dilluns, 17 d’agost del 2009

Reia mentres conduïa, encara no es creia el que l'hi havia passat a la platja.
Era d'hora i sortint de la feina havia decidit anar a la platja, sempre portava un biquini i tovallola per si de cas, el mar la relaxava.
Mentalment va recordar el que havia succeït, desprès de la trucada a la Mia i haver quedat per pendre un cafè l'endemà.


Asseguda, notant l'escalfor del sol i mirant el mar, tot i la gent se sentia aïllada, es un sentiment bastant recurrent en la Maria, podia estar al ben mig d'una festassa i sentir-se completament absent del seu entorn, sempre ha pensat que és una virtut segons la situació.


- Perdona estas sola?
- Cony no veus que si, va pensar, i va contestar si...merda va pensar...
Abans que pogués dir alguna altra cosa ja el tenia assegut al costat, se'l va mirar, evidentment el to de pell li va indicar que era estranger.
- ¿Me llamo Munir, y tu?
- Eh..Maria
- ¿Cuantos años tienes?
- 35
- ¿Trabajas?
- Si
- ¿Tu padre de que trabaja?
- Jubilado
Estava al-lucinant..que era un interrogatori?
- ¿Tienes hermanos?
- Si, grandes y muy fuertes...però escolta que és això? un interrogatori?
- Perdona no entiendo...¿estas casada?
En aquell moment ja tenia les ulleres per barret i ràpidament es va posar la part de dalt del biquini... merda va pensar ja em quedara marca.
- Oye una pregunta, ¿tienes papeles?
- Bueno no...es que soy pakistanés y no tengo papeles....
- Pero si estas trabajando, tienes un contrato, ¿no? pues con esto te dan los papeles
- Si pero tardan mucho...quiero ir a ver a mi familia y necesito papeles para salir y volver a entrar sin problemas
- Ah, situación difícil
- Tenia una amiga polaca que le di 5.000€ para casarnos, solo para los papeles, y vaya que se largo y no la he vuelto a ver
- ¿Como? pues vaya amiga, ¿se largo con el dinero?
- Si....¿tu no estarías interesada en ganar dinero facilmente?....solo te tienes que casar conmigo y ya esta.
- ¿Y ya esta?????.....¿y luego nos divorciamos?
- No, no, el matrimonio en pakistan es sagrado para toda la vida, no es como aquí.
Ara si que estava al·lucinant, va mirar al seu voltant, hi havia un parell més de noies que semblava que estaven soles, va pensar si també els hi havia proposat el mateix o li havia vist cara de panoli per dir-li el que l'hi estava dient.
- Mira perdona, però vivo en pareja y no creo que a mi compañero le haga mucha gracia, aparte de que a mi tampoco.
- Bueno, lo podemos hablar los tres....
- Ai mira, perdona, pero ya me iba, me están esperando, que tengas suerte.
- ¿Tomamos un café luego?
- No, no
- ¿Porque no?, que decida tu marido
Sera possible!, - mira que tinguis sort, adéu!


Va aparcar el cotxe, reia però també pensava que s'ha d'estar bastant desesperat per actuar així, es preguntava que faria si ella es trobes en la seva situació....

-Quant l'hi expliqui al Marc no s'ho creurà... l'hi haig d'explicar?, desprès del tot el que ha passat últimament, segur que em dirà que jo he fet alguna cosa perquè ell actués així...li explicaré demà a la Mia que segur que es peta de riure.