- No... perquè ho dius? que dius?
- Ja m'has entès, et vols convertir en un d'ells?
La figura es majestuosa. Toco la pedra i un calfred se m'introdueix per la punta dels dits, en un instant, ment i cos absorveixen negror... no una negror de nit, ni una negror de tristor sinó una negror de buidor...
- Et vols convertir en un d'ells?
El torno a mirar, buit?, miro i no veig preocupacions, ni esperança, ni tranquil·litat, per molt que busqui alguna expressió intueixo buidor, això es el que sento quan el toco, la fredor i el buit ja el noto més amunt, com una aranya enfilant la teranyina, em puja pel braç...
- Et vols convertir en un d'ells?
Admirats, són admirats, la gent se'ls mira embaladits, imaginant mil històries del qui són i perquè hi són, estaria en la ment de molta gent, surtin en mil fotografies i participant de mil històries, admiració? això es el que sempre he buscat, admiració per ser el que no sóc.- Et vols convertir en un d'ells?
- Calla!... jo no puc ser com ells!
- No?... qui et diu que ja no ets un d'ells?
- Que dius?
- Mira't, escolta't, qui ets? ni tu mateix saps qui ets, ets una màscara freda, buit per dins, anhelant l'admiració dels altres, provocador, solitari, encadenat a un personatge que t'esta devorant per dins...t'estic oferint la possibilitat de convertir-te en allò que t'està costant tan dolor i esforç ... et vols convertir en un d'ells?
Toco, oloro, llepo... res, pedra, així sóc jo?, buit per dins màscara per fora... colpejo, esgarrapo, maleeixo ...vull ser un d'ells?
