dilluns, 15 de febrer del 2010

La nit estelada - Relats conjunts


Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, que quan arribava la nit, els estels giravoltaven amb les núvols, els arbres dansaven amb l'aire, i a on la fantasia reblia per les parets de totes les cases.

Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, on els contes començaven pel final, a on el final les princeses s'enamoraven dels monstres, a on els monstres endrapaven la melangia.   
                                                                                                                                    
Hi havia un vegada un país llunyà molt enllà, que les paraules eres netes, els sentiments transparents, i la desperança cremava en una foguera negra i alta.                                     
                                                                                                                                 
Era un país molt llunyà tan enllà, que amagat,  mai es trobà.                                              

15 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Bon relat amb vocació de conte....hi havia una vegada un lloc molt amagat...molt maco m'ha agradat!

Garbí24 ha dit...

Hauriem d'esbrinar el lloc, seria genial per viure-hi.

La Meva Perdició ha dit...

Hi ha gent que busca el teu país tota la vida. Jo no perdo l'esperança de trobar-lo un dia. Tu, veig que en coneixes la drecera. ^_^

Bargalloneta ha dit...

Curiós final!!!

Sergi ha dit...

No sé si és que Van Gogh ja ho té això, però estic llegint uns relats més paranoics...

kweilan ha dit...

Un lloc especial aquest on trobaríem la nit estelada. Bon conte!

Molon labe ha dit...

El seu blog incrementa el blogappeal per entrades apreciada amiga... d'aquí a l'univers dels haikus hi ha un pas...

Jordi Casanovas ha dit...

m'agrada com l'has lligat. bon relat.

Nets de Junh ha dit...

Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris...sobre el lloc, hi ha dies que en saps el camí i d'altres que no...imagineu-vos per un moment viure-hi sempre?, ús agradaria?,per mi tot ha de ser una suma de sentiments, i dintre dels dolents també hi ha la seva part positiva.
Però no esta malament "perdre's" de tant en tant.
Petons a tots/es.

fanal blau ha dit...

Ben bonica i original la teva aportació!
Hi havia una vegada...:)

Grocdefoc ha dit...

M'agradaria viure dins del teu conte, i pintar nits estelades.
M.Pilar Martínez

Pd40 ha dit...

oooh, molt bé. Tant de bo existeixi malgrat mai el trobem! M'ha agradat molt!

Nets de Junh ha dit...

Gràcies, fanal blau,Grocdefoc i Pd40, gràcies per la visita i comentaris.

Barbollaire ha dit...

segur que existeix un lloc així.

Tal vegada, en comptes de mirar cap enfora, l'haurem de buscar més endins...

Genial!!

:¬)*

Nets de Junh ha dit...

Hola Barbollaire, potser el que ens passa que a vegades no sabem buscar.
Gràcies!