dissabte, 19 de juny de 2010

Més...

La decepció es dura, és present al llarg de la nostra vida, de vegades més suportable que altres, depen de quin grau deixem les nostres expectatives a mans d'altres. Com evitar-la? mai es pot evitar, des del primer moment que som conscients de les nostres pròpies expectatives la decepció es latent. És bo conviure amb la decepció? ni bo ni dolent es part de nosaltres, és bo evitar-la? no és pot evitar un sentiment que no ens ve provocat per nosaltres, l'única opció davant la decepció és evitar arriscar-se, i que aconseguim amb això? convertir la possible decepció en covardia. Volem ser covards?, mala opció, sense risc no hi ha experiències, ni sensacions, ni pensaments, ni sentiments.

Normalment la decepció sempre ve a través de tercers, és difícil veure una decepció provocada per un mateix, es una de les peculiaritats del ser humà, si ja és difícil assimilar les conseqüències de la decepció aliena  les pròpies, encara són més difícils. 

Que fer amb la decepció? res, comprendre-la.


 

5 comentaris:

La Meva Perdició ha dit...

Sovint creem expectatives inabastables i al primer cop de vent contrari perdem l'esperança i els ànims. Poc a poc, pas a pas. ^_^

PD: Quan de temps sense pujar un nou post!!!

Joan ha dit...

Crèixer és això, no? Aprendre a capejar les decepcions de la vida.
Però hi ha moltes maneres de fer-ho, i no totes estan renyides amb l'elegància.

D'acord amb el Perdut, moltes decepcions es generen per unes falses expectatives.

Lisebe ha dit...

Gràcies pel teu comentari i parlant de decepcions ja veig que a tot arreu perdura aquest sentiment.

M'agrada el teu punt de vista sobre això.

Bona setmana Nets

Nets de Junh ha dit...

Gràcies als tres pels vostres comentaris!

Rita ha dit...

M'ha agradat molt la manera d'explicar-te. És realment així la decepció i costa assumir-la, però s'ha de fer. Quin remei!

Ja aniré passant per aquí, m'ha agradat el teu bloc! :-)