dimarts, 5 de gener de 2010

Reis

La primera vegada que mon fill em va preguntar si jo era els reis, li vaig contestar: on tinc la barba i corona?.
La segona vegada la contestació va ser: jo??? tu creus que tinc tants diners per tots els regals?
La tercera vegada va ser: de veritat ho vols saber?
A la quarta ja em va dir: jo he preguntat primer! i ja ho sé mama, que ets tu.

Em sap greu que s'hagi perdut la màgia dels reis, potser es l'única cosa que tenen els nens, d'avui en dia, per creure en la màgia, i l'única cosa que tenim els adults per autoimposar-nos una miqueta de màgia dins aquest mon tant i tan real.
Però la vida es així, vas creixent i vas perdent aquesta innocència tan blanca i pura que tenen els infants, potser conserves innocència però ja no es tan clara, i ja passes d'innocent a gilipolles!.

Al final hem arribat un acord, mentres ell es deixi fer i jo tingui ganes, continuarem fent la carta als reis, continuarem deixant galetes i... tres whisky peches ....A la salut de tothom!


6 comentaris:

Molon labe ha dit...

N'hi ha que diuen que cada cop que un nen descobreix un d'aquests secrets s'escapa un xic més del nostre control....

Nets de Junh ha dit...

Es llei de vida...control?no m'agrada, prefereixo coolaborar,ajudar i estimar.

jordicine ha dit...

El meu fill, que té vuit anys, crec que també comença a tenir-ho clar. Fa preguntes, jo les esquivo... però és qüestió de dies. Un petó, NETS DE JUNH.

Nets de Junh ha dit...

Ara pregunta, quant no et pregunti voldra dir que ja ho sap, i és fa el longuis per si de cas s'acaben els regals....ojos que no ven corazón que no siente....si es que els nens són més espavilats del que ens pensem.
Un petó.

òscar ha dit...

Vist que els anys endorroquen la màgia sense cap mena de complexe, no està gens malament que nosaltres guanyem als any fent una mica de teatre. Crec que són moltes les llars que agafem aquesta opció tan "artística".

Nets de Junh ha dit...

Exacte Òscar, tan per grans com per petits.