diumenge, 18 d’octubre de 2009

La vista es magnifica, té la ciutat als seus peus sensació que l'estimula i agrada, una sensació de poder que sempre la tingut obsessionat, reflexiona del que té i és i del que hauria pogut arribar a tenir i ser, s'ha quedat a mig camí de tot, les expectatives que tenia no s'han complert ni una quarta part, tota l'ambició que tenia sembla que s'hagi fos amb els anys, desgraciat!... s'esta consumint per culpa del conformisme que té instal·lat a dintre seu, una taca negra que cada vegada es fa més i més gran, una taca negra que comença a transformar el conformisme en ira, ira contra la seva vida, ira contra el que mai ha volgut ser i finalment és.

Els seus pares li van ensenyar que el reconeixement, el mèrit, la riquesa es guanya amb l'esforç de cadascú... imbècils!, treballant tota la vida per una misèria de pensió fins a la mort.
Ell sap prou bé que les coses es poden aconseguir de mil maneres, i precisament l'esforç i el treball no van acompanyats de riquesa, li agrada viure bé, li agradaria viure més bé, sempre ha pensat que esta al lloc equivocat amb la vida equivocada.


Quan Elle va pujar al seu taxi, va quedar impressionat, una dona com no es veuen normalment, alta, bon cos, cavallera llarga recollida amb una cua, cabell castany, ulls negres, llavis carnosos, portava un vestit el suficient sugerent per veure la silueta del seu cos, i la veu... nomès li va donar l'adreça però en va tenir prou, no oblidaria fàcilment aquella veu, era l'adreça d'un hotel, portava una maleta, curiós ja que no semblava precisament la típica dona de vestit i jaqueta, també recorda a la perfecció la conversa.
- Que mires? el va increpar ella.
- Res... no miro res.
- No?... es va afluixar els dos primers botons del vestit, el suficient per insinuar més la regatera dels pits... no mires res?
Estava desconcertat, una clienta que esta molt i mot bona, li puja al taxi i de cop i volta li esta a punt d'ensenyar els pits, evidentment ell no pensa perdre l'oportunitat, una cosa així no passa tots els dies.
- No miro res perquè no veig res, si m'ensenyes més potser miraria més....
- Vaja, has sortit conteston... es va situar ben bé al mig dels dos seients de davant, cosa que li va facilitar el camp de visió al Marc, es va aixecar una miqueta el vestit el just per començar a veure uns genolls perfectes i el començament del que semblava unes cuixes esplèndides.
- I ara? ja veus més?
El Marc no sabia que fer si parar allà mateix el taxi i tirar-se a sobre d'aquella tia o mirar a on estava la broma...- mmmm... potser podria veure més?
Elle va riure... - llàstima ja hem arribat, quant és?
El Marc va sospirar... abans de baixar del cotxe, Elle li va donar una targeta.- Truca'm si vols... no te'n penediràs.
Així va començar la seva relació, desprès d'una trucada de telèfon i desprès de dir-li el que costava passar una estona amb ella.


Va tirar el cigar a terra, tot s'havia ajuntat, el sentiment de frustració amb el sentiment de desig, el sentiment de frustració per portar una vida de merda amb el sentiment de desig de tenir una dona que cada vegada que volia estar amb ella li costava massa diners.
Va riure, ell sempre havia dit que mai pagaria per obtindre una cosa que la podia obtindre fàcilment i ara cada vegada que volia ejacular s'havia d'empassar primer tota aquesta merda de principi.
El que més el sorprenia era l'absència de remordiment vers la Maria, tot el contrari, era una nosa, però una nosa utilitzable, era una nosa que li proporcionava vivenda sense massa a canvi... si el pis fos d'ell se'l podria vendre i tenir peles fàcilment, però era de la Maria...
si ella accedís a posar-lo a nom de tots dos... molt complicat, massa complicat, havia de trobar una solució més rapida, et temps no jugava al seu favor.