dimarts, 6 d’octubre de 2009

Ho sento

Sempre m'he considerat una persona justa, sabem que la justícia ja es per si sola relativa i subjectiva, també m'he considerat honesta amb mi mateixa i sobretot honesta amb els altres, ja que considero que es la millor manera de mantenir un equilibri interior, sense remordiments i sense culpa.
En aquest moments m'he donat compte que no tot es tan idíl·lic ni tan fàcil, m'he donat compte que jo també peco a vegades de poca honestedat i covardia, cosa que em fa sentir culpable, més que res culpable de haver fallat en aquesta honestedat que suposadament tenia cap a mi i vers els altres.
És un sentiment que no m'agrada, però el tinc i per tant es millor analitzar el perquè s'ha produït, i intentar que no es torni a repetir, si això és realment el que vull.
Aquesta situació m'ha fet adonar-me del perquè de la reacció d'un altre situació viscuda anteriorment, i comprendre el resultat d'aquella reacció, és sorprenen quant una situació es repeteix però amb els papers intercanviats i com gràcies això acabes comprenent una reacció (que per tu) era del tot injusta.
Entendre: copsar la relació entre conceptes.
Comprendre: incorporar un coneixement a la pròpia ment.
Entre aquestes dues paraules hi ha una gran diferencia de significat, per arribar a comprendre has d'entendre primer, el camí pot ser llarg o curt i ple de descobertes, depèn d'un mateix si es vol arriscar a veure's tal i com és.