dilluns, 3 d’agost de 2009

Mare


La meva mare no ho va tenir fàcil, alguns diran que es i era una conformista, però tot el contrari. Es va casar i va anar a parar a la casa del marit, tal i com és feia abans a les cases de poble, l'hereu i esposa es quedaven la casa i tot allò que representava.
Començar una nova vida juntament amb mon pare i cinc persones més!, els sogres, la besàvia i dos cunyats solters.
Algú s'imagina que representa entrar en una casa que ja té mestresses?, no esclar, ella sola és va haver de fer un forat, un espai per ella, ningú la va ajudar, nomes la meva besàvia, sempre va tenir retrets de la sogra, i li repercutien tan a ella com a la seva vida en parella. No m'estranya que em tinguessin a mi nomes dotze mesos despres de casats , sis persones en una casa!, i ma mare lluitant cada dia per conservar les il.lusions i l'espai.
Ella no ho sap, és més forta del que es pensa, és més important del que s'imagina i és més lleial amb ella mateixa del que sap.
Des del seu petit espai és va crear una identitat, i l'estimació de moltes, tenir un cosidor en un poble es sinònim de xafarderies, però ella es dedicava a escoltar, sobretot en uns temps que les dones no eren massa escoltades.
Ara amb tristesa m'ha dit que vol "jubilar-se", vol deixar el cosidor, ja no té l'alegria de cosir d'abans, tot el que havia representat per ella ja no té raó de ser.
M'he adonat que la mare s'esta fent gran, gran i cansada, imagino que tots arribem aquest punt i es dolorós veure que les persones que estimes també arriben aquest punt.
A vegades m'explica que el seu somni era entrar en un gran taller de barcelona, ser modista de dissenyadors, oportunitats en va tenir però es van quedar en tan sols oportunitats perdudes.

La fotografia no és la millor d'ella, però és la que més m'agrada, quan la miro només en ve al cap una paraula: VOLA mare VOLA!.