dilluns, 26 d’octubre de 2009

- Hola preciosa.... si.. si... ja ho sé, estic intentan aconseguir els diners aviat... no ens podem veure?... escolta'm vaig el més ràpid que puc... no em diguis això que ja saps com em poso... i si li dius al teu amic que me'n torni a deixar... si, si... el deute és gran, però és més gran les ganes d'estar amb tu... m'importa ben poc!!!... ho saps prou bé que ets com una droga... mmmm.... ja saps el que et faria... Elle ets més per mi ja ho saps... si.. estic trempat.... merda!!!... Elle?? Elle???
El Marc torna a marcar i aquesta vegada no li agafa el telefon, es connecta al portàtil i envia un missatge a
Munir5698@hotmail.com.

- Escolta Roc, saps la tipa aquesta, una tal Elle, saps qui es?
- Perquè ho vols saber?
- Curiositat....
- Millor que no t'hi barreixis es puta
- Ui... i?
- És prostituta... però es una mala peça
- Perquè?
- Mira... coses que t'expliquen, a mi mentre en facin gasto al negoci tan m'ha fot, em van explicar
que es dedica a entabanar desgraciats per fer-los servir de camells.
- Amb sexe?
- Si... ja saps que per alguns paios se'ls hi va la bola amb un cony ben obert
- S'ha de ser ben gilipolles
- No t'hi acostis.. diuen que és una sirena.
- Jajajajajaja!!.... i el forat a on el te???

Esta davant l'ordinador i obre el seu correu el missatge es breu: - Durant el dia d'avui contacta amb la Maria. Desprès hi ha adjunt una fotografia i una relació d'horaris i l'adreça del seu lloc de treball. - Aquest missatge s'autodestruïra en 5 segons, pensa en Munir.
- Roc!!.. surto.

Són prop de la 1h del migdia, fa un dia esplèndid, s'asseu a una terrassa esperant que surti de la feina, sortira aviat ja que li toca l'hora de dinar, es mira la fotografia, faccions normals, - no esta malament- pensa en Munir, sobretot pels ulls grossos amb la mirada neta i sincera...- no esta malament -...
Li ve a la memòria el que moltes vegades li deia la mare: Ets igual que el teu pare!!, sempre ha odiat aquestes paraules, desprès de sentir-les tantes vegades de petit, de gran se les ha fet seves, es un llastre que porta a sobre, és igual que el seu pare - espatllo tot el que toco -.
El seu pare alcohòlic, no podia ni conservar 4 dies les feines, arribava moltes nits a casa borratxo, i recorda els crits, els cops, els plors.
Recorda els intents per convença la mare per marxa i abandonar-lo. Recorda l'abnegació
d'ella justificant-lo. Recorda com la mare descarregava la seva frustració amb ell i els seus germans. Recorda com va marxar de casa, desprès del cop de puny que li va donar al pare. Recorda les paraules que sempre li han dit i se les ha fet seves - No mereixo res, sóc igual que el pare -


La estat observant durant el dinar, i com desprès a tornat a la feina, la seguit fins a la platja, i veu com esta prenent el sol, no l'hi agrada el que farà, però s'ha compromès, s'acosta a ella....
- Perdona estàs sola?