dilluns, 8 de febrer de 2010

Retrobament

No m'agrada parlar massa sobre aquest tema, imagino per que no vull semblar una bleda soleiada i molt menys mostrar debilitat o sensibleria ensucrada.

Fa temps em van preguntar el significat d'estimar, segons l'enciclopèdia catalana:

estimar
Determinar el preu o valor (d'un bé) o una magnitud econòmica d'acord amb determinades dades de referència

estimar
Tenir bona opinió del que val (algú o alguna cosa)

estimar
Determinar en tant o tant el valor o el preu (d'alguna cosa)

És difícil descriure un sentiment, ja que pot tenir peculiaritats depenen de que entén cadascú. El que si que tinc molt clar és que s'estima algú per el que és, i acceptes la totalitat de la persona, tant les coses dolentes com les coses bones, és diu que sempre intentes trobar la persona perfecta, però, que més avorrit que trobar una persona a on la perfecció sigui innata?, tot i que la perfecció per si sola no existeix.
No es tracta de viure la vida a través de les expectatives de l'altre, sinó de les nostres pròpies, i sinó les tenim, les hem de buscar, crear, trobar, ja que cadascú ha de viure la seva pròpia vida.

Estimar es gaudir de la companyia de l'altre, estimar és alegrar-se per tant sols l'existència de l'altre, estimar es generositat que poca gent és capaç d'acceptar. També tinc molt clar que cadascú estima a la seva manera, i que s'estima per igual a tots i tothom, jo estimo al meu fill, jo estimo als meus amics, jo estimo a  l' home, nomes ser estimar d'una manera i es per igual a tots, la diferència, tan sols la diferència, d'estimar el meu fill o estimar una amic és com s'interelaciona la meva sexualitat.

Jo puc tenir sexe amb amics, tenir sexe amb desconeguts i tenir sexe amb la persona que estimo, les tres opcions són valides, i ninguna és millor que l'altre, nomes un mateix pot determinar quina es quina en el moment precís.

A vegades, si tens sort, és poden unir els dos conceptes, amor i sexe, tot i que altres vegades, et penses que els tens i no sempre els sents, he arribat a la conclusió que poques vegades ho aconsegueixes, però quant, per causalitat, et retrobes amb els dos: és meravellós.

El miro estant adormit, el retrobament ha estat intens, ens hem despullat tant físicament com animicament, ni tant sols la distància i el temps ens ha tornat uns estranys. Sense retrets, sense acusacions, sense qüestionar el que es i haguera pogut ser.
Se, que tant ell com jo protegirem el record d'aquest instant com un tresor dintre la vida particular i única de cadascú.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

NO VAL LA PENA PREGUNTAR PEL SENTIT DE LA PERAULE ESTIMAR.
TU ESTIMAR,I NO PREGUNTIS RES.
JUGANT AMB BCN.

Dr. Muerte ha dit...

Em quedo amb la frase "Sé, que tant ell com jo protegirem el record...". Senyoreta... si Totes Putes, tots fantasmes, així que avui, fent el cafè/cervesa amb els amigotes ell ja haurà explicat l'enclotada en qüestió. El món és així, què vol fer-hi...

Nets de Junh ha dit...

No esta de més intentar comprendre el que se sent...o no...tan se val,gràcies JAB.

Dr.Muerte, jo diria més,ells putus i elles fantasmes...quina diferència hi ha entre esbombar-ho al bar o en un bloc?,no si al final,no som tan diferents...això si que es preocupant.

jordicine ha dit...

M'agrada que m'acceptin com sóc. I m'agrada protegir records. Un post molt maco, en tots els sentits. Un petó.

Dr. Muerte ha dit...

Certament! per fi una dona que no etiqueta els homes amb topicazos. Si tingués cor i sentiments li demanaria per sortir...

Bargalloneta ha dit...

Interessant el que descrius!!!

Nets de Junh ha dit...

Gràcies Jordicine, m'agrada que t'agradi,un petó.

Dr.Muerte,ningú es perfecte...

Gràcies Bargalloneta!

Nets de Junh ha dit...

Bargalloneta!!!, t'has fixat???la Davis i Bacall,interessant també!