diumenge, 26 de juliol de 2009

Sempre es diu que les dificultats ensenyen les limitacions de cadascú, els problemes són aprenentatges, i les resolucions ensenyaments per millorar com a persones...però ostia! perquè tot es tan difícil???, relacions personals i feina. Quan no es una cosa es l'altre o una cosa et porta a l'altre. La veritat no ens podem queixar, sempre hi ha gent pitjor però emmirallar-se amb els altres per sentir-te millor o pitjor es una mala solució. Acceptar, entendre, gaudir del que tens és difícil quan algunes vegades perceps que et falta alguna cosa, sents un buit a dins que el vols omplir i no saps com, et desesperes quant veus que no el pots omplir, ja no saps si és un problema extern o intern, busques explicacions, les trobes o no, les acceptes o no i tens por d'assecar-te, com una flor morta, fins el punt que siguis incapaç d'omplir el que ja no es pot omplir.
Però que carai!...a prendre pel sac ensenyaments, aprenentatges i demés histories, gaudir d' un cigarret abans d'anar a dormir, unes vacances i desaparèixer del tot i de tothom, una abraçada ben donada, l'estimació incondicional del pokemengi, una cervesa ben freda, una caminada nocturna, treure la pols de tan en tan, i moltes més coses i persones que segurament moltes vegades no sabem apreciar com es degut.
Per tant només queda dir: collons!!!...tinc una vida de puta mare!