dimarts, 20 d’octubre de 2009

- M'has d'ajudar!
- Jo?... perquè?
- M'ho deus...
- Jo???... jajajaja.... mai havia sentit una estupidesa tan gran
- Sinó fos per mi ara estaries a la presó
- Escolta'm bé imbecil!, que no em volguessis denunciar a la policia es el teu problema, jo no t'ho vaig demanar
- Que et semblaria si anés a la teva feina i els hi digues que a hores mortes et dediques obrir els cotxes dels clients?
- No saps a on treballo i a més m'importa una merda
- Tu mateix, avui mateix passo per ROSAS5 i parlo amb el Roc...

En Munir se'l va mirar de dalt a baix, la veritat no era massa, si volgués li podria propinar ràpidament i senzillament una bona pallissa, però no era ni el moment ni el lloc, i a més no en tenia ganes, últimament se sentia cansat, un altre insatisfet pensaria el Marc, però en aquest cas una insatisfacció diferent, també volia un canvi en la seva vida, però un canvi moral i no sabia com.
La seva vida es podia resumir en poques paraules, paski nascut a Barcelona i educat en la més estricte religió musulmana, un ambient que va propiciar la seva fugida de casa, va sobreveviure, i com diria més d'un, aprenent la vida de carrer, s'hagues pogut enganxar fàcilment al cavall o qualsevol altra cosa, però era i es massa intel·ligent per deixar-se véncer per una addicció, d'això ja fa uns quants anys, ara porta una vida més o menys "ordenada", una única cosa el pertorba, i es una autoafligida culpa que penitenment suporta.

- Que em dius? - li va preguntar el Marc

En Munir va conèixer al Roc quan l'intentava robar... bon paio el Roc, tot i el punxó no es va deixar intimidar, i la situació es va intercanviar, el que semblava primer un robatori es va acabar per convertir en una redempció. Ara treballa per ell, s'encarrega de la seguretat del seu local, tot el que sap li ha ensenyat ell, inclús la clau que li va permetre treu-re' li la navalla i enclastar-li
les dents al terra.

- No tinc tot el temps del mon, que em dius?
- No ho faré gratuïtament, quan guanyaré?

Ja feia estona que ho havia decidit, no tan sols per diners, ajudaria al Marc perquè aquest no li expliques la seva relliscada al seu cap, nomes hi havia una cosa que l'amoïnava i era perdre el respecte i confiança que li havia demostrat... cap i amic i mestre... tres significats que unificats equivaldrien a dir família, una família que fa molts temps que va perdre o que mai havia tingut.

- Depend del que guanyi jo
- Que haig de fer?
- És molt senzill, tens correu electrònic?
- Si
- Dos cops per setmana et deixaré instruccions al teu correu electrònic....
- Això serà molt llarg? però que collons vols fer?
- Molt senzill, necessito una incapacitació mental amb un termini maxim de dos mesos
- Com dius? jo no vull fer mal a ningú...
- No..... tranquil.... nomes es una qüestió legal... així obtindré les peles que necessito, no et vull dir res més, nomes les has de seguir amb exactitud, ho has entès?
- Si
- Escolta'm bé, una vegada començes no ho pots deixar, m'has entès???
- Si, merda!, no m'agrada però t'he entès, collons!