Reia mentres conduïa, encara no es creia el que l'hi havia passat a la platja.
Era d'hora i sortint de la feina havia decidit anar a la platja, sempre portava un biquini i tovallola per si de cas, el mar la relaxava.
Mentalment va recordar el que havia succeït, desprès de la trucada a la Mia i haver quedat per pendre un cafè l'endemà.

Asseguda, notant l'escalfor del sol i mirant el mar, tot i la gent se sentia aïllada, es un sentiment bastant recurrent en la Maria, podia estar al ben mig d'una festassa i sentir-se completament absent del seu entorn, sempre ha pensat que és una virtut segons la situació.

- Perdona estas sola?
- Cony no veus que si, va pensar, i va contestar si...merda va pensar...
Abans que pogués dir alguna altra cosa ja el tenia assegut al costat, se'l va mirar, evidentment el to de pell li va indicar que era estranger.
- ¿Me llamo Munir, y tu?
- Eh..Maria
- ¿Cuantos años tienes?
- 35
- ¿Trabajas?
- Si
- ¿Tu padre de que trabaja?
- Jubilado
Estava al-lucinant..que era un interrogatori?
- ¿Tienes hermanos?
- Si, grandes y muy fuertes...però escolta que és això? un interrogatori?
- Perdona no entiendo...¿estas casada?
En aquell moment ja tenia les ulleres per barret i ràpidament es va posar la part de dalt del biquini... merda va pensar ja em quedara marca.
- Oye una pregunta, ¿tienes papeles?
- Bueno no...es que soy pakistanés y no tengo papeles....
- Pero si estas trabajando, tienes un contrato, ¿no? pues con esto te dan los papeles
- Si pero tardan mucho...quiero ir a ver a mi familia y necesito papeles para salir y volver a entrar sin problemas
- Ah, situación difícil
- Tenia una amiga polaca que le di 5.000€ para casarnos, solo para los papeles, y vaya que se largo y no la he vuelto a ver
- ¿Como? pues vaya amiga, ¿se largo con el dinero?
- Si....¿tu no estarías interesada en ganar dinero facilmente?....solo te tienes que casar conmigo y ya esta.
- ¿Y ya esta?????.....¿y luego nos divorciamos?
- No, no, el matrimonio en pakistan es sagrado para toda la vida, no es como aquí.
Ara si que estava al·lucinant, va mirar al seu voltant, hi havia un parell més de noies que semblava que estaven soles, va pensar si també els hi havia proposat el mateix o li havia vist cara de panoli per dir-li el que l'hi estava dient.
- Mira perdona, però vivo en pareja y no creo que a mi compañero le haga mucha gracia, aparte de que a mi tampoco.
- Bueno, lo podemos hablar los tres....
- Ai mira, perdona, pero ya me iba, me están esperando, que tengas suerte.
- ¿Tomamos un café luego?
- No, no
- ¿Porque no?, que decida tu marido
Sera possible!, - mira que tinguis sort, adéu!

Va aparcar el cotxe, reia però també pensava que s'ha d'estar bastant desesperat per actuar així, es preguntava que faria si ella es trobes en la seva situació....

-Quant l'hi expliqui al Marc no s'ho creurà... l'hi haig d'explicar?, desprès del tot el que ha passat últimament, segur que em dirà que jo he fet alguna cosa perquè ell actués així...li explicaré demà a la Mia que segur que es peta de riure.

Té el mobil a les mans, nomes ha de premer el botor, el numero encara el conserva.

- Ostia Maria, fes-ho i ja esta!, aixó pensa mentres se'l mira.

El Marc havia insistit que no calia, no calia trucar a la Mia, tan sols tornar-se a pendre la medicació i ja esta.
Medicació? perquè? per uns quants oblits?, no se les vol pendre, ella no esta malalta tot i la insistència del Marc.
També esta segura que no havien estat oblits, ella esta segura de les seves accions pero la seguretat d'ell la fa dubtar.
Deixa el mòbil, i agafa les pastilles per tirar-les, ha d'anar de pressa sinó arribara tard a la feina, desprès ja reflexionara sobre tot això.

Trucada al mòbil, és el Marc, per un moment pensa de no contestar

- Hola reina, com va tot?, ja t'has pres les pastilles?
- No Marc, ja t'he dit que no les necessito...
- Escolta, potser tu et creus que no les necessites, però jo penso que si, son inofensives, t'ajudaran a centra-te una mica més, em faràs cas?
- Mira Marc, ara no puc parlar, ja parlarem a casa, d'acord?
- Molt bé, saps que t'estimo, oi?, em preocupo per tu, desprès parlem, un petó

Penja, últimament el Marc esta diferent, últimament? fa temps que esta diferent.

- Vens a dinar Maria?
- Uf, tinc molta feina, no se si quedar-me i demanar-me un bocata.
- Que et passa?, els papers de la taula són els mateixos des de que has arribat, vina, sino ho has fet abans ja ho faras despres.
- Si mira, vinc amb vosaltres, estic massa col·lapsada i no avanço res, espera que agafo el mòbil que haig de fer una trucada.

No ho entenc, estic segura que ho vaig deixar aquí.

Segura Maria?, no és la primera vegada que et passa, et passa sovint, comença a ser preocupant, el teu comportament comença a ser preocupant.....

El va mirar, no entenia res, el va mirar als ulls i no entenia res, estava segura que havia deixat els diners juntament amb les claus de cotxe, estava segura? Ja començava a dubtar, per un segon el dubte li va traspassar el cervell com un llamp al mig de la tempesta, no no es va dir, estic segura....

Els van estar buscant per tot el pis, de tant en tant la Maria tornava a la calaixera de l'entradeta, mirava dintre el cendre, a on dipositàvem les claus, estava segura d'haver deixat els diners.

Maria!, escolta no és important tan sols uns quants euros, però el que no es normal es que t'entestis a dir que els vas deixar aquí quan no hi són, els has perdut i ja esta, no passa res, igual quan et vas deixar oberta la finestra, igual quan et vas deixar obert el gas de la cuina...

No Marc, recordo que no ho vaig deixar encès, em sembla...

Tranquil·la reina, no passa res, em sembla?, tots dos junts ho solucionarem

El que més li molestava a la Maria era que el Marc la comencés a tractar com una malalta, l'enrabiava l'actitud d'ell, ella veia que el Marc la continua tractant com la noieta que va conèixer però ella havia canviat, tants anys de teràpia havien servit per alguna cosa.

Em treue'n a passejar II

El títol es com la dolenta segona part d'una mateixa pel.lícula....però en aquest cas no és així: els marits de les meves amigues em treue'n a passejar.

Objectiu sopar i despres cine, el tipus de pel.lícula esta ja decidit...jijiji...s'adapta més al meus gustos.

El sopar diferent, les converses que tinc amb les meves amigues són diferents a les que tinc amb els seus marits ja que els interessos també són diferents però això si: em peto igual de riure!.

He constatat que els marits poden arribar a ser més directes amb les seves preguntes, cosa que no m'incomode, al contrari em diverteix, les amigues són més discretes o pensen que si vull explicar alguna cosa personal ja l'explicaré per mi sola.

M'agrada sortir amb elles, m'agrada sortir amb ells i inclús tots junts!.

M'espera una nit de pel.lícula d'acció, una nit de preguntes indiscretes i una nit d'interrogants...una nit de conversa divertida i diferent, des de com esta el barça, la puta crisis, o mira quin cul que té aquella!

Una nit que sempre els hi dic: ai el dia que xerri tot el que sento.......jijijiji

Buono la richiesta

Em treue'n a passejar

Les amigues em treuen a passejar!!!....des de fa temps hi ha un període de temps a l'estiu, que les meves amigues s'abanderan per treure-m de casa i fer-me sortir, el per què ho fan no ve el cas, però em fa molta gracia.
Al principi era agraïda la situació, ara per ara, esta bé, però no cal que em facin servir d'excusa!!!!
El pla és anar al cine, sense que ho sentin elles, preferiria anar-hi sola ja que els seus gustos divergeixen una mica dels meus, opcions:

- Peli drama, la veritat per drama ja tenim la vida, i anar a veure els drames dels altres, como que no, a vegades va bé, quant tens un dia tonto i et serveix de vàlvula d'escapament per obrir l'aixeta i treure tota la misèria de dins.

-Peli romàntica, no les suporto, ens han menjat tant el tarro amb el tema del amor i ho han desvirtuat tan que em fan ràbia, disten molt de la realitat, a sobre hi ha gent que s'ho creu!

-Peli acció, aquesta no esta dintre dels seus gustos, i el meu tampoc em mata.

-Peli autor, anem al cine a no pensar!!!

-Peli terror, aquesta pot arribar a ser una bona opció sempre hi quant la sang no arribi a la fila d'espectadors.

-Peli cencia-ficció, ideal de pel.lícula, per passar una bona estona menjant crispetes, esta dintre dels meus paràmentres i a anys lluny dels seus.

-Peli guarra, .....millor vista amb algú enlloc d'elles.....

-Peli d'intriga, es la millor opció, tan per elles com per mi, ara el millor per totes seria una peli d'intriga amb una història d'amor amb final dramàtic i passant a l'espai.

La veritat la peli en si no es el més important, l'important es que em posin al dia d'elles i demés, i veure la cara dels seus marits quant les passo a recollir per treure-les de casa.

Mare

La meva mare no ho va tenir fàcil, alguns diran que es i era una conformista, però tot el contrari. Es va casar i va anar a parar a la casa del marit, tal i com és feia abans a les cases de poble, l'hereu i esposa es quedaven la casa i tot allò que representava.
Començar una nova vida juntament amb mon pare i cinc persones més!, els sogres, la besàvia i dos cunyats solters.
Algú s'imagina que representa entrar en una casa que ja té mestresses?, no esclar, ella sola és va haver de fer un forat, un espai per ella, ningú la va ajudar, nomes la meva besàvia, sempre va tenir retrets de la sogra, i li repercutien tan a ella com a la seva vida en parella. No m'estranya que em tinguessin a mi nomes dotze mesos despres de casats , sis persones en una casa!, i ma mare lluitant cada dia per conservar les il.lusions i l'espai.
Ella no ho sap, és més forta del que es pensa, és més important del que s'imagina i és més lleial amb ella mateixa del que sap.
Des del seu petit espai és va crear una identitat, i l'estimació de moltes, tenir un cosidor en un poble es sinònim de xafarderies, però ella es dedicava a escoltar, sobretot en uns temps que les dones no eren massa escoltades.
Ara amb tristesa m'ha dit que vol "jubilar-se", vol deixar el cosidor, ja no té l'alegria de cosir d'abans, tot el que havia representat per ella ja no té raó de ser.
M'he adonat que la mare s'esta fent gran, gran i cansada, imagino que tots arribem aquest punt i es dolorós veure que les persones que estimes també arriben aquest punt.
A vegades m'explica que el seu somni era entrar en un gran taller de barcelona, ser modista de dissenyadors, oportunitats en va tenir però es van quedar en tan sols oportunitats perdudes.

La fotografia no és la millor d'ella, però és la que més m'agrada, quan la miro només en ve al cap una paraula: VOLA mare VOLA!.

Guerra!!!

Cada dia és pitjor...el conflicte és imparable, tot i els meus esforços com a casc blau, la guerra és imparable i no atenen a raons.

Cada dia hi ha un conflicte diferent, la metralla és diferent, cada dia sorprèn amb coses noves i el resultat es sempre el mateix.No se fins quan aguantaré ja que la guerra psicològica és demolidora.

No se com va començar, nomes que va començar i no se com acabara, el pitjor són els danys col.letarals, perquè m'afecten a mi!!!...estic en un estat de tensió constant, sempre mirant al pati de llums a veure si li ha caigut uns sostens...uns calçotets...una samarreta a la veïna de dalt, i haig d'estar preparada per rescatar-ho ja que sinó la veïna de baix, ho enganxa i u llença!!!...Estic al mig d'un foc creuat entre veïns!!!...i el pitjor es trobar-me-les a l'escala perquè em comencin a menjar el tarro amb les seves neures, jo com a bona veïna intento pacificar el conflicte, però es impossible!!!...les forces de l'infern estan desbocades!!!.

Nomes em resta esperar, restar a l'aguait, repassar la roba interior de la veïna i veí de dalt...que pots arribar a fer un estudi de camp de relacions de parella, i posar-me el casc blau cada vegada que intento entrar a casa meva.