divendres, 26 de març de 2010

Transparència

La imatge que veu al mirall és una mica més transparent que els altres dies.

Hi ha dies així, pocs, però n' hi ha, el proces sempre és el mateix, despertar-se, anar a la cuina, prendre un cafè, i anar a la dutxa, mentres s'esta pentinant, s'adona de la petita diferencia, percep l'anomalia, el to de la pell, el to del cabell, és més clar que el dia abans, seria més correcta dir un color sense tonalitats, el més sorprenent es que quan es vesteix, la roba agafa aquesta mateixa tonalitat.

Es mira al mirall: perque em passa a mi?, vol cridar i ni tan sols li surt el crit, perquè vull cridar?, té por que arribi el moment que ni tan sols s'enrecordi perquè vol cridar.

Hi ha dies així, hi ha dies que es un pel més transparent que altres,el mes angoixant es que aquesta inusualitat s'acabi convertint en una normalitat.
Al començament del proces feia tots els possibles per fer-se veure, des de portar roba llampant, fins a ser el que volien els altres, al final va entendre que tot i els seus esforços, tenia moments de transparència.
Deixar-se portar era l'única solució, els canvis eren minúsculs però anaven sumant i la percepció de la transparència cada vegada era més evident.

La transparència li provoca soledat, i la soledat li provoca transparència...
Surt al carrer, ni tan sols un bon dia amb la veïna del davant, avui es un dia transparent...

4 comentaris:

Bargalloneta ha dit...

és bo de tant en tant ser transparent però també és veritat que és important no sentir-se'n

Nets de Junh ha dit...

Exacte, quan es tracta d'una transparència volguda l'acceptàs, quan es tracta d'una transparència imposada no l'entens.

Josep ha dit...

I el seu no és l'únic cas.

zel ha dit...

Sovint un es sent transparent...però ara com ara, a mi em va bé sentir-me així...