dijous, 3 de desembre del 2009

Cooperació

El diumenge passat en un dinar d'amics, vam encetar un tema que últimament se'n parla bastant.

Desprès dels temes habituals, nens, educació, temps passats, amistat, sexe... es evident que els temes més interessants surten cap al final del dinar, a on ja s'ha begut lo suficient, es va parlar sobre la cooperació a països pobres, hi va haver tres opinions:

1- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris, evidentment els cooperants són persones completament altruistes que fan de la seva dedicació una vocació.

2- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris, però no es una solució a llarg termini, enlloc d'intentar solucionar el problema des de l'arrel, el que fas es prolongar una situació sense solució. També es un rentat d'imatge per cooperants, institucions i empreses.

3- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris. Si ens posem en la situació del que rep ajuda medicinal, alimentaria, etc, tant li fot si el qui li dóna o fa pensant més en ell mateix que en els altres, tant li fot que hi hagi gent que cregui amb el que fa, tant li fot que quedi bé socialment anar-los ajudar, tant li fot si és políticament correcta o incorrecta criticar als cooperants, tant li fot això i molts més valors que nosaltres considerem importants per una societat lleial amb els més desfavorits.

Jo personalment em quedo amb la tercera, tant me fot el que empeny la gent a ajudar als altres, les raons nomes les coneix cadascú i es una decisió personal e intransferible, no és una solució a llarg termini, ja que l'arrel del problema i és i serà sempre, intentar solucionar el problema també crec que es inviable ja que hi ha molts interessos creats per mantenir aquests tipus de situacions, sobretot pels mateixos governants d'aquests països. La solució? no la se, però el que importa, per mi, es com SE SENT EL QUE REB L'AJUDA.

5 comentaris:

Molon labe ha dit...

Apreciada Nets, crec que si algú es creu millor persona per ajudar a un negret de l'àfrica, també s'ho hauria de sentir ajudant al pobret de la cantonada, i que demostrar lo xaxipirulis que som portant de tot a l'àfrica fa que quan ja no ho poguem portar haguem agafat un deure moral que ja es veurà... com deia un amic meu: per molt que em diguin que em mantindran a flote jo mai em tiraria a una piscina sense saber nedar...

Nets de Junh ha dit...

Benvolgut Molon.
Ok,t'has fixat?d'una mateixa realitat hi ha diferents opinions depenenment de com enfoquis aquesta realitat.
Tot i això vull aclarir que el que penso tan es aplicable al terçer món com als veïns de la cantonada que ho necessiten.
I el deure moral, tens rao, ja fa anys que existeix entre països més o menys afortunats.

Molon labe ha dit...

Per cert, força xula la presentació del nou bloc

Anònim ha dit...

Crec que en aquest tema el guinista brillant l'encerta. Més que en aquests cooperants, amb qui sí crec que es pot confiar són amb els missioners. Són gent arrelada al territori i que coneix molt bé les seves mancances perquè tracta i viu amb elles. Més que en els coperants i segons quines ONG's, penso que a qui més s'hauria de potenciar i ajudar són aquells que viuen i senten el dia a dia amb ells.

Nets de Junh ha dit...

Bones Albert,més que el guionista jo diria que tu ets qui l'encertes.Totalment d'acord amb la confiança vers els missioners.