dimecres, 24 de juny de 2009

Dolor

Ens han fet un regal molt especial, un regal que no hagués volgut ni voldria per ningú, un cd amb la veu de la contadora de contes que ens van robar. Les malalties per ser el que són, ja són irracionals i si a sobre afecten a nens, són cruels, malalties d'impronunciables noms i impronunciable cura.

Ens ha ensenyat com de sonor pot ser el silenci.
Ens ha ensenyat com de ple pot ser el buit.
Però no és just que ens hagi ensenyat com de curta pot ser la vida.

3 comentaris:

L'EXORCISTA ha dit...

Hola guapetona,
només volia dir-te una cosa: la vida té,entre d'altres, dos paràmetres: la durada i la intensitat.
La durada no la decidim nosaltres. Un maleït oracle intercedeix i l'allarga o l'escurça depenent del seu caprici.
La intensitat amb la que la vivim i dels sentiments que expressem durant la vida ho decidim nosaltres.
Aprofitem el poder de decisió que ens concedeixen i estimem apassionadament, visquem sense penedir-nos de no haver fet alguna cosa.
La malaltia d'un nen sempre és una tragèdia per la manca de temps per estimar-lo. Sempre ens queda la intensitat... això sempre.
Un petó ben fort...

Nets de Junh ha dit...

Benvolgut Exorcista,

Nomes em resta dir: Gràcies.

L'EXORCISTA ha dit...

No es mereixen, és el que penso i sento. Si alguna vegada necessites parlar, fes-me un correu (la meva adreça la tens sota el títol del meu bloc).
Una abraçada.