diumenge, 13 de setembre del 2009

- Al Metro?, si este tancat.... és diu la Maria, és una mica més de la 1h de la matinada. El Marc s'atura davant del Metro, ella justament a la cantonada, el cor li va a mil per hora, no treu el cap perquè justament a l'altre banda de carrer hi ha l'aparador d'una botiga que li fa de mirall, veu perfectament el que esta fent el Marc sense que ell noti la seva presència, sembla neguitós, es mira el rellotge varies vegades.
La Maria rumia, la possibilitat que el vinguin a buscar es evidentment ella mira a on ha deixat el cotxe, per sort el te justament a quatre passes d'on és ella, casa seva i la parada del Metro estan a 200m de distancia, per tant li ha sigut relativament fàcil no perdre'l de vista, el que li ha semblat difícil es que ell no la veies.
Arriba un cotxe, un Ibiza de color vermell, no pot veure la matricula ell s'afanya a ficar-se a dins, la Maria esta de sort, el semàfor que hi ha al final del carrer s'acaba de posar en vermell, ella aprofita per ficar-se al seu, té el temps a favor fins que no es posi en verd, disminueix la marxa per no ser vista, no té ni idea de qui es el cotxe, la distancia que posa entre els cotxes es considerable, però amb el suficient espai per no perdre'l de vista. - Merda, que estic fent?, merda, merda!.
Circulen per carrers que la Maria no té temps d'identificar, se sent perduda entre carrers, fins que arriben el carrer de Santaló, es situa provisionalment, la vista fixa al Ibiza, i la ment a mil per hora per possibles explicacions, trenca a un carrer lateral, i segueix en perpendicular al Santaló, el cotxe disminueix la marxa fins que arriba a aturar-se, ella s'aturat al trencall anterior, el Marc baixa i el cotxe segueix, ell entra en un bar o almenys això sembla, la Maria passa per davant ROSAS5, - què és???, no havia sentit a parlar mai d'aquest bar, evidenment la Maria descarta la possibilitat d'entrar.
Són quasi bé la 1,45h, identifica el carrer Atenas, i es queda gravat el nom ROSAS5. Enlloc de bar sembla un local tipus discoteca o alguna cosa així, veu entrar una parella, i veu entrar una persona sola, potser la persona del Ibiza?, és un home però esta massa lluny per identificar-lo. Decideix tornar a casa i demà amb tranquilitat tornar al local, ara hi ha massa possiblitats de ser vista, la Maria li esta a punt de sortir el cor per la boca, encara no enten com ha sigut capaç de seguir-lo fins aquí, ara s'adona que ja no pot tornar enrera i fer veure que no ha passat res, ara s'adona que ha d'arribar fins al final tot i que potser no li agradi el que descubreixi.