Té el mobil a les mans, nomes ha de premer el botor, el numero encara el conserva.

- Ostia Maria, fes-ho i ja esta!, aixó pensa mentres se'l mira.

El Marc havia insistit que no calia, no calia trucar a la Mia, tan sols tornar-se a pendre la medicació i ja esta.
Medicació? perquè? per uns quants oblits?, no se les vol pendre, ella no esta malalta tot i la insistència del Marc.
També esta segura que no havien estat oblits, ella esta segura de les seves accions pero la seguretat d'ell la fa dubtar.
Deixa el mòbil, i agafa les pastilles per tirar-les, ha d'anar de pressa sinó arribara tard a la feina, desprès ja reflexionara sobre tot això.

Trucada al mòbil, és el Marc, per un moment pensa de no contestar

- Hola reina, com va tot?, ja t'has pres les pastilles?
- No Marc, ja t'he dit que no les necessito...
- Escolta, potser tu et creus que no les necessites, però jo penso que si, son inofensives, t'ajudaran a centra-te una mica més, em faràs cas?
- Mira Marc, ara no puc parlar, ja parlarem a casa, d'acord?
- Molt bé, saps que t'estimo, oi?, em preocupo per tu, desprès parlem, un petó

Penja, últimament el Marc esta diferent, últimament? fa temps que esta diferent.

- Vens a dinar Maria?
- Uf, tinc molta feina, no se si quedar-me i demanar-me un bocata.
- Que et passa?, els papers de la taula són els mateixos des de que has arribat, vina, sino ho has fet abans ja ho faras despres.
- Si mira, vinc amb vosaltres, estic massa col·lapsada i no avanço res, espera que agafo el mòbil que haig de fer una trucada.