dimecres, 11 de novembre del 2009

La senyoreta Pepis

La senyoreta Pepis és mira al mirall, és pinta els llavis amb el seu pintallavis habitual “roig-passió”, es pentina el seu cabell ros d’aigua oxigenada, es repassa les celles i se’n vermella les galtes amb el coloret que tant li agrada.
Porta la roba dels dimecres, malles negres i el suèter vermell, comença a fer fred, però tant se val, ja va prou tapada i vol ensenyar la forma del seu cos, avui es dimecres.
La senyoreta Pepis és mira les sabates, no en té tantes per triar, però agafa les sandàlies
negres, les sandàlies amb plataforma que tant li agraden.
Es mira al mirall, suspira...avui es dimecres.
La senyoreta Pepis, surt al carrer, i se’n va cap al bar del Toni, li demana un tallat, i com
cada dia li pregunta al Toni si esta maca, ell com cada dia li diu que si, al marxar com cada dia li fa un petó a la galta.
Esta contenta avui és dimecres, i la senyoreta Pepis quan esta contenta, riu, no com la majoria de gent que es va trobant al carrer, ni un bon dia, ni un hola, però li es igual avui es dimecres.
La senyoreta Pepis es troba a una vella amiga, se saluden, es parlen, i riuen, l’amiga li fa una abraçada i marxa.
Arriba el moment, i la senyoreta Pepis comença a cançonejar.
- Guapa!!!!...mira quina rossa més bonica ens ve a veure....
La senyoreta Pepis passa per davant dels operaris, fa un mes que estan canviant les llambordes del carrer.
- No puc parar-me que tinc molta feina...però si voleu us canto una cançó...
La senyoreta Pepis els hi canta una cançó, l’escolten, riuen i aplaudeixen al final. La senyoreta Pepis marxa contenta com cada dimecres.



- No se com l’aguanteu, esta xalada, si es una vella!!!
- I?
- Però tiu que no ho veus? Cada dia el mateix rotllo
- I?...perquè et molesta?...si et molesta no l’escoltis
- Esta sonada!
- I?... quin problema tens?, ella cap ni un, es més feliç que tu i jo, cada dia be amb un somriure a dir-nos bon dia, ens canta una cançó i marxa, quin és el problema?
- Es vella, lletja i gorda, i va pintada com si fos una pepona...
- I?
- Algú li hauria de dir que fa el ridícul
- Perquè? Ella t’ha preguntat que n’opines d’ella o si el que fa esta bé o malament? collons... que és la Pepis del barri, tu i la teva puta mania d’etiquetar la gent, i tu ets el tiu tan enrollat que passa dels perjudicis?... sinó la vols escoltar ni la vols veure ningú t’obliga a fer-ho
- Ja, però.....
- I?



La senyoreta Pepis es desperta, esta contenta perquè avui es dijous. La senyoreta Pepis es mira al mirall, es pinta els llavis amb el seu pintallavis habitual “roig-passió”......