Cada dos anys, fem vacances conjuntes amb un grup d'amigues, cada dos anys!, ja que necessitem tot un any sencer de desintoxicació, assimilació i depuració de les vacances viscudes.
Aquest any toca!.
Som quatre amigues que ens coneixem de tota la vida, vam començar el parvulari juntes i encara ens aguantem les unes a les altres. Tot i la diferencia entre nosaltres, tenim la capacitat de ser bastant honestes, i tenim la sort d'enriure´ns de les tonteries de cada una, he arribat a la conclusió que tenim un fil invisible que ens manté unides, tot i que a vegades el fil es pot arribar a esquinçar mai s'arriba a trencar del tot.
Les vacances no només són nostres, sinó que anem acompanyades per la família, és a dir d'unes possibles vacances per a 4 persones es passa a unes vacances compartides per a 14 persones!!!, toca 4 persones (marit i dos fills) per amiga, la meva aportació és diferent (marit..marit??coi on??!!!...i un fill).
Els marits, per sort, han assimilat les vacances obligades, tot i que per la seva part no és obligació ja que s'ho passen tan bé o més que nosaltres...jijiji...qui no es consola es perquè no vol!.
Els fills són els que comencen a gaudir més que nosaltres, tot i tenir una edat diferent entre ells, han arribat al punt que la complicitat substitueix justament aquesta diferencia.
Manies?...ui de manies en tenim per donar i vendre, però QUI NO TÉ UN ALL TÉ UNA CEBA, frase que últimament l'hem adoptat com a himne oficial dins la nostre "colla".
Són dies a on es deixa de ser una personal individual i es passa a ser una persona col·lectiva, i a on la supervivència del grup passa per davant de la supervivència individual, són dies que quant et tires un pet tots correm a olorar-lo, són dies per compartir fills i coi! encara no entenc perquè no poden compartir marits?...
Aquest any toca!.
Som quatre amigues que ens coneixem de tota la vida, vam començar el parvulari juntes i encara ens aguantem les unes a les altres. Tot i la diferencia entre nosaltres, tenim la capacitat de ser bastant honestes, i tenim la sort d'enriure´ns de les tonteries de cada una, he arribat a la conclusió que tenim un fil invisible que ens manté unides, tot i que a vegades el fil es pot arribar a esquinçar mai s'arriba a trencar del tot.
Les vacances no només són nostres, sinó que anem acompanyades per la família, és a dir d'unes possibles vacances per a 4 persones es passa a unes vacances compartides per a 14 persones!!!, toca 4 persones (marit i dos fills) per amiga, la meva aportació és diferent (marit..marit??coi on??!!!...i un fill).
Els marits, per sort, han assimilat les vacances obligades, tot i que per la seva part no és obligació ja que s'ho passen tan bé o més que nosaltres...jijiji...qui no es consola es perquè no vol!.
Els fills són els que comencen a gaudir més que nosaltres, tot i tenir una edat diferent entre ells, han arribat al punt que la complicitat substitueix justament aquesta diferencia.
Manies?...ui de manies en tenim per donar i vendre, però QUI NO TÉ UN ALL TÉ UNA CEBA, frase que últimament l'hem adoptat com a himne oficial dins la nostre "colla".
Són dies a on es deixa de ser una personal individual i es passa a ser una persona col·lectiva, i a on la supervivència del grup passa per davant de la supervivència individual, són dies que quant et tires un pet tots correm a olorar-lo, són dies per compartir fills i coi! encara no entenc perquè no poden compartir marits?...
Aquest any toca!!!...i per sort tindrem tot un any desprès per descansar els uns dels altres.
PD. La foto no té res a veure...m'agrada i ja esta.
5 comentaris:
JO TAMBE TINC UNA COLLA AIXI,PERO EN "BARATILLO",SURTIM PLEGADES,SENSA FILLS NI MARITS,JA SOM MOLT GRANADETAS, UN DIS AL MES,FEM EL VERMUT...DINEM....UNA EXPOSICIO O POTSER UNA OBRA DE TEATRE,DEPEN DE LA BUTXACA I APA FINS EL MES PROPER.DESCAMSEM DESEMBRE,JULIOL I AGOST,,,,UNA DELICIA.
JUGANT AMB BCN.
doncs a mi m'encantaria poder parlar així d'aqui uns anys...
Aprecida Neths, heu aconseguit que em corri de gust i esquitxi el teclat amb el seu relat de felicitat... vol dir que no petitons i blaus i amb un tipus amb barba a qui tothom diu "papa pitufo"???, i juguen a pitumanubriades i fan pituvacances, quan la resta fa putuvacances???
JBCN, tot es viable per passar-ho bé.
ADBEGA, només cal cuidar l'amistat, ja ho veurás.
MOLON, m'alegro que t'hagis corregut...algo es algo, tot i que si vols, benvingut seras ja que millor corres acompanyat que autocorres tot sol.
Està molt bé viatjar amb amics, però no és fàcil. Jo, que no em considero una persona massa complicada, he fracassat més d'un cop. Persones sensacionals per un dia que, quan s'amplia el temps, es tornen difícils. Això de la convivència no és fàcil. Jo del parvulari ni me'n recordo. Et felicito per la iniciativa. Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada