dimecres, 22 de setembre de 2010

Moai

- Et vols convertir en un d'ells?
- No... perquè ho dius? que dius?
- Ja m'has entès, et vols convertir en un d'ells?


La figura es majestuosa. Toco la pedra i un calfred se m'introdueix per la punta dels dits, en un instant, ment i cos absorveixen negror... no una negror de nit, ni una negror de tristor sinó una negror de buidor...


- Et vols convertir en un d'ells?


El torno a mirar, buit?,  miro i no veig  preocupacions, ni esperança, ni tranquil·litat, per molt que busqui alguna expressió intueixo buidor, això es el que sento quan el toco, la fredor i el buit ja el noto més amunt, com una aranya enfilant la teranyina, em puja pel braç...


- Et vols convertir en un d'ells?


Admirats, són admirats, la gent se'ls mira embaladits, imaginant mil històries del qui són i perquè hi són, estaria en la ment de molta gent, surtin en mil fotografies i participant de mil històries, admiració? això es el que sempre he buscat, admiració per ser el que no sóc.


- Et vols convertir en un d'ells?
- Calla!... jo no puc ser com ells!
- No?... qui et diu que ja no ets un d'ells?
- Que dius?
- Mira't, escolta't, qui ets? ni tu mateix saps qui ets, ets una màscara freda, buit per dins, anhelant l'admiració dels altres, provocador, solitari, encadenat a un personatge que t'esta devorant per dins...t'estic oferint la possibilitat de convertir-te en allò que t'està costant tan dolor i esforç ... et vols convertir en un d'ells?


Toco, oloro, llepo... res, pedra, així sóc jo?, buit per dins màscara per fora... colpejo, esgarrapo, maleeixo ...vull ser un d'ells?

11 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Un altre punt de vista força original! jo no vull pas convertir-me en moai...per ara

deomises ha dit...

Coincideixo amb l'Elvira. Original punt de vista!


d.

Bargalloneta ha dit...

si jo també coincideixo!!!
ben retrobada!!!

McAbeu ha dit...

Sembla que hi ha unanimitat. Jo tampoc vull convertir-me en moai i també m'ha agradat molt el teu escrit. ;-)

montse ha dit...

Molt original. Si això passes a tota la gent que actua amb duresa i fredor, hi hauria un overbooking de moais.

Salut!!!

XeXu ha dit...

Caram, que angoixant. Ens podem assemblar a un Moai d'aquests? És per preocupar-se que t'hi comparin.

lolita lagarto ha dit...

buits per dins i màscara per fora...

en alguna cosa ens assemblem als moais, sempre a la recerca de la nostra identitat, intentant omplir buits...

un escrit molt filosòfic, en pensar en els moais pensem en qui som nosaltres..
m'ha agradat molt!

Francesc Mompó ha dit...

M'agrada, té originalitat i força.
Salut i Terra

La Meva Perdició ha dit...

Admiració contraposa buidor, força interessant. I els dubtes, sempre els dubtes. Un final obert que és pot decantar cap on vulguem depenent de nosaltres mateixos.
Felicitats pel nou relat conjunt, Neths. ^_^

kweilan ha dit...

Molt bo!

Nets de Junh ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.