Confessions

La meva mare sempre m'ha explicat que vaig començar a parlar molt tard, inclús m'explica que em van portar al pediatra preocupats perquè ni tan sols plorava, la meva besàvia, una de les dones més sàvies que he conegut, sempre deia el mateix: si aquesta nena no parla es perquè no vol parlar, no te res a dir.
Jo no me'n recordo, la veritat, però m'expliquen que sempre ho estava mirant tot, em posaven a taula per dinar, i me'ls quedava mirant fixament mentre els adults conversaven, clavava la mirada i ni tan sols pestanyejava, cosa que més d'un el posava nerviós.

Es una característica que encara conservo, el fet de no parlar si no tinc res a dir, i cada vegada em costa més comunicar-me i comunicar, el que veritablement m'agrada es escoltar, considero que es un plaer escoltar, no per xafarderia ni per aconsellar, tan sols escoltar per escoltar.

Fent una valoració del any que estem a punt de deixar, he viscut un any de vivències amb la característica que moltes han estat pèrdues, pèrdues de gent que he estimat i estimo, pèrdues unes no desitjades i no enteses i altres no desitjades però necessàries.

De tot aprens alguna cosa, i en teoria et reforcen com a persona, dic en teoria perquè no sempre ho entens així, nomes cal una mica (més) de temps i distancia per acceptar-ho però no per entendre-ho!....(tossuda com una mula).

No sempre he sapigut el que volia, i no sempre he actuat de la manera més correcta, però és el que he fet i per tant a pexugar amb les conseqüències.

Ha estat un any difícil laboralment, però per sort m'he n'he sortit, em costa molt acceptar l'ajuda dels altres, manies que té una, per això dono les gracies a tothom que ha intentat ajudar-me i que repetidament els hi he dit: no gràcies.

No puc dir que ha estat un bon any, però tampoc un mal any, diríem que un pas del cel i de l'infern, per tant un any molt i molt terrenal.

Que esperar de l'any vinent?....no espero ni més ni menys, no espero res, ni desitjo res, sona derrotista, però tots sabem que soc una supervivent.

....nomes desitjo una cosa però, aquesta, si que me la guardo per mi.

i tans sols queda dir: bon any nou a tots i totes.