Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, que quan arribava la nit, els estels giravoltaven amb les núvols, els arbres dansaven amb l'aire, i a on la fantasia reblia per les parets de totes les cases.
Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, on els contes començaven pel final, a on el final les princeses s'enamoraven dels monstres, a on els monstres endrapaven la melangia.
Era un país molt llunyà tan enllà, que amagat, mai es trobà.
15 comentaris:
Bon relat amb vocació de conte....hi havia una vegada un lloc molt amagat...molt maco m'ha agradat!
Hauriem d'esbrinar el lloc, seria genial per viure-hi.
Hi ha gent que busca el teu país tota la vida. Jo no perdo l'esperança de trobar-lo un dia. Tu, veig que en coneixes la drecera. ^_^
Curiós final!!!
No sé si és que Van Gogh ja ho té això, però estic llegint uns relats més paranoics...
Un lloc especial aquest on trobaríem la nit estelada. Bon conte!
El seu blog incrementa el blogappeal per entrades apreciada amiga... d'aquí a l'univers dels haikus hi ha un pas...
m'agrada com l'has lligat. bon relat.
Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris...sobre el lloc, hi ha dies que en saps el camí i d'altres que no...imagineu-vos per un moment viure-hi sempre?, ús agradaria?,per mi tot ha de ser una suma de sentiments, i dintre dels dolents també hi ha la seva part positiva.
Però no esta malament "perdre's" de tant en tant.
Petons a tots/es.
Ben bonica i original la teva aportació!
Hi havia una vegada...:)
M'agradaria viure dins del teu conte, i pintar nits estelades.
M.Pilar Martínez
oooh, molt bé. Tant de bo existeixi malgrat mai el trobem! M'ha agradat molt!
Gràcies, fanal blau,Grocdefoc i Pd40, gràcies per la visita i comentaris.
segur que existeix un lloc així.
Tal vegada, en comptes de mirar cap enfora, l'haurem de buscar més endins...
Genial!!
:¬)*
Hola Barbollaire, potser el que ens passa que a vegades no sabem buscar.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada