dimarts, 2 de febrer del 2010

DIJOUS!!!

Es increïble com pots passar del desanim més depriment a l'estimulació per l'acció.

Els dies eren com sempre, densos i cansats, tan sols la trucada d'un vell conegut, ha fet saltar totes les alarmes per l'acció, i es passa d'un estat latent però constant a un estat d'iperactivitat frenètica, tot ha d'estar al seu lloc en un parell de dies, em meravella la capacitat que tenen/tenim, segons quines persones, de recuperació, d'autoestima condicionat moltes vegades per tercers, però es així, encara que ho neguem i ho vulguem negar a nosaltres mateixos tothom té una part d'autoestima condicionat als altres, nomes s'ha de trobar el punt just per no condicionar-nos més del compte.

Avui volia parlar de les disfresses del carnestoltes, ja que es un tema que em va sortir l'altre dia a la perruqueria, i em va ser punt de discussió. Perquè carai les ties han d'anar disfressades com unes pilinguis per petar-li's el cul al mig del carrer?...aquesta era la meva postura, l'altre clienta em deia, que jo era una carca, esclar que també potser perquè justament jo li doblava l'edat, però que voleu que ús digui, me n'enric d'aquestes modernes d'avui en dia que es pensen que tenen tan clar les idees, que van d'avantguardes de la modernitat i passades de rosca, escolteu nenes, això esta molt bé, quan ets jove, i també esta molt bé quan dones (hechas i derechas) acabades de separar es volen menjar el món i el que els penja de qualsevol i de qualsevol manera. Però, sempre hi ha un però, moltes d'aquestes modernes, tan sols necessiten l'atenció i la companyia dels altres, i es pensen que cridar l'atenció ensenyant les tetes amb escots que arriben al mèlic o directament ensenyant les calces, qui en porta esclar, o cridant als quatre vents que elles follen i follen sense parar, els hi donara per moments aquesta necessitat de companyia que tant impostadament volen amagar.

El cas és que no vam arribar a una conclusió factible, ella es va quedar amb el catàleg de disfresses per una com aquesta....(aviso!!!...la clienta necessitara el triple de quantitat de roba que porta aquesta, i és que per més inri perquè les que haurien d'amagar més ensenyen més????)
 





i jo em vaig quedar amb l'altre part del catàleg per...per....per...treure'm la faixa!!....

5 comentaris:

Molon labe ha dit...

Apreciada Neths, fa temps es deia que la gent es disfressa d'allò que precisament voldria ser i no podrà ser... vaja que per això servien els carnavals així que ja ho saps, qui molt ensenya i crida, és la qui menys té per ensenyar i menys fa....

Bargalloneta ha dit...

M'ha agradat molt la introducció... és veritat allò de que podem passar de l'alegria més gran a la tristesa més profunda en un moment
petons

Nets de Junh ha dit...

Apreciat Molon, això potser era abans, ara, entre altes coses,es tracta "d'estripar", qui "estripa" més, més "guai" és...o almenys així ho veig jo.

Bargalloneta, ja has vist que moltes vegades, aquest pas, et ve condicionat per altres.
Petons.

Dr. Muerte ha dit...

TOTES PUTES !

Nets de Junh ha dit...

Dr.Muerte, QUALSEVOL COMENTARI NO ESTARIA A L'ALÇADA!