- No m'ho puc creure!..jajajajaja
- Doncs si, si vols trobar marit només has d'anar a la platja...

La Maria li encanta el riure de la Mia, es sorollós, explosiu, sincer..se la mira com riu, té un d'aquests riures que s'encomanen.
La seva amistat va sorgint d'una manera inesperada, la Mia era la seva psicoterapeuta, fins que un dia li va dir: escolta fa un dia magnific, que et sembla si anem a passejar i prenem un cafè?, a partir d'aquí ja van deixar les consultes, es troben senzillament pel gust de trobar-se i posar-se el dia, tan d'una com l'altre.

- Va vinga, que passa? perquè aquesta urgència per trobar-nos?
La Maria li atansa la capseta, - el Marc vol que me'ls prengui.
- Com??? però escolta saps que són? són barbitúrics, Fenobarbital per ser més concret, es necessita recepta per això, però que esta sonat????... la Maria somriu es curiós escoltar "esta sonat?" justament escoltar-ho d'una psicoterapeuta....- Com no m'expliquis que passa no entenc res, Maria?

La Maria no l' escolta te la vista clavada a la vorera de davant el cafè, mirada seriosa arronsant les celles.
- Maria!, que no em sents?, al final et quedaràs guenya!... mira als ulls de la Mia i reacciona
- Mia! és el tio de la platja, m'esta mirant, esta a l'altre banda del carrer.. quan les dues fixen la mirada a on indica la Maria no veuen res,
- No hi ha ningú....
- Mia le vist, de veritat!, m'estava mirant
- I per això et poses així?, doncs ha sigut una coincidència i per això et mirava, no?, escolta explica'm això del Marc

La Maria deixa anar un sospir, si deu tenir raó, coincidències. L'hi explica tots els oblits que ha tingut o almenys que el Marc es pensa que ha tingut, ella esta segura que no ha estat així, segons el Marc, a causa del stress de la feina, ella s'oblida de les coses, petits oblits que no porten a més, però preocupat per ella li diu que una mica d'ajuda a l'hora de dormir no li aniria malament, ja que últimament la nota molt neguitosa a les nits.

- Maria, tu vas començar a venir a la consulta per petits problemes, però ja et vaig dir a la tercera visita que tu no tens cap problema, l'únic que havies de fer es connectar més amb el que ets i el que realment vols fer, i tant senzill com tenir una mica més de confiança en tu mateixa, res més, ho has aprés durant tot aquest temps, es dur, ja ho sé, però amb els exercicis cognitius ho vas superant sense problemes, tu creus que el Marc t'ha de dir el que et convé o no? tu creus que si realment tens un problema no haguessis anat primer a la consulta? Maria tu que penses i que vols fer?
- Si, ja ho sé, no em vull pendre les pastilles, no les necessito, i a veure si realment em sento angoixada o depressiva tu faria saber a tu, ja saps que no sóc partidària de pastilletes, per això fa temps vaig voler la teva ajuda.
- Has de ser clara amb el Marc, no pot imposar-te una cosa que tu no vols, si realment no la vols, si esta molt i molt preocupat veniu tots dos a la consulta i a veure si le puc resoldre els dubtes que tingui. Jo no et veig angoixada, tot el contrari estàs millor que mai, em sembla que per fi a sorgit la veritable Maria, nomes necessitaves una mica d'ajuda per fer-la sortir però sempre ha estat aquí....
Ah i una altra cosa encara no entenc com pot ser que estiguis amb el Marc, que li veus?????

La Maria va riure... últimament també es feia aquesta pregunta....