dimarts, 29 de desembre de 2009

Excitació laboral


El dia estava sent lent. 
Eren nomes quatre persones a l’oficina, els quatre pringats de sempre, feina feta durant el matí, dinar lleuger i desprès esperar que fos l’hora de tornar a casa, tarda avorrida i sense ganes de treballar. Ella davant l’ordinador i pensant com passar l’estona, que millor que escriure o almenys intentar escriure alguna cosa al bloc: de que parlar? Dels Nadals?... pffff.... esta cansada de llegir altres blocs a on nomes es caguen en els nadals i tot el que comporta, però "sorprenentment" tothom passa per l’aro.
De que parlar?.... dels nous propòsits per l’any vinent?... pffff... quan s’adonaran que no serveixen per res i que tan sols són això i amb això es queden tal i com diu la paraula: amb tan sols propòsits... de que parlar?....

Mira altres blocs a veure si s’inspira, per sorpresa “cau” en blocs de temàtica sexual i sensual.... nomes són 4 a l’oficina i estan situats en altres taules, ella comença a llegir-los, es concentra, somriu, hi ha que són bastant explícits i d’altres que ratllen l’horterada, es repenja a la cadira i continua llegint, l'escalfor li puja pel cos fins arribar a les galtes, les sent calentes, tot i aixó no para de llegir.

-    Judit vens a fer un cafè?
-    Un altre?, no. Tinc feina, gràcies.

Ara es ella que es caga amb els altres per fer-li perdre el fil del que esta llegint, "estranyament" es comença a sentir inquieta, excitada, però no treu els ulls de la pantalla.
Idiota!, i ara que? Com treure's l’excitament de sobre???, tanca l’ordinador d’un cop, s’aixeca i sospira, merda! Que fer?, esta com una moto, enlloc d’inspirar-se per vomitar alguna cosa a l’ordinador, s’ha inspirat per vomitar per un altre lloc, anar als lavabos i estimar-se una altra vegada?, es mira al Joan, el Joan? Un apanyo ràpid i ja esta, però que esta pensant? si es un talòs, i no es l'imagina al lavabo de la feina fent equilibracions testiculars amb regletes vaginals. El Martí, el Martí?, es capaç d’agafar l’aigua i beneir-la tot i que els més santots sempre són els meus dolentots, merda ara li ve el Tomàs Molina al cap, ideal per baixar l’excitament.
Que faig? pensa la Judit, nomes queda el gran-jefe, la veritat té el seu morbillo, però que fer? obrir la porta i directament entrar agenollada en plan penitent a veure si se sent per adul·lit?.

-    Judit!, diu el Sr.XXX que pleguem més d’hora avui, nosaltres marxem, vens o que? 

-    Aiiissss...... si ja vinc, escolta Martí em pots portar a casa?..