dimecres, 10 d’agost de 2011


Moltes vegades t'identifiques amb una cançó, tan per la lletra com per la música, et recorda aspectes, sensacions o sentiments que t'han passat, i te la fas teva, te la quedes com un tresor i sempre, quan l'escoltes, te'n recordes del perquè te la vas fer teva. 
Però, com tot, també s'evoluciona, i quan l'escoltes t'adones que ja no t'inspira el mateix, bàsicament perquè has evolucionat, canviat, a vegades per millor i d'altres per pitjor, però igualment et remou per dintre, l'expectativa inicial es transforma, en què? enyorança? de qui? o de què? 
Sempre he pensat que t'has d'apartar del que et produeix dolor, sempre i quan aquest dolor no és justificable i sobretot gratuït, desprès ja depèn d'un mateix establir els límits per acceptar-lo o no....
quan arribes aquest punt és important, recordar, recordar la cançó, el perquè te la vas fer teva i el perquè ara no li dónes la mateixa importància,  recordar l'evolució i gaudir-la.
Gaudir de l'enyorança, perquè encara que sembli mentida, l'enyorança també és bona, tan sols cal saber administrar-la bé i no correr el risc que es transformi en unaltre cosa, l'enyorança es bona quan no és qüestiona el perquè de tot plegat.

Gran Liza,
http://youtu.be/ZmR6ozpksGY

3 comentaris:

Joan ha dit...

Enyor, melangia, sentiments amb un punt agredolç, blau.

Peròquèdius! ha dit...

a mi la cançó 'Babooshka' de Kate Bush em recorda unes maleïdes angines quan era petit... amb la febrada al llit escoltant s'aguda veu... fa un piló d'anys...

Adbega ha dit...

Saps què, l'altre dia, sense haver llegit el teu escrit, jo tenia un pensament semblant i vaig fer la següent entrada:

http://adbega.blogspot.com/2011/09/el-sacrifici-de-cancons.html

Crec que, com em va comentar algú a mi, per sort (o desgràcia) les cançons sempre retornen!

Salut!