Tot havia tornat a la normalitat, tot? quasi tot, des que es prenia les pastilles ja no hi havien hagut més "despistades",

Tot i això la Maria no se sentia bé, estava actuant de la manera que volia una persona que no era ella mateixa, això li dolia, ho feia perquè racionalment ho havia de fer, per res més.
Dubtes, tenia molts dubtes, el fet de no ser la guia de la seva pròpia vida la tenia descol·locada, en canvi el Marc estava més satisfet que mai, la va sorprendre aquesta nova actitud d'ell, era una faceta de la seva personalitat que no coneixia, i alhora es preguntava: quant es coneix una persona realment?, estava segura que mai s'arriba a conèixer algú si aquest no es deixa mostrar tal i com es, li feia gracia aquesta conclusió en la societat que vivim tan sols uns quants afortunats es deixen veure tal i com són, i desprès la següent pregunta: ella es deixava mostrar tal i com era???

- Ostres Maria, quina menjada de tarro!!.. això pensa al menjador de la feina.

Cullerada d'amanida d'arrós, la meitat dels companys estan de vacances, ella es la que queda de guàrdia, i per tant té massa temps per pensar..... pensa amb el Marc, com es van conèixer i com sense adonar-se es va instal·lar a casa seva, pensa que últimament no fan l'amor, esclar amb les pastilles que es pren de seguida queda dormida, però no es això, el desig que es tenien al principi ja no hi es, la Maria anhela l'ansia que tenia d'ell, les ganes de tocar-lo i besar-lo, tenien un sexe habit l'un de l'altre, passional, podien tenir un sexe sec i alhora dolç, es van arribar a conèixer cada part del cos de l'altre, i els estímuls que necessitaven cadascú, la Maria recorda la primera vegada que van tenir sexe, recorda la força i seguretat que desprenia el Marc, era i és hipnotic per ella, i sobretot els ulls d'ell, nomes amb la mirada sabia que en aquell moment nomes existien ells dos... últimament els ulls del Marc ja no li diuen res.