Actituds

Diuen que a mesura que et vas fent gran, guanyes per experiència, en altres paraules t'enriqueixes gràcies al que has viscut, en definitiva creixes com a persona (també diuen que et tornes una mica repetitiu).

També diuen que depen del que vius t' enriqueixes de forma positiva o negativa, però qui posa els paràmetres del que es positiu o negatiu?, a on esta la barrera del bó o dolent?.

Cadascú determina aquest paràmetres, per lo tant són paràmetres subjectius, doncs com podem saber si es positiu o negatiu?.

De vegades tenim la "sort" de trobar-nos amb la persona, amb la suficient experiència i saviesa per poder contastar aquesta pregunta, inclús quan ni tan sols li preguntem, persones que exposen la seva opinió sense escoltar ni respectar l'opinió dels altres, nomes existeix una veritat i evidentment es la seva, es bona o dolenta?. Fins quin punt es respectable la seva opinió quan ells mateixos no saben respectar l'opinió dels altres?

He observat que les persones autoritàries a mesura que es van fent més gran mes autoritàries es tornen, he observat que les persones intransigents a mesura que es van fent més gran més intransigents es tornen, he observat que les persones hipòcrites a mesura que es van fent més gran més hipòcrites es tornen, n'estic fins el gorro de la falsa actitud de segons quines persones, d'opinar sense saber escoltar, del JO davant del TU.

El que em preocupa es no saber aturar-me a temps i se una més del que tan detesto.

Desmitificar

Sempre he pensat que les pel·lícules, per segons quins temes, han fet més mal que bé, i quan vull dir temes, em refereixo a l'amor i sexe, senzillament els han magnificat i mitificat. Per exemple: les pel·lícules tipus Blancaneus o Ventafocs, han fet creure a bona part de la població femenina del planeta, que algun dia els hi arribara un príncep blau que les traurà de la mísera vida que porten. En canvi la realitat es ben diferent, ja que el príncep blau que en principi  les ha de rescatar es converteix en el tio més normal del món, amb un munt de defectes i contradiccions iguals o majors que la mateixa salvada. Igualment avui en dia les sèries d'ara no disten molt del missatge que es donava en aquestes pel·lícules ,  per exemple: Patito Feo.

També hi ha les pel·lícules "de grans", com diem a casa, pel·lícules romàntiques que inflen les relacions amoroses, a on res passa perquè si i a on el final és perfecte i ideal. En aquestes pel·lícules, a la noia, normalment, la putejen per tots cantons i més, però al final tot s'aclareix, tot es perdona, ja que al final s'aconsegueix aquest amor ideal.

Perquè els prínceps blaus sempre han de ser, alts, guapos, forts, rics, valents i pel meu parer una mica afeminats?, a on es queden els prínceps blaus, amb les seves entrades ( qui en tingui...ja tenim una edat), cansats, panxuts, carregats de problemes monetaris i això si valents (per segons quines coses...)?.

I no parlem del sexe!, a on estan aquestes trobades sexuals extenuants, llargues, amoroses i sudoroses?...bé sudoroses si no tens aire condicionat es fàcil de trobar, sobretot si el teu partenaire es del tipus cerveser. A les pel·lícules ens ensenyen uns encontres plens d'espelmes, amb música de fons, amb una preparació pre-coital digne del millor massatgista del món i amb amants més depilats que una mateixa,  amb uns cossos massa perfectes (psssst!...en confiança, fan "cosa" de mirar i no diguem de tocar), tot això esta anys llum de la realitat, i que tens a la realitat?, algú ha intentant apagar les espelmes abans de començar?, les apagues a causa de la mala relació entre espelmes i cortines, i el núvol tòxic que provoca fa inviable qualsevol activitat física per falta d'oxigen. Música? si la sents, normalment els decibels dels teus veïns sempre són més forts que els del teu equip de música. Preparació? una vegada...una vegada! s'intenta fer un joc sexual amb fruita i xocolata i s'acaba amb cremades de primer grau ja que no s'ha calculat bé l'intensitat de bulliment de la xocolata.


En definitiva, personalment, prefereixo, sexe i amor real (infinitament més divertit i per contra, a vegades, més penombrat) a un idealitzat i completament irreal.

Malalties

Ja fa dies que noto que alguna cosa no acaba de rutllar, sensacions, que en absència de problemes, les notes amb més intensitat, tal i com diria la meva besàvia qui no té feina el gat pentina. Resumint, dins la meva situació actual i en comparació a altres temps, no tinc cap mena de queixa, podria ser millor naturalment, i podria ser pitjor també, segons el prisma que establint amb les comparacions.

Tot va començar amb un encostipat encara no curat, cosa estranya, ja que gràcies a la meva anatomia, quasi perfecta, i a la fisiologia, perfeccionada al llargs dels segles per la meva família, fan que hagi estat malalta, un 0,5% del total de la meva vida ja viscuda, naturalment això m'ha portat a una mitja d'absències estudiantils i laborals quasi inexistents, cosa que actualment encara arrossego com una maledicció en la meva etapa d'E.G.B.

Tornant a l'encostipat, aquest mateix ha desencadenat a un estat fatigat, rendit, defallit, latent i constant, accentuat a més per un petit "gra" que surt quan menys te'l esperes i que sempre el tens a dins, "gra" que a vegades pot sortir en els llocs més insospitats i més complicats d'arrencar.

Tots aquests malestars físics i anímics, que uns diran: tanta història per això?!, i d'altres diran: pobre criatura...han estat culminats per una explosió de mals físics concentrats en un sol lloc, i que finalment he hagut de claudicar i trucar al CAP del meu poble, desprès de varies trucades, al final m'han agafat la trucada, la conversa ha sigut la següent:

- Si?

- Hola, truco per demanar hora

- És tracta d'una urgència?

- Doncs si, és urgent

- Mmmm....doncs ho tens una mica malament, et podria donar hora pel Maig...

- Sort que es una urgència!...

- Quins són els síntomes?tampoc deu ser tan greu...

- Si sabes el que tinc ja estaria a la farmàcia receptant-me alguna cosa....(li explico els síntomes)

- Ui, doncs si que és urgent, ja t'entenc ja, no m'agradaria que em passés a mi....

- Gràcies pels ànims...em fa mal, no em trobo bé, i no vull esperar al Maig a que se'm caigui a trossos la zona afectada...

- Et puc fer un forat... pel dilluns, vine a veure que podem fer i ja veure'm

- És hora pel metge?

- No...infermera, però alguna cosa és alguna cosa, no?

- D'acord...si arribo al dilluns...estaré aquí, gràcies.

Ara la qüestió és: la malaltia física afecta el desordre anímic?, o a l'inrevés, un desordre anímic pot arribar afectar un estat físic?... i la segona qüestió és: arribaré al dilluns? o en quedaré a mitja setmana? qui vulgui respostes, el proper dilluns...o no....

Transparència

La imatge que veu al mirall és una mica més transparent que els altres dies.

Hi ha dies així, pocs, però n' hi ha, el proces sempre és el mateix, despertar-se, anar a la cuina, prendre un cafè, i anar a la dutxa, mentres s'esta pentinant, s'adona de la petita diferencia, percep l'anomalia, el to de la pell, el to del cabell, és més clar que el dia abans, seria més correcta dir un color sense tonalitats, el més sorprenent es que quan es vesteix, la roba agafa aquesta mateixa tonalitat.

Es mira al mirall: perque em passa a mi?, vol cridar i ni tan sols li surt el crit, perquè vull cridar?, té por que arribi el moment que ni tan sols s'enrecordi perquè vol cridar.

Hi ha dies així, hi ha dies que es un pel més transparent que altres,el mes angoixant es que aquesta inusualitat s'acabi convertint en una normalitat.

Al començament del proces feia tots els possibles per fer-se veure, des de portar roba llampant, fins a ser el que volien els altres, al final va entendre que tot i els seus esforços, tenia moments de transparència.
Deixar-se portar era l'única solució, els canvis eren minúsculs però anaven sumant i la percepció de la transparència cada vegada era més evident.

La transparència li provoca soledat, i la soledat li provoca transparència...
Surt al carrer, ni tan sols un bon dia amb la veïna del davant, avui es un dia transparent...

O re kanchi

(Una nova proposta de Relats conjunts, només s'ha d'intentar quadrar la lletra amb la música...ja he dit intentar!!!)

(Cor)

Escolteu,
escolteu atentament
El Xa Khursrau
ha jurat lleialtat a Baber
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí.

I ara, i ara qué?
I ara, i ara qué? em compraràs la rentadora?
al riu també hi vaig, però a rentar la roba
la teva roba, la que tu portés,
la que t'agrada, vigila a on la poses!

(Cor)

Tio, no siguis rata i rasca't la butxaca
jo ja ho he fet i en tinc dues a casa,
mira que ets burro, et vam dir una assecadora
i tu xulu ens portes dues rentadores


renta, renta, centrifuga, centrifuga,
centrifuga, centrifuga, renta, renta, 

escolteu,
escolteu atentament
El Xa Khursrau
ha jurat lleialtat a Baber
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí

(cor)

Estic de conya i sóc el més "chachi guapo"
i tu em vens amb mandangues de tres al quarto
si vols ser el més "chachi guapo" i anar pulit i net
compre'm la rentadora o comença a arramengar-te els braçets

renta, renta, centrifuga, centrifuga,
centrifuga, centrifuga, renta, renta,


escolteu,
escolteu atentament
El Xa Khursrau
ha jurat lleialtat a Baber
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí


escolta atentament
ja n'estic tipa
qui em rentara la roba?
el Xa o el Baber?
primer es neteja, la roba de casa
i despres s'arregla, la roba de fora
ja n'estic tipa, si tu vols ser "chachi" 
no et pensis pas, que jo sere "silly"

O re kanchi, o re kanchi
o re kanchi.....

...

La puta!..sempre esta allà per provocar-me, la maleïda...dreta com una mala cosa, dreta i altiva, no li veig la cara però estic segur que s'esta mofant de mi, sempre igual, la miro, i no la vull mirar, es superior a mi, la remiro i no la vull veure, però ella insisteix, dreta i altiva, provocant, sempre provocant...em mentalitzo: no caiguis, no tornis a caure, sembles idiota, i saps que ets idiota, però es superior a tu...no la vull mirar...nomes un ull, imbecil!.....

Sempre es un ull i desprès els dos, mira-la! la mala puta! dreta i altiva!...un dia d'aquest t'enganxaré, t'atraparé, et mossegaré, et trituraré, i ja em diràs si continuaràs dreta i altiva...i tot es culpa teva, la culpa es teva per provocar-me, tu en tens la culpa amb la teva actitud...però jo soc mes fort i no cauré, no em provoquis...sempre es igual, estic cansat, em canso, i em rendeixo...i que aconsegueixo?, res...

.....potser tans sols una vegada més...una vegada i ja esta...

AQUEST ANY TOCA!

Cada dos anys, fem vacances conjuntes amb un grup d'amigues, cada dos anys!, ja que necessitem tot un any sencer de desintoxicació, assimilació i depuració de les vacances viscudes.

Aquest any toca!.

Som quatre amigues que ens coneixem de tota la vida, vam començar el parvulari juntes i encara ens aguantem les unes a les altres. Tot i la diferencia entre nosaltres, tenim la capacitat de ser bastant honestes, i tenim la sort d'enriure´ns de les tonteries de cada una, he arribat a la conclusió que tenim un fil invisible que ens manté unides, tot i que a vegades el fil es pot arribar a esquinçar mai s'arriba a trencar del tot.
Les vacances no només són nostres, sinó que anem acompanyades per la família, és a dir d'unes possibles vacances per a 4 persones  es passa a unes vacances compartides per a 14 persones!!!, toca 4 persones (marit i dos fills) per amiga, la meva aportació és diferent (marit..marit??coi on??!!!...i un fill).

Els marits, per sort, han assimilat les vacances obligades, tot i que per la seva part no és obligació ja que s'ho passen tan bé o més que nosaltres...jijiji...qui no es consola es perquè no vol!.

Els fills són els que comencen a gaudir més que nosaltres, tot i tenir una edat diferent entre ells, han arribat al punt que la complicitat substitueix justament aquesta diferencia.

Manies?...ui de manies en tenim per donar i vendre, però QUI NO TÉ UN ALL TÉ UNA CEBA, frase que últimament l'hem adoptat com a himne oficial dins la nostre "colla".

Són dies a on es deixa de ser una personal individual i es passa a ser una persona col·lectiva, i a on la supervivència del grup passa per davant de la supervivència individual, són dies que quant et tires un pet tots correm a olorar-lo, són dies per compartir fills i coi! encara no entenc perquè no poden compartir marits?...

El que m'agrada, és a la nit, quan ens quedem els "adults" (qui vol!, tan sigui amigues o amics) i davant la provisió de beguda que aconseguim, davant del UNO i últimament la novetat del MANUBRIO (joc autobateixat per nosaltres), ens passem la nit, parlan, escoltant, rien, discutint, i sobretot gaudint els uns dels altres.

Aquest any toca!!!...i per sort tindrem tot un any desprès per descansar els uns dels altres.

PD. La foto no té res a veure...m'agrada i ja esta.

Retrobament

No m'agrada parlar massa sobre aquest tema, imagino per que no vull semblar una bleda soleiada i molt menys mostrar debilitat o sensibleria ensucrada.

Fa temps em van preguntar el significat d'estimar, segons l'enciclopèdia catalana:

estimar
Determinar el preu o valor (d'un bé) o una magnitud econòmica d'acord amb determinades dades de referència

estimar
Tenir bona opinió del que val (algú o alguna cosa)

estimar
Determinar en tant o tant el valor o el preu (d'alguna cosa)

És difícil descriure un sentiment, ja que pot tenir peculiaritats depenen de que entén cadascú. El que si que tinc molt clar és que s'estima algú per el que és, i acceptes la totalitat de la persona, tant les coses dolentes com les coses bones, és diu que sempre intentes trobar la persona perfecta, però, que més avorrit que trobar una persona a on la perfecció sigui innata?, tot i que la perfecció per si sola no existeix.
No es tracta de viure la vida a través de les expectatives de l'altre, sinó de les nostres pròpies, i sinó les tenim, les hem de buscar, crear, trobar, ja que cadascú ha de viure la seva pròpia vida.

Estimar es gaudir de la companyia de l'altre, estimar és alegrar-se per tant sols l'existència de l'altre, estimar es generositat que poca gent és capaç d'acceptar. També tinc molt clar que cadascú estima a la seva manera, i que s'estima per igual a tots i tothom, jo estimo al meu fill, jo estimo als meus amics, jo estimo a  l' home, nomes ser estimar d'una manera i es per igual a tots, la diferència, tan sols la diferència, d'estimar el meu fill o estimar una amic és com s'interelaciona la meva sexualitat.

Jo puc tenir sexe amb amics, tenir sexe amb desconeguts i tenir sexe amb la persona que estimo, les tres opcions són valides, i ninguna és millor que l'altre, nomes un mateix pot determinar quina es quina en el moment precís.

A vegades, si tens sort, és poden unir els dos conceptes, amor i sexe, tot i que altres vegades, et penses que els tens i no sempre els sents, he arribat a la conclusió que poques vegades ho aconsegueixes, però quant, per causalitat, et retrobes amb els dos: és meravellós.

El miro estant adormit, el retrobament ha estat intens, ens hem despullat tant físicament com animicament, ni tant sols la distància i el temps ens ha tornat uns estranys. Sense retrets, sense acusacions, sense qüestionar el que es i haguera pogut ser.
Se, que tant ell com jo protegirem el record d'aquest instant com un tresor dintre la vida particular i única de cadascú.

DIJOUS!!!

Es increïble com pots passar del desanim més depriment a l'estimulació per l'acció.

Els dies eren com sempre, densos i cansats, tan sols la trucada d'un vell conegut, ha fet saltar totes les alarmes per l'acció, i es passa d'un estat latent però constant a un estat d'iperactivitat frenètica, tot ha d'estar al seu lloc en un parell de dies, em meravella la capacitat que tenen/tenim, segons quines persones, de recuperació, d'autoestima condicionat moltes vegades per tercers, però es així, encara que ho neguem i ho vulguem negar a nosaltres mateixos tothom té una part d'autoestima condicionat als altres, nomes s'ha de trobar el punt just per no condicionar-nos més del compte.

Avui volia parlar de les disfresses del carnestoltes, ja que es un tema que em va sortir l'altre dia a la perruqueria, i em va ser punt de discussió. Perquè carai les ties han d'anar disfressades com unes pilinguis per petar-li's el cul al mig del carrer?...aquesta era la meva postura, l'altre clienta em deia, que jo era una carca, esclar que també potser perquè justament jo li doblava l'edat, però que voleu que ús digui, me n'enric d'aquestes modernes d'avui en dia que es pensen que tenen tan clar les idees, que van d'avantguardes de la modernitat i passades de rosca, escolteu nenes, això esta molt bé, quan ets jove, i també esta molt bé quan dones (hechas i derechas) acabades de separar es volen menjar el món i el que els penja de qualsevol i de qualsevol manera. Però, sempre hi ha un però, moltes d'aquestes modernes, tan sols necessiten l'atenció i la companyia dels altres, i es pensen que cridar l'atenció ensenyant les tetes amb escots que arriben al mèlic o directament ensenyant les calces, qui en porta esclar, o cridant als quatre vents que elles follen i follen sense parar, els hi donara per moments aquesta necessitat de companyia que tant impostadament volen amagar.

El cas és que no vam arribar a una conclusió factible, ella es va quedar amb el catàleg de disfresses per una com aquesta....(aviso!!!...la clienta necessitara el triple de quantitat de roba que porta aquesta, i és que per més inri perquè les que haurien d'amagar més ensenyen més????)

 

i jo em vaig quedar amb l'altre part del catàleg per...per....per...treure'm la faixa!!....

Big Band

Que passa quan s'ajunten uns bons músics?, tan senzill com això...

http://open.spotify.com/track/13d9tVw6aE8X14RmOrlxbE

http://open.spotify.com/track/1rfKGQn87PnCy6VcbuLsyC

...tal i com deia la meva besàvia...nena rareta..rareta...

Blocs

A vegades ens preguntem el perquè del comportament dels altres, normalment aquesta pregunta et ve al cap quan justament aquest comportament no entra dins el que nosaltres considerem acceptable. Intentem trobar una explicació més o menys raonable per justificar aquest comportament, tot i que el més senzill és acceptar-lo sense buscar-li cap mena d'explicació.

La raó d'aquesta parrafada es que aquest matí he estat llegint diferents blocs, i he arribat a la conclusió que n'hi ha tants i tant diferents com persones hi ha al món, poden ser bastant similars en la forma però diferents en el format.

Justament aquesta és la gracia, la diferencia entre nosaltres, aquestes poden ser més o menys avorrits, més o menys políticament correctes, més o menys divertits, més o menys enginyosos, més o menys: tio t'has passat!.

La qüestió es quan algú exposa una idea o valoració personal d'un fet o una persona aquesta exposició no és universal ja que depèn dels límits de cadascú entendre-ho d'una manera o altre, alguns diran que es una falta de responsabilitat, ja que un mateix no es fa responsable del que diu o escriu, sinó que li passa el mort al qui ho llegeix, uns altres diran, que es impossible ja que hi han fets que són universals, però reitero que depèn de la categoria moral de cadascú que siguin correctes o no.

A que ve tot aquest rollo?....a que no tinc ganes de pencar i a una conversa un xic especial...

Conversa

Estic esperant la trucada i ja l'hora que és em sembla que no trucara, la primera va anar així...

Persona anònima
Jo mateixa

- Bon dia amb el departament de comptabilitat?
- Si, jo mateixa, digui'm
- Miri respecte a la factura XXX de l'obra XXX
-.....
- Hola? hola?
- Si sóc aquí, però si no em diu de quin proveïdor truca, m'hi puc passar tot el matí buscant factures
- Ai si, disculpi, no sé on tinc el cap....
-...... (començo a sentir sanglots, sanglots de plor???.... coi doncs si, són sanglots)... perdoni es troba bé?
- Ai doncs no... els homes són tots uns cabrons
- I les dones unes males pècores
- Com diu????
- A veure hi ha de tot, homes cabrons, homes malus pecurus, dones cabrones i dones males pècores, el que hi ha també són persones bones i persones no tan bones....
- No em sembla massa correcta això que ha dit
- A mi tampoc em sembla massa correcta fer qualificacions generals
-..... (més sanglots)... 

- Però a veure que li passa?
- No tinc sort amb els homes
- I perquè no prova amb les dones?
- Com diu? provar amb les dones???
- Si provar, perquè emprovar?... com es pot emprovar una persona? estaria bé, miri m'emprovo aquesta i si m'estilitza i em senta bé me l'emporto, sinó m'emprovo un altre...
- Vostè esta de broma... vostè es, com diu el jovent d'avui en dia, tortillera?
- Mmmm.... les de patates amb carbassó m'encanten...
- Siusplau!...... (més sanglots).....
- Aiiisss.... em referia que si tants problemes amb els homes, potser li aniria millor amb les dones, i no, no sóc tortillera, sexualment m'estimula més o millor dir, m'estimula un home, una dona no.
- ..... No, no jo no podria.....
- No ho sabrà fins que s'ho emprovi... perdó volia dir fins que ho provi.
- "Ell" em va deixar per no voler provar coses..... m'ha deixat per una "sudaca"
- Quin collons!... això si que m'emprenya!... amb el mercat que hi ha aquí de dones solteres i no tan solteres en busca de porres, ells van a buscar-les a fora!
- Ai tranquil·la, ara no se m'esveri
- Vic! com a Vic hem de fer!, res d'empadronar a "gent forastera" sense papers, collons! entenc que cadascú es busca la vida com pot i com vol, i a vegades es tracta de sobreviure abans de viure, però el que no em sembla bé es que justament, aquesta gent, no s'integren dins el grup, se'ls respecte i se'ls ajuda i en canvi ells no ens respecten ni ens ajuden... se'ls hauria de fer una prova, per exemple cantar: Els Segadors, - qui no la sàpiga: cap a Espanya que allà no tenen lletra!
- I vostè sap Els Segadors?
- No estem parlant de mi!... però sé l'himne del Barça!
-.... (més sanglots)
- Ai perdoni.... tranquil·la, tranquil·la... ja arribaran dies millors
-.... (més sanglots!).... sort que ara amb el 2022.....
-.......
- Hola? hola?
- Serà possible!!!..... nomes ens faltaven les Hereuades!!... això.. benvolguda senyora es per despistar al personal!... uns quants mesos parlant sobre això fara que no es parli d'altra cosa...
- Però dona, això anirà bé per l'economia i es una il·lusió nova per la gent, no?
- Il·lusió???... economia???... amb quins diners es pagara tot això???.... senyors!!! siusplau una mica d'ordre! collons!
-.......
- Hola? hola?
- Ja em trobo millor, gràcies, això de parlar amb vostè m'ha anat de perles
- Ah si? m'alegro.. m'alegro
- Si esclar, no sóc l'única, ARA, amb mala llet a sobre!... i per cert demà la truco per parlar de les factures i així ens posem al dia.... adéu-siau

Tu-tu-tu-tu (telèfon penjat)

-...... (pensament final: MERDA DE DIA!)

Somni*

* (Transcripció del somni d'aquesta nit...qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència...) 

A-2 direcció LLeida, nevant fort i conduint un Seat Ibiza. La conducció es fa difícil, derrapada i sortida al voral, baixo del cotxe per intentar posar les cadenes, són les 6,30h de la tarda, fa un fred que pela i tot fosc.

Em miro les cadenes i no se ni per on agafar-les, merda!, intento posar-les...com no pari algú em quedo a passar la nit aquí!.

Just en aquest moment passa un cotxe, s'atura i surt el conductor...

- Hola, necessites ajuda?

- Doncs si...em podries ajudar a posar les cadenes?

- Si, esclar, espera que deixo el cotxe darrera el teu.

He estat de sort, me'l miro, no massa alta ni massa baix, de la meva alçada, corpulent tot i que amb la jaqueta que porta no ho veig bé, ulls verds, i deu meu!!! quines celles!!!...mai havia vist unes celles tan poblades, i tan feréstegues...

 - Passa res?

Em mira amb uns ulls verds grossos i rodons mentres amb el dit es repassa les celles.

 - No...no

Intentem posar les cadenes i no hi ha manera, me'l vaig mirant de reüll, quin tipus més raro i interessant, ell porta l'iniciativa en la conversa. Al final tot i l'esforç em diu que ni ell les sap posar, em comenta que potser millor l'acompanyo a casa seva a passar la nit, ja que la temperatura esta caient en picat, jo evidentment dic que d'acord i gràcies.

Pujem al cotxe, i seguidament ens posem el dia amb noms, estat civil, i estat laboral, tot molt correcte, ell va conduint i jo me'l vaig mirant, no se que té que me'l tiraria al damunt, deuen ser coses de les feromones, ell va parlant, i a mi em ve al cap tot de sinònims al sexe masculí : penis, polla, fal.lus, verga, espasa, canvi de marxes, titola, albergínia, escarpa i martell, semaler, cuca, titola...tenen un só fi, en canvi en castellà sonen d'unaltre manera, minga, cipote, tranca, vara, falo, nabo, porra, pilila....de cop el miro i em mira : esta somrient.

Aparquem, i pujem a casa seva, m'adono que em trobo a gust amb ell, es d'aquestes persones que tene el do de treure conversa a on no n'hi ha, l'edifici a on viu es molt alt, no se perquè però m'he fixat amb això, pujem a l'ascensor i amunt, tinc la sensació que la pujada es fa lenta, molt lenta, miro els pisos que anem pujant i sembla normal, tot i això tinc la sensació com si el temps s'hagues espaiat, com alentit expressament, no m'importa em deixo portar.

M'explica que té un gos i m'avisa que li agrada llepar....llepar? a mi també m'agrada que em llepin....

- Com dius? em diu ell

- Que?

- Que acabes de dir?

- Jo?

Sembla un diàleg de besugos, com? que? per què? a on?, no potser que així dit en veu alta el que penso...quan ens hem presentat i ni tan sols ma donat la ma, i he sigut jo que li he fet dos petons, però m'ha semblat que fins i tot l'hi han molestat. Somriu, un somriure controlat, un somriure contingut, se li fan uns clotets a la galta, estic sonada, que faig amb un tio que no conec de res i m'en vaig a passar la nit a casa seva?.... espero que la cosa sigui més que dormir...

- Depend de tu, em diu ell.

- Com dius?

- Ja ho has sentit, depend de tu, estic sentit tot el que estas pensant

l'Ascensor no para de pujar i pujar, i jo no paro de pensar en no pensar...

Em deixo portar, s'acosta i suaument m'acaricia els cabells, m'agafa la cintura i m'atrau cap a ell....

- Mama!!!...jo m'aixeco que ja són les 9h!!!!!

- .............

 - Mama!!!!

- Que si!!, que ja t'he sentit...

 La veritat, ja feia estona que estava desperta però intentava continuar el somni que havia tingut a la nit, com continuar-lo? jo em deixo portar...

Reis

La primera vegada que mon fill em va preguntar si jo era els reis, li vaig contestar: on tinc la barba i corona?.
La segona vegada la contestació va ser: jo??? tu creus que tinc tants diners per tots els regals?
La tercera vegada va ser: de veritat ho vols saber?
A la quarta ja em va dir: jo he preguntat primer! i ja ho sé mama, que ets tu.

Em sap greu que s'hagi perdut la màgia dels reis, potser es l'única cosa que tenen els nens, d'avui en dia, per creure en la màgia, i l'única cosa que tenim els adults per autoimposar-nos una miqueta de màgia dins aquest mon tant i tan real.
Però la vida es així, vas creixent i vas perdent aquesta innocència tan blanca i pura que tenen els infants, potser conserves innocència però ja no es tan clara, i ja passes d'innocent a gilipolles!.

Al final hem arribat un acord, mentres ell es deixi fer i jo tingui ganes, continuarem fent la carta als reis, continuarem deixant galetes i... tres whisky peches ....A la salut de tothom!

Confessions

La meva mare sempre m'ha explicat que vaig començar a parlar molt tard, inclús m'explica que em van portar al pediatra preocupats perquè ni tan sols plorava, la meva besàvia, una de les dones més sàvies que he conegut, sempre deia el mateix: si aquesta nena no parla es perquè no vol parlar, no te res a dir.
Jo no me'n recordo, la veritat, però m'expliquen que sempre ho estava mirant tot, em posaven a taula per dinar, i me'ls quedava mirant fixament mentre els adults conversaven, clavava la mirada i ni tan sols pestanyejava, cosa que més d'un el posava nerviós.

Es una característica que encara conservo, el fet de no parlar si no tinc res a dir, i cada vegada em costa més comunicar-me i comunicar, el que veritablement m'agrada es escoltar, considero que es un plaer escoltar, no per xafarderia ni per aconsellar, tan sols escoltar per escoltar.

Fent una valoració del any que estem a punt de deixar, he viscut un any de vivències amb la característica que moltes han estat pèrdues, pèrdues de gent que he estimat i estimo, pèrdues unes no desitjades i no enteses i altres no desitjades però necessàries.

De tot aprens alguna cosa, i en teoria et reforcen com a persona, dic en teoria perquè no sempre ho entens així, nomes cal una mica (més) de temps i distancia per acceptar-ho però no per entendre-ho!....(tossuda com una mula).

No sempre he sapigut el que volia, i no sempre he actuat de la manera més correcta, però és el que he fet i per tant a pexugar amb les conseqüències.

Ha estat un any difícil laboralment, però per sort m'he n'he sortit, em costa molt acceptar l'ajuda dels altres, manies que té una, per això dono les gracies a tothom que ha intentat ajudar-me i que repetidament els hi he dit: no gràcies.

No puc dir que ha estat un bon any, però tampoc un mal any, diríem que un pas del cel i de l'infern, per tant un any molt i molt terrenal.

Que esperar de l'any vinent?....no espero ni més ni menys, no espero res, ni desitjo res, sona derrotista, però tots sabem que soc una supervivent.

....nomes desitjo una cosa però, aquesta, si que me la guardo per mi.

i tans sols queda dir: bon any nou a tots i totes.

Excitació laboral

El dia estava sent lent. 

Eren nomes quatre persones a l’oficina, els quatre pringats de sempre, feina feta durant el matí, dinar lleuger i desprès esperar que fos l’hora de tornar a casa, tarda avorrida i sense ganes de treballar. Ella davant l’ordinador i pensant com passar l’estona, que millor que escriure o almenys intentar escriure alguna cosa al bloc: de que parlar? Dels Nadals?... pffff.... esta cansada de llegir altres blocs a on nomes es caguen en els nadals i tot el que comporta, però "sorprenentment" tothom passa per l’aro.
De que parlar?.... dels nous propòsits per l’any vinent?... pffff... quan s’adonaran que no serveixen per res i que tan sols són això i amb això es queden tal i com diu la paraula: amb tan sols propòsits... de que parlar?....

Mira altres blocs a veure si s’inspira, per sorpresa “cau” en blocs de temàtica sexual i sensual.... nomes són 4 a l’oficina i estan situats en altres taules, ella comença a llegir-los, es concentra, somriu, hi ha que són bastant explícits i d’altres que ratllen l’horterada, es repenja a la cadira i continua llegint, l'escalfor li puja pel cos fins arribar a les galtes, les sent calentes, tot i aixó no para de llegir.

-    Judit vens a fer un cafè?
-    Un altre?, no. Tinc feina, gràcies.

Ara es ella que es caga amb els altres per fer-li perdre el fil del que esta llegint, "estranyament" es comença a sentir inquieta, excitada, però no treu els ulls de la pantalla.
Idiota!, i ara que? Com treure's l’excitament de sobre???, tanca l’ordinador d’un cop, s’aixeca i sospira, merda! Que fer?, esta com una moto, enlloc d’inspirar-se per vomitar alguna cosa a l’ordinador, s’ha inspirat per vomitar per un altre lloc, anar als lavabos i estimar-se una altra vegada?, es mira al Joan, el Joan? Un apanyo ràpid i ja esta, però que esta pensant? si es un talòs, i no es l'imagina al lavabo de la feina fent equilibracions testiculars amb regletes vaginals. El Martí, el Martí?, es capaç d’agafar l’aigua i beneir-la tot i que els més santots sempre són els meus dolentots, merda ara li ve el Tomàs Molina al cap, ideal per baixar l’excitament.
Que faig? pensa la Judit, nomes queda el gran-jefe, la veritat té el seu morbillo, però que fer? obrir la porta i directament entrar agenollada en plan penitent a veure si se sent per adul·lit?.

-    Judit!, diu el Sr.XXX que pleguem més d’hora avui, nosaltres marxem, vens o que? 

-    Aiiissss...... si ja vinc, escolta Martí em pots portar a casa?..

Tengo....tengo? que coi tinc?

http://www.youtube.com/watch?v=0GgGkZFIVlA

Nadal

El perque no m'agraden els Nadals....

  1- Ja he vist el primer Pare Noel amb les seves botes negres, vestit vermell i barba blanca penjat d'un balcó... personalment el penjaria d'un altre lloc però d'igual manera al balcó.
  2- La gent no té mesura!!!.... hi ha qui penja els Tres Reis al costat del Pare Noel..., potser és més adequat, per tradició, però no deixa de ser igualment una horterada!.
  3- Els sopars d'empresa. Durant el sopar i posterior farra, i desprès d'un coleguisme ensucrat, d'unes confidències veritables i d'una lleialtat sense límits, es torna a la realita a on les males cares i les punyalades traperes es posen al dia. Sobretot es patètic veure el gerent de l'empresa, home respectable perquè si, amb la corbata per barret i tirant els trastos a tot quisqui, inclús el pal d'escombra que esta als lavabos preparat per recollir les vomiteres.
  4- Vas pel carrer, et trobes a la gent de sempre, la qual moltes vegades em prou feines et diuen hola i adéu, et dediquen un BON NADAL!, amb un somriure que els hi va d'orella a orella, i tu enlloc de contestar TA MARE!!, els hi contestes IGUALMENT!.
  5- Estàs obligat/da a passar per la perruqueria, per l'esteticient, per la planxadora i per la miraculosa (si tens sort de trobar un sant que t'escolti), ja que has d'assistir al cap d'any com si anessis a rebre l'oscar de la teva vida.
  6- Evidentment has de passar un cap d'any brutal!, com si t'anés la vida i fos l'ultim que celebres, estàs obligat a passar-l'ho bé i molt bé, encara que no en tinguis ganes i consideris que qualsevol dia es bo per una farra brutal!
  7- Escoltar les palles mentals dels altres amb els bons propòsits de començar l'any, coi! has tingut tot un any per fer les coses que volies fer, si no les has fet es perquè no les vols fer, no et torturis!!!! mai ho faràs per tant passa de les promeses per l'any vinent.
  8- La comercialització que se li ha donat al Nadal, evidentment per qui la vol seguir.
  9- "Qué bello es vivir".... gran película de Frank Capra, amb un estupendu James Stewart, però ho sento, me l'han fet aburrir, any rere any sempre cau en alguna cadena.
10- Els missatges que t'arriben felicitan els nadals, números de telefon que ni te'n recordaves que els tenies i les trucades que verdaderament esperes i que mai arriben.

El perquè m'agraden els Nadals....

 1- Les trobades a la taula amb la família, dinars que comencen al migdia i acaben ben entrada la tarda, família que malauradament nomes ens veiem dos cops l'any, trobades úniques per dies únics.
 2- Les trobades amb els amics, sopars que comencen a la nit i acaben sortint el sol, sopars que poden ser aburrits i d'altres brillants, però no deixen de ser sopars autèntics.

Cooperació

El diumenge passat en un dinar d'amics, vam encetar un tema que últimament se'n parla bastant.

Desprès dels temes habituals, nens, educació, temps passats, amistat, sexe... es evident que els temes més interessants surten cap al final del dinar, a on ja s'ha begut lo suficient, es va parlar sobre la cooperació a països pobres, hi va haver tres opinions:

1- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris, evidentment els cooperants són persones completament altruistes que fan de la seva dedicació una vocació.

2- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris, però no es una solució a llarg termini, enlloc d'intentar solucionar el problema des de l'arrel, el que fas es prolongar una situació sense solució. També es un rentat d'imatge per cooperants, institucions i empreses.

3- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris. Si ens posem en la situació del que rep ajuda medicinal, alimentaria, etc, tant li fot si el qui li dóna o fa pensant més en ell mateix que en els altres, tant li fot que hi hagi gent que cregui amb el que fa, tant li fot que quedi bé socialment anar-los ajudar, tant li fot si és políticament correcta o incorrecta criticar als cooperants, tant li fot això i molts més valors que nosaltres considerem importants per una societat lleial amb els més desfavorits.

Jo personalment em quedo amb la tercera, tant me fot el que empeny la gent a ajudar als altres, les raons nomes les coneix cadascú i es una decisió personal e intransferible, no és una solució a llarg termini, ja que l'arrel del problema i és i serà sempre, intentar solucionar el problema també crec que es inviable ja que hi ha molts interessos creats per mantenir aquests tipus de situacions, sobretot pels mateixos governants d'aquests països. La solució? no la se, però el que importa, per mi, es com SE SENT EL QUE REB L'AJUDA.

Parets

Que dir quant no tens res a dir?

Que dir quant tens masses coses a dir?

A vegades ens trobem amb una paret, pot ser prima, gruixuda, de fusta, de marbre...tan és com sigui el fet es que es tracta d'una paret.

Una paret que intentem parlar-hi, entendre-la, però no deixa de ser una paret, les paraules, les frases et retornen amb un buit de significat, es curiós, aquesta paret, tan pot ser construïda per altres com per nosaltres mateixos.

Hi han parets transparents, quasi no les veus, però hi són, les acceptes tal com venen, no tens més remei, aquestes són les pitjors ja que al final es crea paret contra paret, al final ni tan sols intentes parlar-hi ja que nomes sents la teva pròpia veu.

Que dir quant no et volen sentir?