L'altre dia vaig veure un anunci del Ikea, una noia proposava una festa i pretenia convidar tots els seus antics, passats, caducats amors... a on n'hi caben 2 n'hi caben 3.
La idea també se m'ha passat pel cap, reunir a tots el que en el seu moment han estat importants per mi tan a nivell amorós com sexual, no sempre la cosa va lligada l'una amb l'altre.
La veritat de tots ells, sempre he après alguna cosa, o m'han fet descobrir alguna cosa de mi, no guardo cap mal record de cap d'ells, tot i que potser en algun moment m'han pogut causar un petit "malestar", és compensable amb els bons i plaents moments.
Les amigues ben casades, no entenen les meves necessitats "físiques", senzillament perquè elles sempre ho tenen a casa i a l'abast, tot i que les seves necessitats divergeixen moltes vegades de les necessitats dels seus marits.... es així com moltes vegades em posen cares de circumstàncies quan em pregunten i naturalment els hi contesto.
No entenen el procès de reeducació que he hagut de tenir, i com jo moltes dones de la meva generació, el fet d'haver estat educada en una família de classe mitjana típicament catalana dins un poble, et condiciona tant emotivament com sexualment, procès de reeducació bó molt i molt bó!.
També no entenc les amigues separades o no tant, que un cop separades es llencen a la busqueda d'un home, elles també amb cares de circumstàncies no entenen el perquè de tant de temps de la meva solteria amorosa.
Tot i això sempre he pensat que estar bé amb un mateix es important, tot i que a vegades justament aquest benestar no sigui el més correcta o esperat pels altres.
...VISCA LA REPÚBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA!!!!!!.....
..VISCA LA REPÚBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA!!!.....
La idea també se m'ha passat pel cap, reunir a tots el que en el seu moment han estat importants per mi tan a nivell amorós com sexual, no sempre la cosa va lligada l'una amb l'altre.
La veritat de tots ells, sempre he après alguna cosa, o m'han fet descobrir alguna cosa de mi, no guardo cap mal record de cap d'ells, tot i que potser en algun moment m'han pogut causar un petit "malestar", és compensable amb els bons i plaents moments.
Les amigues ben casades, no entenen les meves necessitats "físiques", senzillament perquè elles sempre ho tenen a casa i a l'abast, tot i que les seves necessitats divergeixen moltes vegades de les necessitats dels seus marits.... es així com moltes vegades em posen cares de circumstàncies quan em pregunten i naturalment els hi contesto.
No entenen el procès de reeducació que he hagut de tenir, i com jo moltes dones de la meva generació, el fet d'haver estat educada en una família de classe mitjana típicament catalana dins un poble, et condiciona tant emotivament com sexualment, procès de reeducació bó molt i molt bó!.
També no entenc les amigues separades o no tant, que un cop separades es llencen a la busqueda d'un home, elles també amb cares de circumstàncies no entenen el perquè de tant de temps de la meva solteria amorosa.
Tot i això sempre he pensat que estar bé amb un mateix es important, tot i que a vegades justament aquest benestar no sigui el més correcta o esperat pels altres.
...VISCA LA REPÚBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA!!!!!!.....
..VISCA LA REPÚBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA!!!.....
3 comentaris:
Estic amb tu. Penso que hi ha gent que, quan es casa, es conforma amb el que té a casa i ja no aspira a res més. Ja no l'interessa descobrir nous mons i noves formes de veure aquests mons. Prefereixen la tranquil·litat i, per no perdre-la, renuncien a moltes coses.
També hi ha els que, una vegada separats, inicien una cursa "non stop" per a retrobar aquesta tranquil·litat que han perdut. No saben trobar-la en la seva independència i en la seva llibertat.
Un petó.
Exacte, tot i que això no vol dir que sense esperar res i tenir les idees ben clares, a vegades les coses o sentiments no són tan predecibles.
Una abraçada.
Està bé amb un mateix és vital, crec jo. Si no és així, encara és més difícil estar amb els altres. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada