del món, amb un munt de defectes i contradiccions iguals o majors que la mateixa salvada. Igualment avui en dia les sèries d'ara no disten molt del missatge que es donava en aquestes pel·lícules ,  per exemple: Patito Feo.

També hi ha les pel·lícules "de grans", com diem a casa, pel·lícules romàntiques que inflen les relacions amoroses, a on res passa perquè si i a on el final és perfecte i ideal. En aquestes pel·lícules, a la noia, normalment, la putejen per tots cantons i més, però al final tot s'aclareix, tot es perdona, ja que al final s'aconsegueix aquest amor ideal.

Perquè els prínceps blaus sempre han de ser, alts, guapos, forts, rics, valents i pel meu parer una mica afeminats?, a on es queden els prínceps blaus, amb les seves entrades ( qui en tingui...ja tenim una edat), cansats, panxuts, carregats de problemes monetaris i això si valents (per segons quines coses...)?.

I no parlem del sexe!, a on estan aquestes trobades sexuals extenuants, llargues, amoroses i sudoroses?...bé sudoroses si no tens aire condicionat es fàcil de trobar, sobretot si el teu partenaire es del tipus cerveser. A les pel·lícules ens ensenyen uns encontres plens d'espelmes, amb música de fons, amb una preparació pre-coital digne del millor massatgista del món i amb amants més depilats que una mateixaamb uns cossos massa perfectes (psssst!...en confiança, fan "cosa" de mirar i no diguem de tocar), tot això esta anys llum de la realitat, i que tens a la realitat?, algú ha intentant apagar les espelmes abans de començar?, les apagues a causa de la mala relació entre espelmes i cortines, i el núvol tòxic que provoca fa inviable qualsevol activitat física per falta d'oxigen. Música? si la sents, normalment els decibels dels teus veïns sempre són més forts que els del teu equip de música. Preparació? una vegada...una vegada! s'intenta fer un joc sexual amb fruita i xocolata i s'acaba amb cremades de primer grau ja que no s'ha calculat bé l'intensitat de bulliment de la xocolata.


En definitiva, personalment, prefereixo, sexe i amor real (infinitament més divertit i per contra, a vegades, més penombrat) a un idealitzat i completament irreal.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Diuen que la majoria de escenes de llit estan grabades amb els actors dempeus arrepenjats sobre un llit vertical, i és la càmera la que està girada 90º. Així els surten les filigranes que fan...

Ada ha dit...

Anem a veure: entre llegir o veure sexe i practicar-lo està clar que és millor la realitat! jajaja Però precisament el que ens agrada d'aquestes pel·ícules és lo bonico i perfecte que és tot, encara que la realitat no siga així, a vegades és bonic sommiar no? si no què?!