dimarts, 8 de desembre de 2009

Arbres

Hi havia una vegada una gentil poncella que vivia en una casa enmig d'un frondós bosc. 
Cada 1 de Març li deia a la seva mare: mare perquè plantes aquest arbre?
- Perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit.

La gentil poncella, anava creixent i creixent i sempre veia a la mare cada 1 de Març plantan un arbre.
- Mare, perquè plantes un arbre?
- Perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit.

Els dies, els anys van anar passant, i de tots els arbres que va plantar la mare no en va arrelar, ni créixer ni florir cap.
- Mare, perquè plantes un arbre?.... mare, no arrelara ni creixerà, no veus que la terra es massa erma.
- Perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit...dolça, escolta'm bé, la terra és erma, però quantes vegades estem les dues juntes, fent una mateixa cosa? quantes vegades ens passem l'estona escoltant-nos l'una a l'altre?, quantes vegades estem tan a prop l'una de l'altre?, veus el taronger de fons del pati?
- Si, encara no entenc com a crescut, me'n recordo d'haver-lo vist sempre...
- El vam plantar la teva avia i jo, i mira com a crescut....

Van passar els anys, tants com va aguantar la mare, fins que una tarda anant-la a veure la vam trobar a l'ombra del taronger, dormint plàcidament, amb el son dels que ja no es volen despertar i amb el somriure plàcid de la feina acabada i ben feta, tenia una bossa a les mans, una bossa de llavors que me la vaig fer meva.
Al mes següent de marxar ella va despuntar el que seria el cirerer amb les cireres més dolces de tota la contrada.
....
- Mare, perquè plantes aquestes llavors?
- Vine bitxu, veus aquell taronger?
- Si
- Veus aquell cirerer?
- Si
- Els van plantar la besàvia i l'avia, i jo vull plantar un arbre perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit. M'ajudaràs?
- Si!, si!