dissabte, 15 d’agost de 2009

No ho entenc, estic segura que ho vaig deixar aquí.

Segura Maria?, no és la primera vegada que et passa, et passa sovint, comença a ser preocupant, el teu comportament comença a ser preocupant.....

El va mirar, no entenia res, el va mirar als ulls i no entenia res, estava segura que havia deixat els diners juntament amb les claus de cotxe, estava segura? Ja començava a dubtar, per un segon el dubte li va traspassar el cervell com un llamp al mig de la tempesta, no no es va dir, estic segura....

Els van estar buscant per tot el pis, de tant en tant la Maria tornava a la calaixera de l'entradeta, mirava dintre el cendre, a on dipositàvem les claus, estava segura d'haver deixat els diners.

Maria!, escolta no és important tan sols uns quants euros, però el que no es normal es que t'entestis a dir que els vas deixar aquí quan no hi són, els has perdut i ja esta, no passa res, igual quan et vas deixar oberta la finestra, igual quan et vas deixar obert el gas de la cuina...

No Marc, recordo que no ho vaig deixar encès, em sembla...

Tranquil·la reina, no passa res, em sembla?, tots dos junts ho solucionarem

El que més li molestava a la Maria era que el Marc la comencés a tractar com una malalta, l'enrabiava l'actitud d'ell, ella veia que el Marc la continua tractant com la noieta que va conèixer però ella havia canviat, tants anys de teràpia havien servit per alguna cosa.