E ara qué?

2011-08-10T13:28:00.001+02:00

Moltes vegades t'identifiques amb una cançó, tan per la lletra com per la música, et recorda aspectes, sensacions o sentiments que t'han passat, i te la fas teva, te la quedes com un tresor i sempre, quan l'escoltes, te'n recordes del perquè te la vas fer teva.

Però, com tot, també s'evoluciona, i quan l'escoltes t'adones que ja no t'inspira el mateix, bàsicament perquè has evolucionat, canviat, a vegades per millor i d'altres per pitjor, però igualment et remou per dintre, l'expectativa inicial es transforma, en què? enyorança? de qui? o de què?

Sempre he pensat que t'has d'apartar del que et produeix dolor, sempre i quan aquest dolor no és justificable i sobretot gratuït, desprès ja depèn d'un mateix establir els límits per acceptar-lo o no....

quan arribes aquest punt és important, recordar, recordar la cançó, el perquè te la vas fer teva i el perquè ara no li dónes la mateixa importància, recordar l'evolució i gaudir-la.

Gaudir de l'enyorança, perquè encara que sembli mentida, l'enyorança també és bona, tan sols cal saber administrar-la bé i no correr el risc que es transformi en unaltre cosa, l'enyorança es bona quan no és qüestiona el perquè de tot plegat.

Gran Liza,

http://youtu.be/ZmR6ozpksGY

2011-03-14T11:07:00.002+01:00

Poca gent sap el que vol, i aquests des del meu punt de vista són escollits que també saben del cert el que són i qui són . Hi ha també els que anhelen el que tenen i el que són els altres i pateixen en solitud, sense valorar el que ells mateixos han aconseguit, en definitiva és una insatisfacció tan normalitzada com humana, i una pèrdua de temps i d'energia que tothom la sofert d'una manera o altre.

Si ens fitxen en nosaltres mateixos, qui és capaç d'escriure sobre un mateix amb honestedat? pràcticament ningú, tothom fa servir una careta que el protegeix, no davant dels altres sinó d'un mateix, estic parlant de mi? segurament o potser no, ningú ho sap només jo, i jo ho sé? em conec el suficient per transmetre el que realment sento o vull dir? arribats aquest punt, puc dir amb seguretat que si, em conec el suficient per treure'm o posar-me la careta, segons quan em convé, es decisió exclusivament meva, l'important es saber quan te la vols posar i quan te la vols treure, i sobretot s'ha de ser el suficientment valent per suportar les conseqüències d'aquestes accions...ningú és perfecte i justament no hi ha res més odiós que la perfecció, que es més interessant? un blau unificat o un blau diferent: segons els núvols, el fons marí, la pol·lució, etc, en definitiva diferent segons les circumstàncies del moment.

No sempre podem dir el que realment volem dir, sóc d'aquestes persones que creuen en la sinceritat absoluta, però m'he adonat que és més còmode una mentida piadosa que aguantar les conseqüències d'una veritat.

Em neguiteja.

Per comoditat, per covardia, per mandra, m'estic qüestionant aspectes de mi mateixa que fins ara creia que eren increbentables.

Relats conjunts

2010-11-27T17:59:00.000+01:00

- Per què has vingut?- Pel silenci..... - Que veus? - La tranquilitat.... - Que busqués?

___ - La redempció....

Actituds

2010-11-02T01:05:00.000+01:00

Diuen que a mesura que et vas fent gran, guanyes per experiència, en altres paraules t'enriqueixes gràcies al que has viscut, en definitiva creixes com a persona (també diuen que et tornes una mica repetitiu).

També diuen que depen del que vius t' enriqueixes de forma positiva o negativa, però qui posa els paràmetres del que es positiu o negatiu?, a on esta la barrera del bó o dolent?.

Cadascú determina aquest paràmetres, per lo tant són paràmetres subjectius, doncs com podem saber si es positiu o negatiu?.

De vegades tenim la "sort" de trobar-nos amb la persona, amb la suficient experiència i saviesa per poder contastar aquesta pregunta, inclús quan ni tan sols li preguntem, persones que exposen la seva opinió sense escoltar ni respectar l'opinió dels altres, nomes existeix una veritat i evidentment es la seva, es bona o dolenta?. Fins quin punt es respectable la seva opinió quan ells mateixos no saben respectar l'opinió dels altres?

He observat que les persones autoritàries a mesura que es van fent més gran mes autoritàries es tornen, he observat que les persones intransigents a mesura que es van fent més gran més intransigents es tornen, he observat que les persones hipòcrites a mesura que es van fent més gran més hipòcrites es tornen, n'estic fins el gorro de la falsa actitud de segons quines persones, d'opinar sense saber escoltar, del JO davant del TU.

El que em preocupa es no saber aturar-me a temps i se una més del que tan detesto.

Moai

2010-09-22T18:16:00.000+02:00

- Et vols convertir en un d'ells?
- No... perquè ho dius? que dius?
- Ja m'has entès, et vols convertir en un d'ells?

La figura es majestuosa. Toco la pedra i un calfred se m'introdueix per la punta dels dits, en un instant, ment i cos absorveixen negror... no una negror de nit, ni una negror de tristor sinó una negror de buidor...

- Et vols convertir en un d'ells?

El torno a mirar, buit?, miro i no veig preocupacions, ni esperança, ni tranquil·litat, per molt que busqui alguna expressió intueixo buidor, això es el que sento quan el toco, la fredor i el buit ja el noto més amunt, com una aranya enfilant la teranyina, em puja pel braç...

- Et vols convertir en un d'ells?

Admirats, són admirats, la gent se'ls mira embaladits, imaginant mil històries del qui són i perquè hi són, estaria en la ment de molta gent, surtin en mil fotografies i participant de mil històries, admiració? això es el que sempre he buscat, admiració per ser el que no sóc.

- Et vols convertir en un d'ells?
- Calla!... jo no puc ser com ells!
- No?... qui et diu que ja no ets un d'ells?
- Que dius?
- Mira't, escolta't, qui ets? ni tu mateix saps qui ets, ets una màscara freda, buit per dins, anhelant l'admiració dels altres, provocador, solitari, encadenat a un personatge que t'esta devorant per dins...t'estic oferint la possibilitat de convertir-te en allò que t'està costant tan dolor i esforç ... et vols convertir en un d'ells?

Toco, oloro, llepo... res, pedra, així sóc jo?, buit per dins màscara per fora... colpejo, esgarrapo, maleeixo ...vull ser un d'ells?

Saturn devorant un fill

2010-07-01T18:28:00.001+02:00

Petita aportació a relats conjunts....

- Que??

- ... no em puc creure que estiguis fent això!

- Carai, dona...tampoc n'hi ha per tant...

- Deu meu!!!...deu meu!!!!...però tu t'has vist?? has vist com ho estas deixant tot??!!

- ...vinga no et posis nerviosa, que ens coneixem...no et preocupis per netejar que ...ja netejaràs demà....en vols una mica?

Ja se que no ve massa a cuento, però fa dies que em pregunto, perquè hi ha noies que fan top-less a la platja i quan van a l'aigua es posen la part de dalt del biquini?, la veritat hi ha unes quantes explicacions però no se quina més estúpida.

Més...

2010-06-19T18:36:00.000+02:00

La decepció es dura, és present al llarg de la nostra vida, de vegades més suportable que altres, depen de quin grau deixem les nostres expectatives a mans d'altres. Com evitar-la? mai es pot evitar, des del primer moment que som conscients de les nostres pròpies expectatives la decepció es latent. És bo conviure amb la decepció? ni bo ni dolent es part de nosaltres, és bo evitar-la? no és pot evitar un sentiment que no ens ve provocat per nosaltres, l'única opció davant la decepció és evitar arriscar-se, i que aconseguim amb això? convertir la possible decepció en covardia. Volem ser covards?, mala opció, sense risc no hi ha experiències, ni sensacions, ni pensaments, ni sentiments.

Normalment la decepció sempre ve a través de tercers, és difícil veure una decepció provocada per un mateix, es una de les peculiaritats del ser humà, si ja és difícil assimilar les conseqüències de la decepció aliena les pròpies, encara són més difícils.

Que fer amb la decepció? res, comprendre-la.

Desmitificar

2010-04-15T13:46:00.000+02:00

Sempre he pensat que les pel·lícules, per segons quins temes, han fet més mal que bé, i quan vull dir temes, em refereixo a l'amor i sexe, senzillament els han magnificat i mitificat. Per exemple: les pel·lícules tipus Blancaneus o Ventafocs, han fet creure a bona part de la població femenina del planeta, que algun dia els hi arribara un príncep blau que les traurà de la mísera vida que porten. En canvi la realitat es ben diferent, ja que el príncep blau que en principi les ha de rescatar es converteix en el tio més normal del món, amb un munt de defectes i contradiccions iguals o majors que la mateixa salvada. Igualment avui en dia les sèries d'ara no disten molt del missatge que es donava en aquestes pel·lícules , per exemple: Patito Feo.

També hi ha les pel·lícules "de grans", com diem a casa, pel·lícules romàntiques que inflen les relacions amoroses, a on res passa perquè si i a on el final és perfecte i ideal. En aquestes pel·lícules, a la noia, normalment, la putejen per tots cantons i més, però al final tot s'aclareix, tot es perdona, ja que al final s'aconsegueix aquest amor ideal.

Perquè els prínceps blaus sempre han de ser, alts, guapos, forts, rics, valents i pel meu parer una mica afeminats?, a on es queden els prínceps blaus, amb les seves entrades ( qui en tingui...ja tenim una edat), cansats, panxuts, carregats de problemes monetaris i això si valents (per segons quines coses...)?.

I no parlem del sexe!, a on estan aquestes trobades sexuals extenuants, llargues, amoroses i sudoroses?...bé sudoroses si no tens aire condicionat es fàcil de trobar, sobretot si el teu partenaire es del tipus cerveser. A les pel·lícules ens ensenyen uns encontres plens d'espelmes, amb música de fons, amb una preparació pre-coital digne del millor massatgista del món i amb amants més depilats que una mateixa, amb uns cossos massa perfectes (psssst!...en confiança, fan "cosa" de mirar i no diguem de tocar), tot això esta anys llum de la realitat, i que tens a la realitat?, algú ha intentant apagar les espelmes abans de començar?, les apagues a causa de la mala relació entre espelmes i cortines, i el núvol tòxic que provoca fa inviable qualsevol activitat física per falta d'oxigen. Música? si la sents, normalment els decibels dels teus veïns sempre són més forts que els del teu equip de música. Preparació? una vegada...una vegada! s'intenta fer un joc sexual amb fruita i xocolata i s'acaba amb cremades de primer grau ja que no s'ha calculat bé l'intensitat de bulliment de la xocolata.

En definitiva, personalment, prefereixo, sexe i amor real (infinitament més divertit i per contra, a vegades, més penombrat) a un idealitzat i completament irreal.

Malalties

2010-04-12T18:01:00.002+02:00

Ja fa dies que noto que alguna cosa no acaba de rutllar, sensacions, que en absència de problemes, les notes amb més intensitat, tal i com diria la meva besàvia qui no té feina el gat pentina. Resumint, dins la meva situació actual i en comparació a altres temps, no tinc cap mena de queixa, podria ser millor naturalment, i podria ser pitjor també, segons el prisma que establint amb les comparacions.

Tot va començar amb un encostipat encara no curat, cosa estranya, ja que gràcies a la meva anatomia, quasi perfecta, i a la fisiologia, perfeccionada al llargs dels segles per la meva família, fan que hagi estat malalta, un 0,5% del total de la meva vida ja viscuda, naturalment això m'ha portat a una mitja d'absències estudiantils i laborals quasi inexistents, cosa que actualment encara arrossego com una maledicció en la meva etapa d'E.G.B.

Tornant a l'encostipat, aquest mateix ha desencadenat a un estat fatigat, rendit, defallit, latent i constant, accentuat a més per un petit "gra" que surt quan menys te'l esperes i que sempre el tens a dins, "gra" que a vegades pot sortir en els llocs més insospitats i més complicats d'arrencar.

Tots aquests malestars físics i anímics, que uns diran: tanta història per això?!, i d'altres diran: pobre criatura...han estat culminats per una explosió de mals físics concentrats en un sol lloc, i que finalment he hagut de claudicar i trucar al CAP del meu poble, desprès de varies trucades, al final m'han agafat la trucada, la conversa ha sigut la següent:

- Si?

- Hola, truco per demanar hora

- És tracta d'una urgència?

- Doncs si, és urgent

- Mmmm....doncs ho tens una mica malament, et podria donar hora pel Maig...

- Sort que es una urgència!...

- Quins són els síntomes?tampoc deu ser tan greu...

- Si sabes el que tinc ja estaria a la farmàcia receptant-me alguna cosa....(li explico els síntomes)

- Ui, doncs si que és urgent, ja t'entenc ja, no m'agradaria que em passés a mi....

- Gràcies pels ànims...em fa mal, no em trobo bé, i no vull esperar al Maig a que se'm caigui a trossos la zona afectada...

- Et puc fer un forat... pel dilluns, vine a veure que podem fer i ja veure'm

- És hora pel metge?

- No...infermera, però alguna cosa és alguna cosa, no?

- D'acord...si arribo al dilluns...estaré aquí, gràcies.

Ara la qüestió és: la malaltia física afecta el desordre anímic?, o a l'inrevés, un desordre anímic pot arribar afectar un estat físic?... i la segona qüestió és: arribaré al dilluns? o en quedaré a mitja setmana? qui vulgui respostes, el proper dilluns...o no....

Transparència

2010-03-26T00:34:00.001+01:00

La imatge que veu al mirall és una mica més transparent que els altres dies.

Hi ha dies així, pocs, però n' hi ha, el proces sempre és el mateix, despertar-se, anar a la cuina, prendre un cafè, i anar a la dutxa, mentres s'esta pentinant, s'adona de la petita diferencia, percep l'anomalia, el to de la pell, el to del cabell, és més clar que el dia abans, seria més correcta dir un color sense tonalitats, el més sorprenent es que quan es vesteix, la roba agafa aquesta mateixa tonalitat.

Es mira al mirall: perque em passa a mi?, vol cridar i ni tan sols li surt el crit, perquè vull cridar?, té por que arribi el moment que ni tan sols s'enrecordi perquè vol cridar.

Hi ha dies així, hi ha dies que es un pel més transparent que altres,el mes angoixant es que aquesta inusualitat s'acabi convertint en una normalitat.

Al començament del proces feia tots els possibles per fer-se veure, des de portar roba llampant, fins a ser el que volien els altres, al final va entendre que tot i els seus esforços, tenia moments de transparència.
Deixar-se portar era l'única solució, els canvis eren minúsculs però anaven sumant i la percepció de la transparència cada vegada era més evident.

La transparència li provoca soledat, i la soledat li provoca transparència...
Surt al carrer, ni tan sols un bon dia amb la veïna del davant, avui es un dia transparent...

O re kanchi

2010-03-21T21:46:00.008+01:00

(Una nova proposta de Relats conjunts, només s'ha d'intentar quadrar la lletra amb la música...ja he dit intentar!!!)

(Cor)

Escolteu,
escolteu atentament
El Xa Khursrau
ha jurat lleialtat a Baber
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí.

I ara, i ara qué?
I ara, i ara qué? em compraràs la rentadora?
al riu també hi vaig, però a rentar la roba
la teva roba, la que tu portés,
la que t'agrada, vigila a on la poses!

(Cor)

Tio, no siguis rata i rasca't la butxaca
jo ja ho he fet i en tinc dues a casa,
mira que ets burro, et vam dir una assecadora
i tu xulu ens portes dues rentadores

renta, renta, centrifuga, centrifuga,
centrifuga, centrifuga, renta, renta,

escolteu,
escolteu atentament
El Xa Khursrau
ha jurat lleialtat a Baber
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí

(cor)

Estic de conya i sóc el més "chachi guapo"
i tu em vens amb mandangues de tres al quarto
si vols ser el més "chachi guapo" i anar pulit i net
compre'm la rentadora o comença a arramengar-te els braçets

renta, renta, centrifuga, centrifuga,
centrifuga, centrifuga, renta, renta,

escolteu,
escolteu atentament
El Xa Khursrau
ha jurat lleialtat a Baber
aquest matí, al costat del riu
tots dos han dit si, el moment ja es aquí

escolta atentament
ja n'estic tipa
qui em rentara la roba?
el Xa o el Baber?
primer es neteja, la roba de casa
i despres s'arregla, la roba de fora
ja n'estic tipa, si tu vols ser "chachi"
no et pensis pas, que jo sere "silly"

O re kanchi, o re kanchi
o re kanchi.....

...

2010-02-25T15:11:00.001+01:00

La puta!..sempre esta allà per provocar-me, la maleïda...dreta com una mala cosa, dreta i altiva, no li veig la cara però estic segur que s'esta mofant de mi, sempre igual, la miro, i no la vull mirar, es superior a mi, la remiro i no la vull veure, però ella insisteix, dreta i altiva, provocant, sempre provocant...em mentalitzo: no caiguis, no tornis a caure, sembles idiota, i saps que ets idiota, però es superior a tu...no la vull mirar...nomes un ull, imbecil!.....

Sempre es un ull i desprès els dos, mira-la! la mala puta! dreta i altiva!...un dia d'aquest t'enganxaré, t'atraparé, et mossegaré, et trituraré, i ja em diràs si continuaràs dreta i altiva...i tot es culpa teva, la culpa es teva per provocar-me, tu en tens la culpa amb la teva actitud...però jo soc mes fort i no cauré, no em provoquis...sempre es igual, estic cansat, em canso, i em rendeixo...i que aconsegueixo?, res...

.....potser tans sols una vegada més...una vegada i ja esta...

AQUEST ANY TOCA!

2010-02-23T12:48:00.001+01:00

Cada dos anys, fem vacances conjuntes amb un grup d'amigues, cada dos anys!, ja que necessitem tot un any sencer de desintoxicació, assimilació i depuració de les vacances viscudes.

Aquest any toca!.

Som quatre amigues que ens coneixem de tota la vida, vam començar el parvulari juntes i encara ens aguantem les unes a les altres. Tot i la diferencia entre nosaltres, tenim la capacitat de ser bastant honestes, i tenim la sort d'enriure´ns de les tonteries de cada una, he arribat a la conclusió que tenim un fil invisible que ens manté unides, tot i que a vegades el fil es pot arribar a esquinçar mai s'arriba a trencar del tot.
Les vacances no només són nostres, sinó que anem acompanyades per la família, és a dir d'unes possibles vacances per a 4 persones es passa a unes vacances compartides per a 14 persones!!!, toca 4 persones (marit i dos fills) per amiga, la meva aportació és diferent (marit..marit??coi on??!!!...i un fill).

Els marits, per sort, han assimilat les vacances obligades, tot i que per la seva part no és obligació ja que s'ho passen tan bé o més que nosaltres...jijiji...qui no es consola es perquè no vol!.

Els fills són els que comencen a gaudir més que nosaltres, tot i tenir una edat diferent entre ells, han arribat al punt que la complicitat substitueix justament aquesta diferencia.

Manies?...ui de manies en tenim per donar i vendre, però QUI NO TÉ UN ALL TÉ UNA CEBA, frase que últimament l'hem adoptat com a himne oficial dins la nostre "colla".

Són dies a on es deixa de ser una personal individual i es passa a ser una persona col·lectiva, i a on la supervivència del grup passa per davant de la supervivència individual, són dies que quant et tires un pet tots correm a olorar-lo, són dies per compartir fills i coi! encara no entenc perquè no poden compartir marits?...

El que m'agrada, és a la nit, quan ens quedem els "adults" (qui vol!, tan sigui amigues o amics) i davant la provisió de beguda que aconseguim, davant del UNO i últimament la novetat del MANUBRIO (joc autobateixat per nosaltres), ens passem la nit, parlan, escoltant, rien, discutint, i sobretot gaudint els uns dels altres.

Aquest any toca!!!...i per sort tindrem tot un any desprès per descansar els uns dels altres.

PD. La foto no té res a veure...m'agrada i ja esta.

La nit estelada - Relats conjunts

2010-02-15T12:51:00.026+01:00

Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, que quan arribava la nit, els estels giravoltaven amb les núvols, els arbres dansaven amb l'aire, i a on la fantasia reblia per les parets de totes les cases.

Hi havia una vegada un país llunyà molt enllà, on els contes començaven pel final, a on el final les princeses s'enamoraven dels monstres, a on els monstres endrapaven la melangia.

Hi havia un vegada un país llunyà molt enllà, que les paraules eres netes, els sentiments transparents, i la desperança cremava en una foguera negra i alta.

Era un país molt llunyà tan enllà, que amagat, mai es trobà.

Retrobament

2010-02-08T12:56:00.005+01:00

No m'agrada parlar massa sobre aquest tema, imagino per que no vull semblar una bleda soleiada i molt menys mostrar debilitat o sensibleria ensucrada.

Fa temps em van preguntar el significat d'estimar, segons l'enciclopèdia catalana:

estimar
Determinar el preu o valor (d'un bé) o una magnitud econòmica d'acord amb determinades dades de referència

estimar
Tenir bona opinió del que val (algú o alguna cosa)

estimar
Determinar en tant o tant el valor o el preu (d'alguna cosa)

És difícil descriure un sentiment, ja que pot tenir peculiaritats depenen de que entén cadascú. El que si que tinc molt clar és que s'estima algú per el que és, i acceptes la totalitat de la persona, tant les coses dolentes com les coses bones, és diu que sempre intentes trobar la persona perfecta, però, que més avorrit que trobar una persona a on la perfecció sigui innata?, tot i que la perfecció per si sola no existeix.
No es tracta de viure la vida a través de les expectatives de l'altre, sinó de les nostres pròpies, i sinó les tenim, les hem de buscar, crear, trobar, ja que cadascú ha de viure la seva pròpia vida.

Estimar es gaudir de la companyia de l'altre, estimar és alegrar-se per tant sols l'existència de l'altre, estimar es generositat que poca gent és capaç d'acceptar. També tinc molt clar que cadascú estima a la seva manera, i que s'estima per igual a tots i tothom, jo estimo al meu fill, jo estimo als meus amics, jo estimo a l' home, nomes ser estimar d'una manera i es per igual a tots, la diferència, tan sols la diferència, d'estimar el meu fill o estimar una amic és com s'interelaciona la meva sexualitat.

Jo puc tenir sexe amb amics, tenir sexe amb desconeguts i tenir sexe amb la persona que estimo, les tres opcions són valides, i ninguna és millor que l'altre, nomes un mateix pot determinar quina es quina en el moment precís.

A vegades, si tens sort, és poden unir els dos conceptes, amor i sexe, tot i que altres vegades, et penses que els tens i no sempre els sents, he arribat a la conclusió que poques vegades ho aconsegueixes, però quant, per causalitat, et retrobes amb els dos: és meravellós.

El miro estant adormit, el retrobament ha estat intens, ens hem despullat tant físicament com animicament, ni tant sols la distància i el temps ens ha tornat uns estranys. Sense retrets, sense acusacions, sense qüestionar el que es i haguera pogut ser.
Se, que tant ell com jo protegirem el record d'aquest instant com un tresor dintre la vida particular i única de cadascú.

DIJOUS!!!

2010-02-02T17:32:00.003+01:00

Es increïble com pots passar del desanim més depriment a l'estimulació per l'acció.

Els dies eren com sempre, densos i cansats, tan sols la trucada d'un vell conegut, ha fet saltar totes les alarmes per l'acció, i es passa d'un estat latent però constant a un estat d'iperactivitat frenètica, tot ha d'estar al seu lloc en un parell de dies, em meravella la capacitat que tenen/tenim, segons quines persones, de recuperació, d'autoestima condicionat moltes vegades per tercers, però es així, encara que ho neguem i ho vulguem negar a nosaltres mateixos tothom té una part d'autoestima condicionat als altres, nomes s'ha de trobar el punt just per no condicionar-nos més del compte.

Avui volia parlar de les disfresses del carnestoltes, ja que es un tema que em va sortir l'altre dia a la perruqueria, i em va ser punt de discussió. Perquè carai les ties han d'anar disfressades com unes pilinguis per petar-li's el cul al mig del carrer?...aquesta era la meva postura, l'altre clienta em deia, que jo era una carca, esclar que també potser perquè justament jo li doblava l'edat, però que voleu que ús digui, me n'enric d'aquestes modernes d'avui en dia que es pensen que tenen tan clar les idees, que van d'avantguardes de la modernitat i passades de rosca, escolteu nenes, això esta molt bé, quan ets jove, i també esta molt bé quan dones (hechas i derechas) acabades de separar es volen menjar el món i el que els penja de qualsevol i de qualsevol manera. Però, sempre hi ha un però, moltes d'aquestes modernes, tan sols necessiten l'atenció i la companyia dels altres, i es pensen que cridar l'atenció ensenyant les tetes amb escots que arriben al mèlic o directament ensenyant les calces, qui en porta esclar, o cridant als quatre vents que elles follen i follen sense parar, els hi donara per moments aquesta necessitat de companyia que tant impostadament volen amagar.

El cas és que no vam arribar a una conclusió factible, ella es va quedar amb el catàleg de disfresses per una com aquesta....(aviso!!!...la clienta necessitara el triple de quantitat de roba que porta aquesta, i és que per més inri perquè les que haurien d'amagar més ensenyen més????)

i jo em vaig quedar amb l'altre part del catàleg per...per....per...treure'm la faixa!!....

Big Band

2010-01-28T14:25:00.000+01:00

Que passa quan s'ajunten uns bons músics?, tan senzill com això...

http://open.spotify.com/track/13d9tVw6aE8X14RmOrlxbE

http://open.spotify.com/track/1rfKGQn87PnCy6VcbuLsyC

...tal i com deia la meva besàvia...nena rareta..rareta...

Blocs

2010-01-26T15:07:00.002+01:00

A vegades ens preguntem el perquè del comportament dels altres, normalment aquesta pregunta et ve al cap quan justament aquest comportament no entra dins el que nosaltres considerem acceptable. Intentem trobar una explicació més o menys raonable per justificar aquest comportament, tot i que el més senzill és acceptar-lo sense buscar-li cap mena d'explicació.

La raó d'aquesta parrafada es que aquest matí he estat llegint diferents blocs, i he arribat a la conclusió que n'hi ha tants i tant diferents com persones hi ha al món, poden ser bastant similars en la forma però diferents en el format.

Justament aquesta és la gracia, la diferencia entre nosaltres, aquestes poden ser més o menys avorrits, més o menys políticament correctes, més o menys divertits, més o menys enginyosos, més o menys: tio t'has passat!.

La qüestió es quan algú exposa una idea o valoració personal d'un fet o una persona aquesta exposició no és universal ja que depèn dels límits de cadascú entendre-ho d'una manera o altre, alguns diran que es una falta de responsabilitat, ja que un mateix no es fa responsable del que diu o escriu, sinó que li passa el mort al qui ho llegeix, uns altres diran, que es impossible ja que hi han fets que són universals, però reitero que depèn de la categoria moral de cadascú que siguin correctes o no.

A que ve tot aquest rollo?....a que no tinc ganes de pencar i a una conversa un xic especial...

RELATS CONJUNTS

2010-01-15T13:46:00.000+01:00

- Pare, perquè se'n va la mare?
- Es difícil d'explicar, ja ho entendràs quan siguis gran
- No!, sempre em dius el mateix, mare! mare!
- Diga-li adéu amb la ma, estarà contenta

Cada dia que plou, sigui hivern o estiu, la Joana sempre els espera a la cantonada, la mateixa cantonada, amb la mateixa roba, amb el mateix paraigua. Ja ni tan sols se'n recorda quantes vegades ha esperat, nomes sap que ha d'esperar, i la desesperança que té a dins per petits instants es transforma en esperança.

El retrobament es limitat i curt, cada vegada més cansat l'Àngel i cada vegada més gran el Cesc.
La Joana es reconforta veient-los a tots dos, s'acosten, es miren, no és diuen res, el Cesc intueix que ha d'estar callat, veus els ulls de la mare i ja és diuen tot el que s'han de dir, la mare marxa, com sempre marxa, i justament al girar-se per regalar-los l'ultim adéu, la veu desaparèixer, davant el cotxe blau...

Des de l'accident nomes la veuen ells, l'Àngel ja no sap si és tracta d'una benedicció o una maledicció.

Conversa

2010-01-14T16:13:00.011+01:00

Estic esperant la trucada i ja l'hora que és em sembla que no trucara, la primera va anar així...

Persona anònima
Jo mateixa

- Bon dia amb el departament de comptabilitat?
- Si, jo mateixa, digui'm
- Miri respecte a la factura XXX de l'obra XXX
-.....
- Hola? hola?
- Si sóc aquí, però si no em diu de quin proveïdor truca, m'hi puc passar tot el matí buscant factures
- Ai si, disculpi, no sé on tinc el cap....
-...... (començo a sentir sanglots, sanglots de plor???.... coi doncs si, són sanglots)... perdoni es troba bé?
- Ai doncs no... els homes són tots uns cabrons
- I les dones unes males pècores
- Com diu????
- A veure hi ha de tot, homes cabrons, homes malus pecurus, dones cabrones i dones males pècores, el que hi ha també són persones bones i persones no tan bones....
- No em sembla massa correcta això que ha dit
- A mi tampoc em sembla massa correcta fer qualificacions generals
-..... (més sanglots)...

- Però a veure que li passa?
- No tinc sort amb els homes
- I perquè no prova amb les dones?
- Com diu? provar amb les dones???
- Si provar, perquè emprovar?... com es pot emprovar una persona? estaria bé, miri m'emprovo aquesta i si m'estilitza i em senta bé me l'emporto, sinó m'emprovo un altre...
- Vostè esta de broma... vostè es, com diu el jovent d'avui en dia, tortillera?
- Mmmm.... les de patates amb carbassó m'encanten...
- Siusplau!...... (més sanglots).....
- Aiiisss.... em referia que si tants problemes amb els homes, potser li aniria millor amb les dones, i no, no sóc tortillera, sexualment m'estimula més o millor dir, m'estimula un home, una dona no.
- ..... No, no jo no podria.....
- No ho sabrà fins que s'ho emprovi... perdó volia dir fins que ho provi.
- "Ell" em va deixar per no voler provar coses..... m'ha deixat per una "sudaca"
- Quin collons!... això si que m'emprenya!... amb el mercat que hi ha aquí de dones solteres i no tan solteres en busca de porres, ells van a buscar-les a fora!
- Ai tranquil·la, ara no se m'esveri
- Vic! com a Vic hem de fer!, res d'empadronar a "gent forastera" sense papers, collons! entenc que cadascú es busca la vida com pot i com vol, i a vegades es tracta de sobreviure abans de viure, però el que no em sembla bé es que justament, aquesta gent, no s'integren dins el grup, se'ls respecte i se'ls ajuda i en canvi ells no ens respecten ni ens ajuden... se'ls hauria de fer una prova, per exemple cantar: Els Segadors, - qui no la sàpiga: cap a Espanya que allà no tenen lletra!
- I vostè sap Els Segadors?
- No estem parlant de mi!... però sé l'himne del Barça!
-.... (més sanglots)
- Ai perdoni.... tranquil·la, tranquil·la... ja arribaran dies millors
-.... (més sanglots!).... sort que ara amb el 2022.....
-.......
- Hola? hola?
- Serà possible!!!..... nomes ens faltaven les Hereuades!!... això.. benvolguda senyora es per despistar al personal!... uns quants mesos parlant sobre això fara que no es parli d'altra cosa...
- Però dona, això anirà bé per l'economia i es una il·lusió nova per la gent, no?
- Il·lusió???... economia???... amb quins diners es pagara tot això???.... senyors!!! siusplau una mica d'ordre! collons!
-.......
- Hola? hola?
- Ja em trobo millor, gràcies, això de parlar amb vostè m'ha anat de perles
- Ah si? m'alegro.. m'alegro
- Si esclar, no sóc l'única, ARA, amb mala llet a sobre!... i per cert demà la truco per parlar de les factures i així ens posem al dia.... adéu-siau

Tu-tu-tu-tu (telèfon penjat)

-...... (pensament final: MERDA DE DIA!)

Somni*

2010-01-10T22:16:00.001+01:00

* (Transcripció del somni d'aquesta nit...qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència...)

A-2 direcció LLeida, nevant fort i conduint un Seat Ibiza. La conducció es fa difícil, derrapada i sortida al voral, baixo del cotxe per intentar posar les cadenes, són les 6,30h de la tarda, fa un fred que pela i tot fosc.

Em miro les cadenes i no se ni per on agafar-les, merda!, intento posar-les...com no pari algú em quedo a passar la nit aquí!.

Just en aquest moment passa un cotxe, s'atura i surt el conductor...

- Hola, necessites ajuda?

- Doncs si...em podries ajudar a posar les cadenes?

- Si, esclar, espera que deixo el cotxe darrera el teu.

He estat de sort, me'l miro, no massa alta ni massa baix, de la meva alçada, corpulent tot i que amb la jaqueta que porta no ho veig bé, ulls verds, i deu meu!!! quines celles!!!...mai havia vist unes celles tan poblades, i tan feréstegues...

- Passa res?

Em mira amb uns ulls verds grossos i rodons mentres amb el dit es repassa les celles.

- No...no

Intentem posar les cadenes i no hi ha manera, me'l vaig mirant de reüll, quin tipus més raro i interessant, ell porta l'iniciativa en la conversa. Al final tot i l'esforç em diu que ni ell les sap posar, em comenta que potser millor l'acompanyo a casa seva a passar la nit, ja que la temperatura esta caient en picat, jo evidentment dic que d'acord i gràcies.

Pujem al cotxe, i seguidament ens posem el dia amb noms, estat civil, i estat laboral, tot molt correcte, ell va conduint i jo me'l vaig mirant, no se que té que me'l tiraria al damunt, deuen ser coses de les feromones, ell va parlant, i a mi em ve al cap tot de sinònims al sexe masculí : penis, polla, fal.lus, verga, espasa, canvi de marxes, titola, albergínia, escarpa i martell, semaler, cuca, titola...tenen un só fi, en canvi en castellà sonen d'unaltre manera, minga, cipote, tranca, vara, falo, nabo, porra, pilila....de cop el miro i em mira : esta somrient.

Aparquem, i pujem a casa seva, m'adono que em trobo a gust amb ell, es d'aquestes persones que tene el do de treure conversa a on no n'hi ha, l'edifici a on viu es molt alt, no se perquè però m'he fixat amb això, pujem a l'ascensor i amunt, tinc la sensació que la pujada es fa lenta, molt lenta, miro els pisos que anem pujant i sembla normal, tot i això tinc la sensació com si el temps s'hagues espaiat, com alentit expressament, no m'importa em deixo portar.

M'explica que té un gos i m'avisa que li agrada llepar....llepar? a mi també m'agrada que em llepin....

- Com dius? em diu ell

- Que?

- Que acabes de dir?

- Jo?

Sembla un diàleg de besugos, com? que? per què? a on?, no potser que així dit en veu alta el que penso...quan ens hem presentat i ni tan sols ma donat la ma, i he sigut jo que li he fet dos petons, però m'ha semblat que fins i tot l'hi han molestat. Somriu, un somriure controlat, un somriure contingut, se li fan uns clotets a la galta, estic sonada, que faig amb un tio que no conec de res i m'en vaig a passar la nit a casa seva?.... espero que la cosa sigui més que dormir...

- Depend de tu, em diu ell.

- Com dius?

- Ja ho has sentit, depend de tu, estic sentit tot el que estas pensant

l'Ascensor no para de pujar i pujar, i jo no paro de pensar en no pensar...

Em deixo portar, s'acosta i suaument m'acaricia els cabells, m'agafa la cintura i m'atrau cap a ell....

- Mama!!!...jo m'aixeco que ja són les 9h!!!!!

- .............

- Mama!!!!

- Que si!!, que ja t'he sentit...

La veritat, ja feia estona que estava desperta però intentava continuar el somni que havia tingut a la nit, com continuar-lo? jo em deixo portar...

Reis

2010-01-05T11:12:00.001+01:00

La primera vegada que mon fill em va preguntar si jo era els reis, li vaig contestar: on tinc la barba i corona?.
La segona vegada la contestació va ser: jo??? tu creus que tinc tants diners per tots els regals?
La tercera vegada va ser: de veritat ho vols saber?
A la quarta ja em va dir: jo he preguntat primer! i ja ho sé mama, que ets tu.

Em sap greu que s'hagi perdut la màgia dels reis, potser es l'única cosa que tenen els nens, d'avui en dia, per creure en la màgia, i l'única cosa que tenim els adults per autoimposar-nos una miqueta de màgia dins aquest mon tant i tan real.
Però la vida es així, vas creixent i vas perdent aquesta innocència tan blanca i pura que tenen els infants, potser conserves innocència però ja no es tan clara, i ja passes d'innocent a gilipolles!.

Al final hem arribat un acord, mentres ell es deixi fer i jo tingui ganes, continuarem fent la carta als reis, continuarem deixant galetes i... tres whisky peches ....A la salut de tothom!

Confessions

2009-12-31T12:27:00.003+01:00

La meva mare sempre m'ha explicat que vaig començar a parlar molt tard, inclús m'explica que em van portar al pediatra preocupats perquè ni tan sols plorava, la meva besàvia, una de les dones més sàvies que he conegut, sempre deia el mateix: si aquesta nena no parla es perquè no vol parlar, no te res a dir.
Jo no me'n recordo, la veritat, però m'expliquen que sempre ho estava mirant tot, em posaven a taula per dinar, i me'ls quedava mirant fixament mentre els adults conversaven, clavava la mirada i ni tan sols pestanyejava, cosa que més d'un el posava nerviós.

Es una característica que encara conservo, el fet de no parlar si no tinc res a dir, i cada vegada em costa més comunicar-me i comunicar, el que veritablement m'agrada es escoltar, considero que es un plaer escoltar, no per xafarderia ni per aconsellar, tan sols escoltar per escoltar.

Fent una valoració del any que estem a punt de deixar, he viscut un any de vivències amb la característica que moltes han estat pèrdues, pèrdues de gent que he estimat i estimo, pèrdues unes no desitjades i no enteses i altres no desitjades però necessàries.

De tot aprens alguna cosa, i en teoria et reforcen com a persona, dic en teoria perquè no sempre ho entens així, nomes cal una mica (més) de temps i distancia per acceptar-ho però no per entendre-ho!....(tossuda com una mula).

No sempre he sapigut el que volia, i no sempre he actuat de la manera més correcta, però és el que he fet i per tant a pexugar amb les conseqüències.

Ha estat un any difícil laboralment, però per sort m'he n'he sortit, em costa molt acceptar l'ajuda dels altres, manies que té una, per això dono les gracies a tothom que ha intentat ajudar-me i que repetidament els hi he dit: no gràcies.

No puc dir que ha estat un bon any, però tampoc un mal any, diríem que un pas del cel i de l'infern, per tant un any molt i molt terrenal.

Que esperar de l'any vinent?....no espero ni més ni menys, no espero res, ni desitjo res, sona derrotista, però tots sabem que soc una supervivent.

....nomes desitjo una cosa però, aquesta, si que me la guardo per mi.

i tans sols queda dir: bon any nou a tots i totes.

Excitació laboral

2009-12-29T17:18:00.006+01:00

El dia estava sent lent.

Eren nomes quatre persones a l’oficina, els quatre pringats de sempre, feina feta durant el matí, dinar lleuger i desprès esperar que fos l’hora de tornar a casa, tarda avorrida i sense ganes de treballar. Ella davant l’ordinador i pensant com passar l’estona, que millor que escriure o almenys intentar escriure alguna cosa al bloc: de que parlar? Dels Nadals?... pffff.... esta cansada de llegir altres blocs a on nomes es caguen en els nadals i tot el que comporta, però "sorprenentment" tothom passa per l’aro.
De que parlar?.... dels nous propòsits per l’any vinent?... pffff... quan s’adonaran que no serveixen per res i que tan sols són això i amb això es queden tal i com diu la paraula: amb tan sols propòsits... de que parlar?....

Mira altres blocs a veure si s’inspira, per sorpresa “cau” en blocs de temàtica sexual i sensual.... nomes són 4 a l’oficina i estan situats en altres taules, ella comença a llegir-los, es concentra, somriu, hi ha que són bastant explícits i d’altres que ratllen l’horterada, es repenja a la cadira i continua llegint, l'escalfor li puja pel cos fins arribar a les galtes, les sent calentes, tot i aixó no para de llegir.

-    Judit vens a fer un cafè?
-    Un altre?, no. Tinc feina, gràcies.

Ara es ella que es caga amb els altres per fer-li perdre el fil del que esta llegint, "estranyament" es comença a sentir inquieta, excitada, però no treu els ulls de la pantalla.
Idiota!, i ara que? Com treure's l’excitament de sobre???, tanca l’ordinador d’un cop, s’aixeca i sospira, merda! Que fer?, esta com una moto, enlloc d’inspirar-se per vomitar alguna cosa a l’ordinador, s’ha inspirat per vomitar per un altre lloc, anar als lavabos i estimar-se ~~una~~ ~~altra vegada~~?, es mira al Joan, el Joan? Un apanyo ràpid i ja esta, però que esta pensant? si es un talòs, i no es l'imagina al lavabo de la feina fent equilibracions testiculars amb regletes vaginals. El Martí, el Martí?, es capaç d’agafar l’aigua i beneir-la tot i que els més santots sempre són els meus dolentots, merda ara li ve el Tomàs Molina al cap, ideal per baixar l’excitament.
Que faig? pensa la Judit, nomes queda el gran-jefe, la veritat té el seu morbillo, però que fer? obrir la porta i directament entrar agenollada en plan penitent a veure si se sent per adul·lit?.

-    Judit!, diu el Sr.XXX que pleguem més d’hora avui, nosaltres marxem, vens o que?

- Aiiissss...... si ja vinc, escolta Martí em pots portar a casa?..

Tengo....tengo? que coi tinc?

2009-12-13T11:05:00.002+01:00

http://www.youtube.com/watch?v=0GgGkZFIVlA

Nadal

2009-12-09T15:44:00.000+01:00

El perque no m'agraden els Nadals....

1- Ja he vist el primer Pare Noel amb les seves botes negres, vestit vermell i barba blanca penjat d'un balcó... personalment el penjaria d'un altre lloc però d'igual manera al balcó.
2- La gent no té mesura!!!.... hi ha qui penja els Tres Reis al costat del Pare Noel..., potser és més adequat, per tradició, però no deixa de ser igualment una horterada!.
3- Els sopars d'empresa. Durant el sopar i posterior farra, i desprès d'un coleguisme ensucrat, d'unes confidències veritables i d'una lleialtat sense límits, es torna a la realita a on les males cares i les punyalades traperes es posen al dia. Sobretot es patètic veure el gerent de l'empresa, home respectable perquè si, amb la corbata per barret i tirant els trastos a tot quisqui, inclús el pal d'escombra que esta als lavabos preparat per recollir les vomiteres.
4- Vas pel carrer, et trobes a la gent de sempre, la qual moltes vegades em prou feines et diuen hola i adéu, et dediquen un BON NADAL!, amb un somriure que els hi va d'orella a orella, i tu enlloc de contestar TA MARE!!, els hi contestes IGUALMENT!.
5- Estàs obligat/da a passar per la perruqueria, per l'esteticient, per la planxadora i per la miraculosa (si tens sort de trobar un sant que t'escolti), ja que has d'assistir al cap d'any com si anessis a rebre l'oscar de la teva vida.
6- Evidentment has de passar un cap d'any brutal!, com si t'anés la vida i fos l'ultim que celebres, estàs obligat a passar-l'ho bé i molt bé, encara que no en tinguis ganes i consideris que qualsevol dia es bo per una farra brutal!
7- Escoltar les palles mentals dels altres amb els bons propòsits de començar l'any, coi! has tingut tot un any per fer les coses que volies fer, si no les has fet es perquè no les vols fer, no et torturis!!!! mai ho faràs per tant passa de les promeses per l'any vinent.
8- La comercialització que se li ha donat al Nadal, evidentment per qui la vol seguir.
9- "Qué bello es vivir".... gran película de Frank Capra, amb un estupendu James Stewart, però ho sento, me l'han fet aburrir, any rere any sempre cau en alguna cadena.
10- Els missatges que t'arriben felicitan els nadals, números de telefon que ni te'n recordaves que els tenies i les trucades que verdaderament esperes i que mai arriben.

El perquè m'agraden els Nadals....

1- Les trobades a la taula amb la família, dinars que comencen al migdia i acaben ben entrada la tarda, família que malauradament nomes ens veiem dos cops l'any, trobades úniques per dies únics.
2- Les trobades amb els amics, sopars que comencen a la nit i acaben sortint el sol, sopars que poden ser aburrits i d'altres brillants, però no deixen de ser sopars autèntics.

Arbres

2009-12-08T19:06:00.002+01:00

Hi havia una vegada una gentil poncella que vivia en una casa enmig d'un frondós bosc.

Cada 1 de Març li deia a la seva mare: mare perquè plantes aquest arbre?

- Perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit.

La gentil poncella, anava creixent i creixent i sempre veia a la mare cada 1 de Març plantan un arbre.

- Mare, perquè plantes un arbre?

- Perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit.

Els dies, els anys van anar passant, i de tots els arbres que va plantar la mare no en va arrelar, ni créixer ni florir cap.

- Mare, perquè plantes un arbre?.... mare, no arrelara ni creixerà, no veus que la terra es massa erma.

- Perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit...dolça, escolta'm bé, la terra és erma, però quantes vegades estem les dues juntes, fent una mateixa cosa? quantes vegades ens passem l'estona escoltant-nos l'una a l'altre?, quantes vegades estem tan a prop l'una de l'altre?, veus el taronger de fons del pati?

- Si, encara no entenc com a crescut, me'n recordo d'haver-lo vist sempre...

- El vam plantar la teva avia i jo, i mira com a crescut....

Van passar els anys, tants com va aguantar la mare, fins que una tarda anant-la a veure la vam trobar a l'ombra del taronger, dormint plàcidament, amb el son dels que ja no es volen despertar i amb el somriure plàcid de la feina acabada i ben feta, tenia una bossa a les mans, una bossa de llavors que me la vaig fer meva.

Al mes següent de marxar ella va despuntar el que seria el cirerer amb les cireres més dolces de tota la contrada.

....

- Mare, perquè plantes aquestes llavors?

- Vine bitxu, veus aquell taronger?

- Si

- Veus aquell cirerer?

- Si

- Els van plantar la besàvia i l'avia, i jo vull plantar un arbre perquè arreli, creixi, floreixi i així en les seves branques ens puguem adormir quan faci molta calor i quan sigui negra nit puguem veure les estrelles fins l'infinit. M'ajudaràs?

- Si!, si!

Cooperació

2009-12-03T12:00:00.001+01:00

El diumenge passat en un dinar d'amics, vam encetar un tema que últimament se'n parla bastant.

Desprès dels temes habituals, nens, educació, temps passats, amistat, sexe... es evident que els temes més interessants surten cap al final del dinar, a on ja s'ha begut lo suficient, es va parlar sobre la cooperació a països pobres, hi va haver tres opinions:

1- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris, evidentment els cooperants són persones completament altruistes que fan de la seva dedicació una vocació.

2- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris, però no es una solució a llarg termini, enlloc d'intentar solucionar el problema des de l'arrel, el que fas es prolongar una situació sense solució. També es un rentat d'imatge per cooperants, institucions i empreses.

3- Es necessària aquesta cooperació per la subsistència de grups minoritaris. Si ens posem en la situació del que rep ajuda medicinal, alimentaria, etc, tant li fot si el qui li dóna o fa pensant més en ell mateix que en els altres, tant li fot que hi hagi gent que cregui amb el que fa, tant li fot que quedi bé socialment anar-los ajudar, tant li fot si és políticament correcta o incorrecta criticar als cooperants, tant li fot això i molts més valors que nosaltres considerem importants per una societat lleial amb els més desfavorits.

Jo personalment em quedo amb la tercera, tant me fot el que empeny la gent a ajudar als altres, les raons nomes les coneix cadascú i es una decisió personal e intransferible, no és una solució a llarg termini, ja que l'arrel del problema i és i serà sempre, intentar solucionar el problema també crec que es inviable ja que hi ha molts interessos creats per mantenir aquests tipus de situacions, sobretot pels mateixos governants d'aquests països. La solució? no la se, però el que importa, per mi, es com SE SENT EL QUE REB L'AJUDA.

Parets

2009-11-23T23:57:00.015+01:00

Que dir quant no tens res a dir?

Que dir quant tens masses coses a dir?

A vegades ens trobem amb una paret, pot ser prima, gruixuda, de fusta, de marbre...tan és com sigui el fet es que es tracta d'una paret.

Una paret que intentem parlar-hi, entendre-la, però no deixa de ser una paret, les paraules, les frases et retornen amb un buit de significat, es curiós, aquesta paret, tan pot ser construïda per altres com per nosaltres mateixos.

Hi han parets transparents, quasi no les veus, però hi són, les acceptes tal com venen, no tens més remei, aquestes són les pitjors ja que al final es crea paret contra paret, al final ni tan sols intentes parlar-hi ja que nomes sents la teva pròpia veu.

Que dir quant no et volen sentir?

Ikea

2009-11-15T13:09:00.005+01:00

L'altre dia vaig veure un anunci del Ikea, una noia proposava una festa i pretenia convidar tots els seus antics, passats, caducats amors... a on n'hi caben 2 n'hi caben 3.

La idea també se m'ha passat pel cap, reunir a tots el que en el seu moment han estat importants per mi tan a nivell amorós com sexual, no sempre la cosa va lligada l'una amb l'altre.
La veritat de tots ells, sempre he après alguna cosa, o m'han fet descobrir alguna cosa de mi, no guardo cap mal record de cap d'ells, tot i que potser en algun moment m'han pogut causar un petit "malestar", és compensable amb els bons i plaents moments.

Les amigues ben casades, no entenen les meves necessitats "físiques", senzillament perquè elles sempre ho tenen a casa i a l'abast, tot i que les seves necessitats divergeixen moltes vegades de les necessitats dels seus marits.... es així com moltes vegades em posen cares de circumstàncies quan em pregunten i naturalment els hi contesto.
No entenen el procès de reeducació que he hagut de tenir, i com jo moltes dones de la meva generació, el fet d'haver estat educada en una família de classe mitjana típicament catalana dins un poble, et condiciona tant emotivament com sexualment, procès de reeducació bó molt i molt bó!.

També no entenc les amigues separades o no tant, que un cop separades es llencen a la busqueda d'un home, elles també amb cares de circumstàncies no entenen el perquè de tant de temps de la meva solteria amorosa.

Tot i això sempre he pensat que estar bé amb un mateix es important, tot i que a vegades justament aquest benestar no sigui el més correcta o esperat pels altres.

...VISCA LA REPÚBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA!!!!!!.....
..VISCA LA REPÚBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA!!!.....

Matrimoni

2009-11-13T11:06:00.012+01:00

Conversa 1:

Dona: Que ho provem?

Home:....em fa mandra....

Conversa 2:

Dona: Sempre el mateix...vinga ho provem?

Home:...tinc mal de cap.....

Conversa 3:

Dona: Vinga...si ens agrada ho podem repetir

Home:...ufffff....es que tanta preparació per un moment....

Conversa 4:

Dona:...va que ja ho tinc tot preparat....

Home:...tu?...ja?...

Conversa 5:

Dona:...li vaig preguntar a la Neus com fer-ho..a qui volies que li preguntes a ta mare?

Home:...ma mare ja no esta per aquestes coses....

Conversa 6:

Dona:....apreta....

Homa:....no entra...ja t'he dit que el forat es massa petit....

Conversa 7:

Dona:...jo aguanto...tu prova-ho.....

Home:...tu mateixa....

Conversa 8:

Dona:...no et desanimis...no surt sempre a la primera....

Home:..ja t'he dit que no era bona idea...encara que s'hi possi oli....

Conversa 9:

Dona:..ho tornem a provar?...això ha d'entrar!....

Home:...pffff....com vulguis....

Conversa 10:

Dona:...veus com va entrar....

Home:...si aquest pollastre farcit esta boníssim...per cert, parlant de forats....

Dita:

Qui vulgui menjar peixet que sàpiga que s'ha de banyar el culet..o tal dit també qui vulgui carns enculi abans.

La senyoreta Pepis

2009-11-11T16:13:00.008+01:00

La senyoreta Pepis és mira al mirall, és pinta els llavis amb el seu pintallavis habitual “roig-passió”, es pentina el seu cabell ros d’aigua oxigenada, es repassa les celles i se’n vermella les galtes amb el coloret que tant li agrada.
Porta la roba dels dimecres, malles negres i el suèter vermell, comença a fer fred, però tant se val, ja va prou tapada i vol ensenyar la forma del seu cos, avui es dimecres.
La senyoreta Pepis és mira les sabates, no en té tantes per triar, però agafa les sandàlies
negres, les sandàlies amb plataforma que tant li agraden.
Es mira al mirall, suspira...avui es dimecres.
La senyoreta Pepis, surt al carrer, i se’n va cap al bar del Toni, li demana un tallat, i com
cada dia li pregunta al Toni si esta maca, ell com cada dia li diu que si, al marxar com cada dia li fa un petó a la galta.
Esta contenta avui és dimecres, i la senyoreta Pepis quan esta contenta, riu, no com la majoria de gent que es va trobant al carrer, ni un bon dia, ni un hola, però li es igual avui es dimecres.
La senyoreta Pepis es troba a una vella amiga, se saluden, es parlen, i riuen, l’amiga li fa una abraçada i marxa.
Arriba el moment, i la senyoreta Pepis comença a cançonejar.
- Guapa!!!!...mira quina rossa més bonica ens ve a veure....
La senyoreta Pepis passa per davant dels operaris, fa un mes que estan canviant les llambordes del carrer.
- No puc parar-me que tinc molta feina...però si voleu us canto una cançó...
La senyoreta Pepis els hi canta una cançó, l’escolten, riuen i aplaudeixen al final. La senyoreta Pepis marxa contenta com cada dimecres.

- No se com l’aguanteu, esta xalada, si es una vella!!!

- I?
- Però tiu que no ho veus? Cada dia el mateix rotllo
- I?...perquè et molesta?...si et molesta no l’escoltis
- Esta sonada!
- I?... quin problema tens?, ella cap ni un, es més feliç que tu i jo, cada dia be amb un somriure a dir-nos bon dia, ens canta una cançó i marxa, quin és el problema?
- Es vella, lletja i gorda, i va pintada com si fos una pepona...
- I?
- Algú li hauria de dir que fa el ridícul
- Perquè? Ella t’ha preguntat que n’opines d’ella o si el que fa esta bé o malament? collons... que és la Pepis del barri, tu i la teva puta mania d’etiquetar la gent, i tu ets el tiu tan enrollat que passa dels perjudicis?... sinó la vols escoltar ni la vols veure ningú t’obliga a fer-ho
- Ja, però.....
- I?

La senyoreta Pepis es desperta, esta contenta perquè avui es dijous. La senyoreta Pepis es mira al mirall, es pinta els llavis amb el seu pintallavis habitual “roig-passió”......

Mentides

2009-11-08T23:16:00.003+01:00

Tothom alguna vegada ha dit alguna mentida, de petits i de grans. I de la mateixa manera tothom n'ha rebut alguna durant la seva vida.

Les mentides afecten a tots els àmbits de la vida, la feina, les amistats, l'amor, la família.

Però perquè serveixen? qui les diu? qui sé les creu?
El mentider les diu per obviar una veritat, però quina veritat? la seva? la meva? la teva?.

Inicialment el mentider les diu per ocultar una cosa que ha fet malament, perquè l'altre no el jutgi, i perquè sap que aquest el condemnara perquè aquest l'importa i per no fer-se responsable, però en realitat el mentider ja s'ha jutjat ell mateix i s'ha condemnat, d'aquí el fet de dir-la o no.

La mentida es temporal i nomes serveix perquè les coses siguin de la manera que vol el mentider (tot i que ell mateix sap que no correspon a la realitat). És menteix per tenir el control de la situació, és a dir per poder, poder en una relació, poder en un negoci, poder en una situació.

Qui se les creu? senzillament qui se les vol creure, a qui s'ajusta més als seus desitjos.

Mentiders i manipuladors van agafats de la ma, però en definitiva si hi ha un problema amb les mentides, el te el mentider.

Pensament positiu...o no...

2009-11-07T20:45:00.005+01:00

Pensament positiu... l'altre dia, no fa molt, em van explicar la teoria del pensament positiu, les coses i accions que rebem depèn de la nostra positivitat envers a elles, reacció-acció-resultat, si tu encares la vida sempre amb positivitat rebs nomes conseqüències positives.

Exemple d'un dia (a la meva vida) a on vaig gastar el pensament positiu de tot l'any vinent:

- Surts de casa i agafes el litoral per entrar a Barcelona, quant et trobes la cua d'entrada i abans de cagar-te amb la mare que va parir les feines a la capital, el fet que al teu poble no t'arriba el tren i es imprescindible haver de baixar amb cotxe, i que la teva feina cau al cul del món... penses que millor, més temps per escoltar la radio o música, també ho agraeixes per fer el joc de peus gas-freno-embrague i articules una part del cos que normalment tens estàtics pel fet d'estar asseguda a una cadira durant 8 hores, diríem que són els steps de la carretera.

- Deixes el cotxe a un pàrquing de Barcelona i et dirigeixes a l'adreça que recordes, per fer-te la revisió metge de la feina, i no trobes el centre metge, truques a l'oficina, i els teus estimats companys desprès de petar-se el cul de riure a esquenes teves, t'indiquen que no es al c.Entença sinó a c.Provença, que hi farem, i penses millor!, així nomes haig de caminar una mica molt i arribaré amb el nivell físic adequat per comprovar si estic a prova d'infarts.

- Treus el cotxe del pàrquing però al baixar el vidre per pagar ja no se't puja, intentes pujar-lo amb les mans i no t'adones que entres a un carrer contra direcció fins que un policia municipal et fa el alto i t'ho indica amablement, que carai!... quina sort de trobar-me'l així m'ajuda a pujar el vidre tot i que no podem entre els dos, però i que? l'important es que contribueixo al manteniment d'un ajuntament que no es el meu amb una "petita" contribució que gustosament m'ha receptat el municipal.

- Deixes el cotxe al taller i la clatellada que et claven per arreglar el vidre no ho dius a ningú, perquè tot i que no hi entens estàs segura que t'han pres el pel, però estàs contenta ja que sóc particip directa de la recuperació de l'industria automobilística dels recanvis.

Conclusió : pensament positiu??.....EM CAMBIU EL COTXE!

Música

2009-11-04T15:03:00.001+01:00

Genial....

http://www.youtube.com/watch?v=Db9O5UdwcIo

2009-11-03T00:41:00.000+01:00

-Has trigat a venir...

- Esperava que et trobessis més bé, com estàs?

- Físicament?

- Si...

- Vaig progressant, ben aviat em donaran l'alta

- Escolta Maria... perdona'm, no volia fer-te mal ni a tu ni a la teva amiga...

- Ja es una mica tard per això, no creus?

En Munir no podia mirar els ulls de la Maria, quan va saber a quin hospital l'havien portat va anar-hi per preguntar sobre el seu estat, va intentar comunicar-se amb el Marc però va ser impossible, l'havia vist alguna vegada a l'hospital quan hi anava a preguntar per l'estat de la pacient de l'habitació 240.

Quan la Maria va començar a millorar, ell va decidir d'anar-la a veure, tenia la necessitat d'explicar-li i explicar-se, tenia tantes coses a dir que no sabia com començar, tenia por del rebuig d'ella, del seu silenci, però valia la pena arriscar-se, era un conjunt de sentiments que tenia dins seus que si no els exterioritzava estava segur que aquests es podririen a dins, deixant un buit encara més profund del que ja tenia. Estava cansat de les mentides i dels jocs, i l'avergonyia tot el dolor que ell havia causat, se sentia responsable directa de la mort de la Mia, i això encara el turmentava mes.

Estava decidit a deixar el seu futur i present a les mans de la Maria.

Quan va entrar a l'habitació i ella el va veure, el va fer entrar, no es van dir res durant molta estona, però hi havia alguna cosa que els unia profundament, el dolor de la desesperació.

La Maria li va explicar les causes de l'accident al seu cos, un parell de costelles trencades, una hemorràgia interna, tot fora de perill, li va explicar que els primers dies desprès del xoc, es despertava a la nit sobresaltada, tenia la sensació que s'anava encongint i encongint dins el llit com si aquest el succionés, es notava petita, petita en una habitació immensa, i l'únic que podia fer es tapar-se amb el llençol tal i com feia quan era petita. No li van voler explicar fins més endavant la mort de la Mia, un pes més a

sobre que tenia, se sentia responsable, i sentia sola, molt sola.

En Munir anava escoltant tot el que li deia mentres li agafava la ma, tot el consol que li podia oferir.

- No et sembla estrany que t'expliqui tot aixó, Munir? justament a tu

- Prefereixo que m'ho expliquis a que no, mira Maria jo l'únic que vull es que et recuperis, assumeixo la meva responsabilitat en tot el que ha passat, no entenc com encara em pots parlar desprès de tot el que he fet.

- Jo tampoc ho entenc, imagino que alguna cosa a dins em diu que t'escolti, les coses no sempre són com un voldrien que fossin, ni son negres o blanques, les accions tenen matisos, nomes cal tenir ganes d'escoltar per entendre, però també s'ha de saber parlar, tenim una cosa en comú tots dos ens sentim culpables de la mort de la Mia...

- A mi em sembla que tenim més d'una cosa en comú, que vols que faci?

- Jo no t'ho haig de dir, ho has de decidir tu

- No puc deixar les coses així... que vols que faci?

- Esta bé, parlar amb el Comissari Moreno, em sembla que fa estona que t'esta esperant

En Munir es va girar i va veure l'home de la porta, es va aixecar i es va atansar a la galta de la Maria, li va donar un peto el més suau que va poder, el més tendre i afectuós, tot amb la intenció que algun dia es poguessin trobar una altra vegada.

Ella va abaixar el cap, tan sols aquest gest la va fer sentir acompanyada, li va alleugerir la tristesa que tenia a dins, un gest tan senzill i fàcil com un peto a la galta.

Caramelo o susto?

2009-11-01T11:52:00.010+01:00

Caramelo o susto???.... una òstia ben donada es el que et donaria.

Ahir anant a casa uns amics a sopar i fer la castanyada nomes veies nens i més nens "disfressats" de... de... vaja amb la cara pintada de calaveres i coses d'aquestes, intentant fer de la castanyada el Hallowei, amb actitud xulesca increpaven al personal que passejava que els hi donessin caramels tan sols pel fet d'anar "disfressats" a sobre si els hi deies que no les contestacions eren des de YA TE VALE! a JODER!, no me'n vaig trobar cap que em contestés amb català ni que em digués caramels enlloc de caramelos, una de dues o es condició indispensable parlar amb castellà quan adoptes el Hallowei o es cosa nomes d'Espanyols, penso que més la segona, ja que els nenets que em van assaltar tan per l'actitud com per la vestimenta, deixant de banda la cara pintada, són futurs nengs de castefa en potència.

Una vegada al sopar, ens van explicar uns amics que justament a la tarda havien passat per casa seva tres nenets, d'edat entre 10-12 anys, al dir-los que no tenien caramels van marxar, però al sortir de casa es van trobar la paret de fora, pintada amb spray blau, una M encerclada ben gran, la mare que els va parir!!!, aquí la broma ja passa de mare, si els haguessin pogut enganxar els hi haurien fet netejar la paret amb la llengua.

Em cago amb els pares que utilitzen massa el diàleg amb l'educació dels fills i no saben dir que no, els pares són pares i no col·legues, per tant han de fer de pares. La falta de responsabilitat que tenen els pares els hi passen als fills inclús són els mateixos fills que ha de decidir moltes vegades el que és millor per ells, collons! si són crios, els pares no poden passar les decisions com si fossin una pilota, d'aquí aquesta actitud de passar de tot i tothom i no tenir respecte per ningú.

Tothom ha de ser conseqüent amb el que fa i el que diu però si els mateixos que han d'ensenyar no ho fan, com ho poden aprendre els fills?

Abans el que deien els pares anava a missa, el que deien els mestres anava a missa, inclús el que deia el tiet xoxo que sempre anava mig trompat anava a missa, ara intentes imposar una mica d'autoritat amb un grupet de nens i et diuen de tot menys guapa.

Ojo!! i a més de tot això la cosa pot començar aixines.....

i aixines pot acabar.....

Que bonic es treballar.....

2009-10-30T20:00:00.003+01:00

Les Top-frases més utilitzades al meu lloc de treball:

- PUTU SIE!!, sobretot utilitzada a finals de mes (informe econòmic mensual)

- UNA DE DUES: TU ESTÀS GILIPOLLES O ETS GILIPOLLES?, sobretot utilitzada a principis, meitat i final de mes, ufff! seré gilipolles?

- DRREEETAA..QUIEETA...JEU COLOMETA...JEU!!...., utilitzada quan algú intenta buscar la factura que mai troba.

- A QUE NO HAY WÜEVOS???....., utilitzada a totes hores per veure fins a quin punt pot arribar l'estupidesa humana.

- AQUÍ O TOTS MOROS O TOTS CARDATS!!...., utilitzada pels desesperats de l'oficina.

- ESTA REUNIT/DA...., utilitzada per donar llargues als proveïdors al mes de rebre la seva factura.

- ESTIC REUNIT/DA...., utilitzada per donar llargues als proveïdors als dos mesos de rebre la seva factura.

- ESTARÉ REUNIT/DA..., utilitzada per donar llargues als proveïdors als tres mesos de rebre la seva factura......

- ESTO ES UNA MIERDA!..., utilitzada sempre pel mateix i que ja fa 4 anys que diu el mateix....CONY FOT EL CAMP JA!!..., contestació unànime.

- AI... SINÓ FORA PER AQUESTS MOMENTS...., utilitzada com a compensació moral i anímica per la merda de feina de cada dia.

2009-10-28T23:53:00.001+01:00

Penediment, aquest era el sentiment que tenia al dirigir-se al cotxe.
Penediment de portar la situació fins aquests extrems.
Penediment de sotmetres a la desesperació d'un altre persona.
Penediment per no poder arribar a coneixe-la del tot.
Penediment per no deixar-se mostrar tal i com era.
Tot això sentia quan intentava obrir la porta, cridava el seu nom, no volia que s'adormis.
Penediment de perdre-la sense haver-la tingut.
El penediment es un sentiment general que tothom a tingut alguna vegada, sentiment que moltes vegades deixa un cúmul de sensacions. Hi ha persones que tenen el privilegi d'obviar-lo, ingnorar-lo, altres tenen la dissort d'omplir-lo, d'engrandir-lo, buscar respostes i explicacions pel penediment pot arribar a ser extenuant i llarg.

En Munir volia obrir la porta, mentre per dins, feia dies, que li estava naixent un penediment vers la Maria.
No podia pemetre que li passes res a ella i justament ell havia provocat aquesta situació, havia provocat la sortida desesperada del pàrquing i el xoc frontal amb la furgoneta.
Va aconseguir obrir la porta, i li va tornar a cridar-la però ella no va respondre, tenia els ulls tancats, li va pendre el pols, ritme cardíac irregular.
Juntament amb més gent van aconseguir estirar-la al carrer, havia plogut un mica i el terra estava moll i fred, li va tornar a pendre el pols i ja no li va trobar, ell no va esperar que arribes l'ambulància, li va empènyer suaument el cap enrere, li va obrir la boca, li va tancar els orificis del nas i la va besar, precisament no era el tipus de petó que tan desitjava fer-li,li va insuflar aire,
va esperar que el seu pit s'infles senyal que li entrava l'aire sense problemes, li va tornar a insuflar aire, i a continuació li va empènyer el tòrax, va anant alternant les insuflacions amb les compressions.

- Maria, siusplau queda't...t'ho vull explicar tot...siusplau....
- Enretiri's ja ens encarreguem nosaltres.

Tot era un despropòsit, com havia arribat aquest punt?, tenia moltes coses que explicar, volia dir-li que el seu home era un fill de puta que l'estava utilitzant per follar-se unaltre, li volia dir que no es deixes vençer, li volia dir que era suficientment llesta per haver arribat a descobrir part de la trama, li
volia dir que ho sentia molt, li volia dir que no sap quan ni perquè se n'havia enamorat... enamorat?, si precisament era una paraula que ell mai utilitzava, l'amor era pels idiotes, no serveix per res, i es un sentiment passatger que a la llarga et fa penedir del que dius i del que no dius....

2009-10-26T22:49:00.002+01:00

- Hola preciosa.... si.. si... ja ho sé, estic intentan aconseguir els diners aviat... no ens podem veure?... escolta'm vaig el més ràpid que puc... no em diguis això que ja saps com em poso... i si li dius al teu amic que me'n torni a deixar... si, si... el deute és gran, però és més gran les ganes d'estar amb tu... m'importa ben poc!!!... ho saps prou bé que ets com una droga... mmmm.... ja saps el que et faria... Elle ets més per mi ja ho saps... si.. estic trempat.... merda!!!... Elle?? Elle???
El Marc torna a marcar i aquesta vegada no li agafa el telefon, es connecta al portàtil i envia un missatge a Munir5698@hotmail.com.

- Escolta Roc, saps la tipa aquesta, una tal Elle, saps qui es?
- Perquè ho vols saber?
- Curiositat....
- Millor que no t'hi barreixis es puta
- Ui... i?
- És prostituta... però es una mala peça
- Perquè?
- Mira... coses que t'expliquen, a mi mentre en facin gasto al negoci tan m'ha fot, em van explicar
que es dedica a entabanar desgraciats per fer-los servir de camells.
- Amb sexe?
- Si... ja saps que per alguns paios se'ls hi va la bola amb un cony ben obert
- S'ha de ser ben gilipolles
- No t'hi acostis.. diuen que és una sirena.
- Jajajajajaja!!.... i el forat a on el te???

Esta davant l'ordinador i obre el seu correu el missatge es breu: - Durant el dia d'avui contacta amb la Maria. Desprès hi ha adjunt una fotografia i una relació d'horaris i l'adreça del seu lloc de treball. - Aquest missatge s'autodestruïra en 5 segons, pensa en Munir.
- Roc!!.. surto.

Són prop de la 1h del migdia, fa un dia esplèndid, s'asseu a una terrassa esperant que surti de la feina, sortira aviat ja que li toca l'hora de dinar, es mira la fotografia, faccions normals, - no esta malament- pensa en Munir, sobretot pels ulls grossos amb la mirada neta i sincera...- no esta malament -...
Li ve a la memòria el que moltes vegades li deia la mare: Ets igual que el teu pare!!, sempre ha odiat aquestes paraules, desprès de sentir-les tantes vegades de petit, de gran se les ha fet seves, es un llastre que porta a sobre, és igual que el seu pare - espatllo tot el que toco -.
El seu pare alcohòlic, no podia ni conservar 4 dies les feines, arribava moltes nits a casa borratxo, i recorda els crits, els cops, els plors.
Recorda els intents per convença la mare per marxa i abandonar-lo. Recorda l'abnegació
d'ella justificant-lo. Recorda com la mare descarregava la seva frustració amb ell i els seus germans. Recorda com va marxar de casa, desprès del cop de puny que li va donar al pare. Recorda les paraules que sempre li han dit i se les ha fet seves - No mereixo res, sóc igual que el pare -

La estat observant durant el dinar, i com desprès a tornat a la feina, la seguit fins a la platja, i veu com esta prenent el sol, no l'hi agrada el que farà, però s'ha compromès, s'acosta a ella....
- Perdona estàs sola?

Dinar

2009-10-22T16:29:00.006+02:00

Avui m'han preguntat una cosa que mai hagués pensat que em preguntarien, és la següent:

-Que tal?, ets sents ja un més?

He anat a dinar amb els companys de la feina, cosa no massa habitual ja que per horaris no coincidim, érem 7 nois, homes, tios etc i jo. Els hi tinc gran simpatia tot i el poc temps que fa que estic amb ells, sempre m'han fet sentir còmode, naturalment els companys directes, els caps ja es un altre història....

La conversa del dinar, deixant de banda els 15 minuts reglamentaris per criticar i esquarterar als jefes, ha sigut al voltant de noies, dones, ties, etc.
Tots estan aparellats, ja sigui convisquen o casats, doncs la meva "sorpresa" ha sigut que no han deixat ni una tia viva per repassar...les del restaurant naturalment. Jo al mig d'ells intentava deixar un comentari...si té un bon cul...i tant quines mamelles!...però si té cara de pa....sembla bona tia....

Desprès de la descripció inicial ja s'ha passat a que farien amb elles...jo li posaria el cul en pompa...jo a Cuenca...jo a on sigui...naturalment en aquest punt jo ja no he opinat ja que les meves tendències sexuals les tinc ben definides i assimilades.

Desprès de l"ensurt" inicial i rondinar que ja esta bé, home!...que haurien de tenir una mica de consideració per les noies del restaurant i les seves pròpies,etc...m'he donat compte que prefereixo riure amb els comentaris poca-soltes d'ells que tenir una conversa habitual amb les amigues habituals.

Referent a la pregunta que m'han fet sortint del restaurant, els hi he contestat que si, una més evidentment que m'hi sento, ja que personalment prefereixo veure la persona en si deixant de banda el sexe, i com a conseqüència paso de criticar o alabar tan sols per el fet de ser dona o home.

Per cert, jo també m'he quedat a gust opinant sobre el cambrer brasiler i el que li podria arribar a fer...si es deixés.....

2009-10-20T22:46:00.008+02:00

- M'has d'ajudar!
- Jo?... perquè?
- M'ho deus...
- Jo???... jajajaja.... mai havia sentit una estupidesa tan gran
- Sinó fos per mi ara estaries a la presó
- Escolta'm bé imbecil!, que no em volguessis denunciar a la policia es el teu problema, jo no t'ho vaig demanar
- Que et semblaria si anés a la teva feina i els hi digues que a hores mortes et dediques obrir els cotxes dels clients?
- No saps a on treballo i a més m'importa una merda
- Tu mateix, avui mateix passo per ROSAS5 i parlo amb el Roc...

En Munir se'l va mirar de dalt a baix, la veritat no era massa, si volgués li podria propinar ràpidament i senzillament una bona pallissa, però no era ni el moment ni el lloc, i a més no en tenia ganes, últimament se sentia cansat, un altre insatisfet pensaria el Marc, però en aquest cas una insatisfacció diferent, també volia un canvi en la seva vida, però un canvi moral i no sabia com.
La seva vida es podia resumir en poques paraules, paski nascut a Barcelona i educat en la més estricte religió musulmana, un ambient que va propiciar la seva fugida de casa, va sobreveviure, i com diria més d'un, aprenent la vida de carrer, s'hagues pogut enganxar fàcilment al cavall o qualsevol altra cosa, però era i es massa intel·ligent per deixar-se véncer per una addicció, d'això ja fa uns quants anys, ara porta una vida més o menys "ordenada", una única cosa el pertorba, i es una autoafligida culpa que penitenment suporta.

- Que em dius? - li va preguntar el Marc

En Munir va conèixer al Roc quan l'intentava robar... bon paio el Roc, tot i el punxó no es va deixar intimidar, i la situació es va intercanviar, el que semblava primer un robatori es va acabar per convertir en una redempció. Ara treballa per ell, s'encarrega de la seguretat del seu local, tot el que sap li ha ensenyat ell, inclús la clau que li va permetre treu-re' li la navalla i enclastar-li
les dents al terra.

- No tinc tot el temps del mon, que em dius?
- No ho faré gratuïtament, quan guanyaré?

Ja feia estona que ho havia decidit, no tan sols per diners, ajudaria al Marc perquè aquest no li expliques la seva relliscada al seu cap, nomes hi havia una cosa que l'amoïnava i era perdre el respecte i confiança que li havia demostrat... cap i amic i mestre... tres significats que unificats equivaldrien a dir família, una família que fa molts temps que va perdre o que mai havia tingut.

- Depend del que guanyi jo
- Que haig de fer?
- És molt senzill, tens correu electrònic?
- Si
- Dos cops per setmana et deixaré instruccions al teu correu electrònic....
- Això serà molt llarg? però que collons vols fer?
- Molt senzill, necessito una incapacitació mental amb un termini maxim de dos mesos
- Com dius? jo no vull fer mal a ningú...
- No..... tranquil.... nomes es una qüestió legal... així obtindré les peles que necessito, no et vull dir res més, nomes les has de seguir amb exactitud, ho has entès?
- Si
- Escolta'm bé, una vegada començes no ho pots deixar, m'has entès???
- Si, merda!, no m'agrada però t'he entès, collons!

2009-10-18T14:52:00.005+02:00

La vista es magnifica, té la ciutat als seus peus sensació que l'estimula i agrada, una sensació de poder que sempre la tingut obsessionat, reflexiona del que té i és i del que hauria pogut arribar a tenir i ser, s'ha quedat a mig camí de tot, les expectatives que tenia no s'han complert ni una quarta part, tota l'ambició que tenia sembla que s'hagi fos amb els anys, desgraciat!... s'esta consumint per culpa del conformisme que té instal·lat a dintre seu, una taca negra que cada vegada es fa més i més gran, una taca negra que comença a transformar el conformisme en ira, ira contra la seva vida, ira contra el que mai ha volgut ser i finalment és.

Els seus pares li van ensenyar que el reconeixement, el mèrit, la riquesa es guanya amb l'esforç de cadascú... imbècils!, treballant tota la vida per una misèria de pensió fins a la mort.
Ell sap prou bé que les coses es poden aconseguir de mil maneres, i precisament l'esforç i el treball no van acompanyats de riquesa, li agrada viure bé, li agradaria viure més bé, sempre ha pensat que esta al lloc equivocat amb la vida equivocada.

Quan Elle va pujar al seu taxi, va quedar impressionat, una dona com no es veuen normalment, alta, bon cos, cavallera llarga recollida amb una cua, cabell castany, ulls negres, llavis carnosos, portava un vestit el suficient sugerent per veure la silueta del seu cos, i la veu... nomès li va donar l'adreça però en va tenir prou, no oblidaria fàcilment aquella veu, era l'adreça d'un hotel, portava una maleta, curiós ja que no semblava precisament la típica dona de vestit i jaqueta, també recorda a la perfecció la conversa.
- Que mires? el va increpar ella.
- Res... no miro res.
- No?... es va afluixar els dos primers botons del vestit, el suficient per insinuar més la regatera dels pits... no mires res?
Estava desconcertat, una clienta que esta molt i mot bona, li puja al taxi i de cop i volta li esta a punt d'ensenyar els pits, evidentment ell no pensa perdre l'oportunitat, una cosa així no passa tots els dies.
- No miro res perquè no veig res, si m'ensenyes més potser miraria més....
- Vaja, has sortit conteston... es va situar ben bé al mig dels dos seients de davant, cosa que li va facilitar el camp de visió al Marc, es va aixecar una miqueta el vestit el just per començar a veure uns genolls perfectes i el començament del que semblava unes cuixes esplèndides.
- I ara? ja veus més?
El Marc no sabia que fer si parar allà mateix el taxi i tirar-se a sobre d'aquella tia o mirar a on estava la broma...- mmmm... potser podria veure més?
Elle va riure... - llàstima ja hem arribat, quant és?
El Marc va sospirar... abans de baixar del cotxe, Elle li va donar una targeta.- Truca'm si vols... no te'n penediràs.
Així va començar la seva relació, desprès d'una trucada de telèfon i desprès de dir-li el que costava passar una estona amb ella.

Va tirar el cigar a terra, tot s'havia ajuntat, el sentiment de frustració amb el sentiment de desig, el sentiment de frustració per portar una vida de merda amb el sentiment de desig de tenir una dona que cada vegada que volia estar amb ella li costava massa diners.
Va riure, ell sempre havia dit que mai pagaria per obtindre una cosa que la podia obtindre fàcilment i ara cada vegada que volia ejacular s'havia d'empassar primer tota aquesta merda de principi.
El que més el sorprenia era l'absència de remordiment vers la Maria, tot el contrari, era una nosa, però una nosa utilitzable, era una nosa que li proporcionava vivenda sense massa a canvi... si el pis fos d'ell se'l podria vendre i tenir peles fàcilment, però era de la Maria...
si ella accedís a posar-lo a nom de tots dos... molt complicat, massa complicat, havia de trobar una solució més rapida, et temps no jugava al seu favor.

2009-10-11T21:32:00.001+02:00

- Ho sentim molt sr.Puig però el crèdit li ha estat denegat, desprès de considerar totes les opcions i veure tot el seu historial considerem l'operació de risc, ens fem càrrec de la seva situació però no depèn de nosaltres ja sap que aquestes coses son denegades des de central.
- Com?, sóc client de vostès des de fa temps, i mai han tingut cap problema, es una vergonya!, tampoc he demanat tants diners.
- Ja li vaig dir que amb un avalador no hi hauria problema....
- I a traves d'una hipoteca del pis?
- El problema es que el pis no es seu, esta a nom d'una altre persona, ella si que li podria fer d'avalador...
- No, no... precisament necessito aquests diners per fer-li una sorpresa a la meva dona, tal i com li vaig dir ni una paraula a ella.... no hi ha cap solució?
- Si, .... necessita avalador
El Marc estava enfurismat, necessitava els diners ràpids, el banc era l'opció més assenyada,
no podia recórrer a ningú que conegues, desprès tot serien preguntes i més preguntes... es va mirar al director del banc, si hagues pogut li hagues trencat la cara, l'hagues colpejat fins que li dones el que necessitava, ningú es feia al càrrec de com necessitava aquests diners, es va aixecar i sense dir res va sortir, a la ment nomes hi tenia la quantitat : -6.000€, d'on carai treuria aquests diners?
Trucada al mòbil, es sabia el numero de memòria i ni tan sols va fer l'intent d'agafar-lo, l'ultima conversa que van tenir va ser clara, tenia de plaç un mes per tornar el que l'hi havien deixat, tant senzill com això, i tan senzill com no acatar terminis igual a conseqüències.
Maleït el dia que la va conèixer, maleït el dia que la va agafar amb el taxi, maleït el dia que va entrar en la seva vida.
Elle un nom curiós, li va obrir un mon nou de sensacions i plaer, Elle li repetia una vegada rere l'altre que ella era l'instrument que necessitava per descobrir els seus autèntics desitjos, però cada vegada eren més sofisticats i cars... cars!!!.... ell sabia que estava entrant en una espiral molt difícil de sortir però també sabia que li importava ben poc, volia viure el moment i volia viure el moment d'estar amb ella, passant per sobre de tot i tothom, costes el que costes.. i per ara ja li havia costat 6.000€.

Ho sento

2009-10-06T11:48:00.002+02:00

Sempre m'he considerat una persona justa, sabem que la justícia ja es per si sola relativa i subjectiva, també m'he considerat honesta amb mi mateixa i sobretot honesta amb els altres, ja que considero que es la millor manera de mantenir un equilibri interior, sense remordiments i sense culpa.
En aquest moments m'he donat compte que no tot es tan idíl·lic ni tan fàcil, m'he donat compte que jo també peco a vegades de poca honestedat i covardia, cosa que em fa sentir culpable, més que res culpable de haver fallat en aquesta honestedat que suposadament tenia cap a mi i vers els altres.
És un sentiment que no m'agrada, però el tinc i per tant es millor analitzar el perquè s'ha produït, i intentar que no es torni a repetir, si això és realment el que vull.
Aquesta situació m'ha fet adonar-me del perquè de la reacció d'un altre situació viscuda anteriorment, i comprendre el resultat d'aquella reacció, és sorprenen quant una situació es repeteix però amb els papers intercanviats i com gràcies això acabes comprenent una reacció (que per tu) era del tot injusta.
Entendre: copsar la relació entre conceptes.
Comprendre: incorporar un coneixement a la pròpia ment.
Entre aquestes dues paraules hi ha una gran diferencia de significat, per arribar a comprendre has d'entendre primer, el camí pot ser llarg o curt i ple de descobertes, depèn d'un mateix si es vol arriscar a veure's tal i com és.

2009-09-27T22:29:00.004+02:00

Vine!!. La Maria agafà la Mia pel braç per fer-la córrer al seu pas, anaven corrents cap al cotxe, l'havia pogut deixar relativament aprop del bar, no sentia res, estava concentrada en córrer i tibar la Mia.
- Maria!!.... que fas?? em vols trencar el braç o que???!!!!......
Van arribar al cotxe.
- Maria et vols tranquilitzar...que ha passat?
- No t'ho puc explicar ara, haig d'engegar el cotxe, hem de sortir d'aqui!, t'ha trucat el Marc????
- No, vols parar!, no pots conduir així
La Mia intentava raonar amb ella, però ni tan sols l'escoltava, el cap li anava a mil per hora, intentava analitzar el que havia passat, intentava racionalitzar el que havia fet, intentava trobar explicacions a fets que se li escapaven de les mans.
Girava el cap a veure si les havien seguit, però no veia ningú, en de mica en mica es va començar a tranquil·litzar, se sentia segura dins el cotxe, estaven a un pàrquing subterrani per tant era difícil que les haguessin pogut seguir fins aquí.
Va tenir una explosió de plors amb la Mia, primer un plor tranquil fins arribar a un plor desbocat, no podia parar, la Mia se la mirava amb sorpresa, no era normal aquesta reacció d'ella, intentava tranquilizar-la però no sentia, no escoltava, no raonava, ella sabia que primer havia de treure tota la tensió de dintre seu amb el plor, una vàlvula d'escapament com qualsevol altre, tot era qüestió de deixar-se anar i tant senzill com que el seu cos ja diria prou.
Va passar 5 minuts que haguessin pogut ser-ne vint o trenta, però amb 5 ja en va tenir prou.
- Ja esta....
- Em pots dir que carai ha passat? com et trobes?
La Maria li va explicar tot des que havia entrat fins a la sortida, la cara de la Mia anava cambiant per moments, la primera en parlar va ser la Mia.
- A veure si ho entès tot, quina relació te el tio aquest amb el Marc? com saps tu que hi ha alguna relació?
- No ho sé Mia, potser per la feina?
- Un taxista relacionat amb un club social de bdsm????
- Jo que se!!!....a veure el Marc es passa tot el dia al carrer amb el taxi, té moltes hores mortes, pot anar a qualsevol lloc sense que ningú en controli, no ho se, no ho se!!
- Tranquil·la, a veure com són les vostres relacions personals.
- Com vols dir?
- Ostia Maria, com folleu??
- Normal... precisament últimament no massa, no em toca, i no crec que em desitgi... jo tampoc
- Mai t'ha proposat alguna fantasia?
- No, potser té una amant i es troben allà, però el Munir que hi pinta amb tot això?
En aquell moment va sonar el mobil de la Mia.
- Es el Marc!, que faig? l'agafo?
- No!!!, no l'agafis, espera't
Van sentir un cop sec al vidre, justament a la banda de la Maria, es van girar i es van trobar que una cara les estava mirant, amb el puny havia picat el vidre tan fort que havia fet ballar el cotxe, la cara de sorpresa de les dues era enorme, la cara d'espant de la Mia era evident, la cara de ràbia de la Maria era cada vegada més gran.
La Maria va posar les claus al cotxe i el va engegar... merda la bateria estava a les ultimes i ja portava dues vegades que el cotxe l'havia deixat tirada...- Vinga!!! arranca!!!.
Van veure com agafava una cosa del terra i anava directa a picar al vidre, just quan el cotxe va arrencar, va pitjar a fons l'accelerador i el cotxe va sortir disparat.
- Qui és??????
- Qui vols que sigui? és el Munir!!!!
Ell també va arrencar a córrer darrera el cotxe, era fàcil atrapar-les dins el pàrquing un cop a fora ja era més difícil, la Maria conduïa buscant la sortida i no treien la vista del retrovisor, fins que la va veure i va pitjar a fons l'accelerador, tant se li donava fotre enlaira la barrera o no, volia sortir com fos d'allà, per sort la barrera estava aixecada ja que hi havia el paio de manteniment fent-li alguna cosa, per fi van sortir a l'exterior, amb tanta velocitat que va haver de fer un cop de volant sense poder controlar els cotxes que venien en contradirecció, l'impacte va ser brutal, ni tan sols es va sentir el crit de la Mia.
Quan la Maria va obrir els ulls el primer que va veure van ser els ulls del Munir que la cridava i intentava obrir la seva porta, va girar el cap i va veure la Mia, tenia aclotat el cap, li sortia sang per la boca, un filet de sang, i també tenia els ulls oberts.
Se sentia cansada lo suficient per dir-se que millor dormir una mica, però abans la va cridar, una, dues, tres vegades però la Mia no li va respondre.

2009-09-25T00:05:00.004+02:00

- No em contestes? t'he fet una pregunta.
Li va agafar la cara amb la ma, el tacte d'aquella ma era suau i li va provocar un calfred, li va girar i es va acostar més, els llavis li tocaven a l'orella.
- Contesta'm Maria, diga'm-ho....
Els llavis d'ell li van besar el coll suaument, la Maria se'l va treure de sobre.
- Deixa'm collons!
- Esta bé, marxa si vols, no et vull fer mal, marxa i ja està.
- No! vull respostes!
- Jo també, i no m'has respost
- A mi no em va la submissió
Munir va esclatar a riure, cosa que encara va fer enfurismar més a la Maria, enfurismada però estranyament tranquil·la, una situació surrealista que mai s'hagues imaginat, però últimament a la seva vida era de tot menys normal.
- Que saps tu de la submissió?
- ....
- Escolta, la submissió es sexe amb unes característiques especials, més que sexes és un consens entre dues persones amb normes establertes, és gaudir d'una relació a on el dominant obté plaer dirigint una acció i el submís obté plaer acatant aquesta acció...
- Que em vols fer una classe?
- No em provoquis, jo no he vingut a ficar al nas a on no m'han cridat
- Que vols de mi i del Marc?
- No se de que em parles, et toca a tu donar-me una resposta
- No m'has contestat al que t'he preguntat, que vols de mi i del Marc? coneixes al Marc?
- Vols una classe?
La Maria se'n va anar corrents cap a la porta, abans que pogués arribar ell la va agafar, la va estrènyer contra ell, més que aturar-la semblava que l'abraçes, m'esta abraçant???, es pregunta ella.
- Tranquil·la, encara no hem acabat, ja vols marxar?
- Deixa'm! m'estàs fent mal
- Perdona, mira en les relacions de submissió, sempre hi ha una paraula de seguretat, m'entens?
- No
- Entre la persona dominant i la submissa estableix una paraula de seguretat, això vol dir que quant el submís se sent amenaçat ja sigui físicament com psiquicament pot utilitzar aquesta paraula per aturar el joc, i naturalment molt important parlar-ho amb l'altre perquè la unió que s'ha format no quedi perjudicada, ja veus el diàleg es molt important....
- Siusplau dona'm una resposta, quina relació tens amb el Marc?
- Ho sento, aquí no puc parlar, et deixo el meu mòbil.....
La Maria estava completament desconcertada, l'actitud d'ell no semblava amenaçadora però alguna cosa de dintre seu li deia que estigues alerta, se sentia estranyament atreta cap ell, cosa que encara la desconcertava més.
Li va fer un petó, un petó suau, encara no sap si va ser ell o ella, un petó que no corresponia ni amb les circumstàncies ni amb el lloc.
Va reaccionar de la manera que mai s'hagues pensat que reaccionaria, li va donar una petada als ous que el va deixar agenollat al terra, i la contestació va ser rapida i seca abans d'agafar la porta i marxar - Excitada de por i desig, però no sé qui guanya, escolta'm bé! si em tornes a tocar te'n planto un altre.
Quan sortia per la porta va sentir que el tio de la barra li deia - Ei nena! qui em paga la cervessa?
- El que m'ha acompanyat a dintre!
Quan va sortir de ROSAS5 va topar justament amb la Mia. - Mia! que hi fas aquí?
- Doncs venir-te a buscar, mira que ets burra, t'he dit que m'esperessis....

2009-09-20T14:30:00.009+02:00

Escolta nomes et demano que si et truca el Marc li diguis que hem sopat juntes...
- Maria, tu saps quin tipus de local es ROSAS5????
- No, per això ara hi aniré....
- Escolta! espera'm que vinc amb tu....... Maria!... Maria!
....
- Hola Marc, mira m'ha trucat la Mia i hem quedat per anar al cine i sopar.. si, si ara mateix... no trigaré... no se a quina hora arribaré.... escolta fa molt temps que no surto... si estic bé... penjo que estic conduint, escolta quasi no tinc bateria al mòbil no pateixis si no contesto.... que si! passat, que no trigaré... vinga un petó.... jo també - jo també? jo també l'estimo?
que hipòcrita sona....

La veritat no se l'imaginava així, un barra, tamborets i quatre taules, tot molt auster, la Maria havia entrat al bar ella esperava trobar un bar modern, actual, el tipus de bar que li agraden al Marc, típic bar pijo de barcelona, però era molt diferent al que s'imaginava, estava sola, sola amb el tio de la barra.
- Hola, em posara una cervesa, estrella siusplau.
- Si, esclar...
La sala era relativament petita, petita i neta, justament a la seva banda dreta i hi havia unes cortines que tapaven l'entrada o sortida d'algun lloc, cortines setinades negres que estrany per un bar...
- Hi ha poca gent avui...
- Si....
- Emm... havia quedat amb un amic, potser el coneix.. es diu Marc...
- No, no em sona
El tio de la barra se la mira encuriosit, un home d'uns 50 anys, ben cuidat, amb perilla i vestit de cuir, sembla divertit amb la situació..
- Com et dius maca?
- Mari... Mar, em dic Mar
- Escolta, em sembla que m'estàs prenen el número... saps a on estas?
- Òstia, tothom em diu el mateix!... collons a un bar, no?
- Ui, vigila el llenguatge
- Perdoni, ho sento de veritat no volia ser mal educada.
- Escolta'm estàs a un club social de bdsm
- Com? no l'entenc....
- Em sembla que si que m'has entès, el que no entenc es que fas aquí, som un club social i nomes hi entren socis, a vegades algun curiós però sempre acompanyat d'algú de dins, i parelles, noies soles precisament no n'hi venen, que carai fas aquí?
- A veure si ho entès, un club social? és a dir jo vinc amb la meva parella i que?
- Tenim sales habilitades per practicar els nostres "jocs", ho vols veure?
- si....
- Munir!... ensenya-li a la senyoreta les nostres sales....
La Maria es va quedar petrificada, de darrera les cortines va sortir el noi de la platja, quan la va veure ell va fer un somriure i abans que digués res la va agafar per braç amb força mirant-la els ulls, a la Maria no li va donar temps a dir res, ja havien traspassat el cortinatge, feia esforços per deixar-se anar però ell la tenia fortament agafada, la va fer caminar per un passadís fins arribar a una porta, la va obrir, i la va fer entrar
- Deixa'm! que em fas mal
- Que hi fas aquí?
- Vaja ara parlàs català, que collons passa aquí, perquè te'm vas acostar a la platja, perquè m'has estat seguint??, que passa?!
- No et posis nerviosa... no et convé... Ell s'anava acostant a poc a poc fins que la va tenir enganxada a la paret, dins l'habitació hi havia politges amb anelles penjades des del sostre, hi havia una cadira amb forma de creu, evidentment tot ambientat com a una masmorra, va veure cordes, fuets, espelmes...la Maria estava tremolant, però no volia que se li notes, no volia que li notes la por que sentia.... cada vegada el tenia més aprop, estaven a un pocs centímetres de separació i ell la tenia aprisionada, li va tocar la cara suaument, resseguint-li les faccions fins arribar als llavis...la Maria va notar que estava excitat, estaven massa junts...
- Diga'm una cosa, estàs excitada de por o desig?

2009-09-13T22:45:00.011+02:00

- Al Metro?, si este tancat.... és diu la Maria, és una mica més de la 1h de la matinada. El Marc s'atura davant del Metro, ella justament a la cantonada, el cor li va a mil per hora, no treu el cap perquè justament a l'altre banda de carrer hi ha l'aparador d'una botiga que li fa de mirall, veu perfectament el que esta fent el Marc sense que ell noti la seva presència, sembla neguitós, es mira el rellotge varies vegades.

La Maria rumia, la possibilitat que el vinguin a buscar es evidentment ella mira a on ha deixat el cotxe, per sort el te justament a quatre passes d'on és ella, casa seva i la parada del Metro estan a 200m de distancia, per tant li ha sigut relativament fàcil no perdre'l de vista, el que li ha semblat difícil es que ell no la veies.
Arriba un cotxe, un Ibiza de color vermell, no pot veure la matricula ell s'afanya a ficar-se a dins, la Maria esta de sort, el semàfor que hi ha al final del carrer s'acaba de posar en vermell, ella aprofita per ficar-se al seu, té el temps a favor fins que no es posi en verd, disminueix la marxa per no ser vista, no té ni idea de qui es el cotxe, la distancia que posa entre els cotxes es considerable, però amb el suficient espai per no perdre'l de vista. - Merda, que estic fent?, merda, merda!.
Circulen per carrers que la Maria no té temps d'identificar, se sent perduda entre carrers, fins que arriben el carrer de Santaló, es situa provisionalment, la vista fixa al Ibiza, i la ment a mil per hora per possibles explicacions, trenca a un carrer lateral, i segueix en perpendicular al Santaló, el cotxe disminueix la marxa fins que arriba a aturar-se, ella s'aturat al trencall anterior, el Marc baixa i el cotxe segueix, ell entra en un bar o almenys això sembla, la Maria passa per davant ROSAS5, - què és???, no havia sentit a parlar mai d'aquest bar, evidenment la Maria descarta la possibilitat d'entrar.
Són quasi bé la 1,45h, identifica el carrer Atenas, i es queda gravat el nom ROSAS5. Enlloc de bar sembla un local tipus discoteca o alguna cosa així, veu entrar una parella, i veu entrar una persona sola, potser la persona del Ibiza?, és un home però esta massa lluny per identificar-lo. Decideix tornar a casa i demà amb tranquilitat tornar al local, ara hi ha massa possiblitats de ser vista, la Maria li esta a punt de sortir el cor per la boca, encara no enten com ha sigut capaç de seguir-lo fins aquí, ara s'adona que ja no pot tornar enrera i fer veure que no ha passat res, ara s'adona que ha d'arribar fins al final tot i que potser no li agradi el que descubreixi.

2009-09-12T11:55:00.001+02:00

( Hores perdudes i rellotges trencats....
gula desenfrenada i alcohol sense distinció,
converses absurdes amb resultats sorprenents,
nits inacabables i desitjos pendents....
dies i nits sense ordre ni norma
perquè carai s'acaben les vacances??????
insomni, ansietat, mala llet, i enyorança...

He estat llegint al llarg de fa dies varis blogs que parlen de la prostitució, enfocats de diferent manera,jo el que em pregunto es perquè no hi ha prostitució masculina, i no em refereixo a la prostitució homosexual, perquè no hi ha putus a la boqueria?, perquè no hi ha putus a les carreteres???, estic segura que més d'una passa la mateixa gana que pot passar qualsevol home amb o sense parella, i amb les mateixes condicions econòmiques per gastar-s'ho amb sexe, doncs per tant perquè carai no hi ha putus?, potser una de les raons es que les dones tenim més facilitat per follar, o almenys això diuen, però siguem clars major quantitat no és el mateix que major qualitat, sincerament m'importa ben poc si n'hi ha com si no, ni em treu la son, pero em faria gracia veure un tio a ple mes d'Agost al migdia a qualsevol rotonda de qualsevol carretera comarcal de Girona, exhibint el cos a l'espera de clientela... )

2009-09-10T20:08:00.002+02:00

- Baixo la basura, ara vinc.
La Maria esta rentan els plats, quant sent el Marc, ni li contesta, esta mosca, durant el sopar li ha planteixat de deixar les pastilles
i ell s'hi ha negat rotundament, li ha planteixat per dir-li que ja les havia deixat però amb la negativa d'ell, s'ha vist incapaç
de dir-li la veritat. - Sóc gilipolles!.... primera prova.....
Es situa davant del portàtil quan sent la porta.
- Que fas amb l'ordinador???
- Que passa?, vull mirar les fotografies que tenim perquè m'han parlat d'una pagina web que et pots muntar àlbums al teu gust, que et sembla?
- Quines vols mirar? contesta el Marc
- Volia mirar les primeres, ja ho faig jo...
- Espera un moment que tens les mans mullades, ostia Maria, acaba de rentar els plats i desprès les mires...
- Tens raó, ara acabo
Segona prova, la Maria acaba de rentar els plats i el Marc s'ha posat davant l'ordinador i veu com belluga el ratolí, que carai estarà fent? no li ha donat temps a obrir la carpeta que volia obrir... com era? MUN5698? MUN5789?
- Ja estic!... em deixes?
- I tant... tot teu. El Marc s'aixeca i li somriu... quina ràbia pensa la Maria, ben bé sembla que s'estigui enfotent de mi.
Tal i com s'imaginava ja no hi ha cap carpeta... mira les fotos ja que té el Marc enganxat al darrera, ben bé se sent observada i espiada.
- Escolta, no volies mirar no se quin partit de basquet?
- Si, ara hi vaig, et molesto potser?
- No, perquè ho dius?
- Perquè sembla que et molesti....
Això no potser, això ha d'acabar, merda Marc, tot el que em dius m'ho pren malament, estic entrant en una roda amb tu que no la se tallar, i enlloc d'anar a menys va a més.... vinga Maria diga-li el que penses, que tens por????.....
- Nena que t'estic parlant, no em sents???
- No em diguis nena!!!.... òstia puta que no m'agrada, quantes vegades t'ho haig de dir?
- No diguis paraulotes
- Abans et feia gracia, i saps que quant estic emprenyada dic paraulotes... mira saps que? me'n vaig a dormir! bona nit!
- Estàs insuportable!
La Maria tanca de cop la porta de l'habitació, esta rabiosa d'impotència, impotència perquè voldria parlar amb ell però alguna cosa dintre seu li diu que calli i continuí amb la comèdia de les pastilletes, ha pres una decisió, això ha d'acabar ja i si no ho pot discutir obertament ho haurà de solucionar per ella mateixa.
Avui és dijous, desprès de la discussió, el Marc ha entrat amb un got d'aigua, ella ha fet la mateixa tonteria de fa dies, agafa la pastilla, se la pren, i s'empassa l'aigua, el Marc li fa un petó, li diu que dormi que esta molt nerviosa, i marxa, la Maria es treu la pastilla de la boca i la guarda dintre de la calaixera, s'estira i es relaxa, espera....
Tercera prova, són les 12h i encara no ha vingut a dormir, han passat dues setmanes des que la Maria es va adonar que el Marc havia desaparegut a la nit, dues setmanes que sempre ha marxat el mateix dia de la setmana, el dijous, més o menys la mateixa estona.
12,30h....12,45h....1h... se sent la porta de l'entrada, la Maria s'aixeca i surt, no hi és, esta dubtant però agafa el bolso i surt darrera d'ell, posar-se els texans i samarreta ha estat un moment, ha trigat més pensant que fer, si seguir-lo o no...surt al carrer, i justament veu el Marc que es dirigeix a la boca de Metro....

2009-09-09T10:58:00.005+02:00

- Que em diries si suposadament el teu marit desapareix de casa a les 3h de la matinada?
- Primera, es una mica difícil perquè de marit no en tinc, i segona com vols dir desapareixer?
- Mia, no t'ho havia dit abans, però durant una temporada em vaig esta prenent les pastilles, el perquè?, ja no ve el cas...
- Com??? si et vaig dir que no les necessitaves.
La Maria sospirà i torna a començar la conversa, - Espera't, nomes un parell de setmanes, desprès les he deixat i ja esta,
continuo?, doncs per això t'he trucat, ahir em vaig despertar i el Marc no hi era, no tinc ni idea quan va marxar, jo penso
entre 1 i 2 de la matinada, que es quant em vaig adormir, i va tornar a les 4,30, ell no sap que he deixat les pastilles.....
- Això ja sembla una novel·la d'intriga... has parlat amb ell?
- No.
- Perquè?
- No ho sé....
- Si que ho saps, perquè?
- Li he perdut la confiança....tot el que em digui no m'ho acabare de creure...estic feta un lio, tu creus que aixó es normal?
- I que es normal per tu?, mira Maria, les coses són subjectives, i depend de cadascú normalitzar-les o no.
- Com t'envejo...
- A mi????.... perquè?
- Sempre estàs segura de tu mateixa, vius la vida com la vols viure.
- Ui Maria, no et pensis, tinc els mateixos dubtes que pots tenir tu, i visc la vida com a vegades em veig obligada a viure,
vinga que més d'una vegada t'he explicat com em sento, tu has vist que a vegades puc arribar a ser tan patètica com
qualsevol, el teu problema es que moltes vegades idealitzes la gent i això et provoca que no els puguis veure tal i com són,
fins que se't cau la vena dels ulls, però nena et costa una miqueta i no hauria de ser així, t'he dit moltes vegades que aquesta
idealització tan sols és el desig de veure la gent com tu voldries que fos. Deixant de banda això la diferencia entre tu i jo, es que
jo dissimulo molt bé els sentiments, encara no entenc com es que no sóc actriu... t'imagines???? vedette Mia... ui ja em veig portada
del Hola i aquestes coses... i novios per tot arreu... se'm fa la boca aigua.....
- Mia!!!.. jajaja... para! que això es molt serio... sembles el Simpson davant una rosquilla, treu la baba!!!... serà possible.
- Perdona... mira com amiga t'aconsello que parlis amb el Marc, sembla el més raonable.
- I com a psicoterapeuta?
- Tu creus que estic en plenes facultats mentals per aconsellar com a psicoterapeuta????... deixem com amiga.
- Estàs bé Mia?
- La veritat, em sento un pèl sola, maleïda solitud, però ja saps que són moments puntuals. Que faràs? parlaràs amb el Marc?
- No ho sé Mia, saps que des que he deixat les pastilles encara no he tingut cap "despiste", tot em sembla molt estrany,
siusplau no ho expliquis a ningú, vale?
- Escolta per qui m'has pres?, a qui vols qui l'expliqui???... quan escrigui les meves memòries et dedicaré un capitol sencer,
el misteri de la Maria, i tu promet-me que per qualsevol cosa em truques a l'hora que sigui, m'ho promets?
- Encara que sigui a les 3h de la matinada per anar a veure que fa el Marc?
- Ai.... doncs si, tot i que penso que seria més prudent parlar-ho amb ell primer... saps que? estàs sonada!!!!!
La Maria va esclatar de riure, realment parlar amb la Mia era una vàlvula d'escapament, qualsevol tipus de problema
el minimitzava, era una virtut de la Mia, el contingut és el mateix però l'embolcall es veu diferent, i per tant més solucionable,
almenys això es el que pensava la Maria.

2009-09-06T17:00:00.003+02:00

Dorm... somnia... es mira les mans, se li deformen.. mira les cames semblen xiclet... obra la boca no li surt cap só, articula la boca ni una a, ni una e, ni una i... crida vol cridar i no pot, es vol tocar la cara i els braços no li responen... mira al voltant i s'adona que esta en lo no-res... no hi ha res, nomes ella amb un cos que no respon a les ordres que se li donen... pensa... actua... crida... no pot, perquè??... es desespera... crida! crida!.... es desperta amb el seu propi crit, toca al costat el Marc no hi és.

3h de la matinada i el Marc no hi és, la Maria ha decidit que prou de pastilletes i mandangues, decisió que evidentment no ha consultat, i és la primera nit que somnia des que les ha deixat de pendre, tot i l'addicció de les pastilles, encara no feia temps suficient perquè aquestes tinguessin aquest efecte.
El que es pregunta a on carai esta el Marc, no ha deixat cap nota, ja que suposadament amb les pastilles es impossible que ella es desperti, per tant deduïble pensar la inutilitat de deixar alguna nota per part d'ell, ha hagut de marxar desprès de que ella s'adormis, ell s'ha quedat una estona més jugant amb l'ordinador, per tant no ha vingut ni tan sols a l'habitació, el costat del seu llit esta completament fet. Se'n va a l'ordinador esta encès, és el portàtil del Marc, no li fa gracia però li tafaneja, tot esta ben tancat el correu electrònic, les carpetes habituals, internet, per un instant la Maria esta a punt de mirar el que ell ha estat mirant per internet: - No!, això ja seria massa, a mi no m'agradaria que m'ho fessin... s'ho rumia i ho deixa estar no tan sols pel fet de traspassar els límits de la privacitat d'una persona sinó també pel fet que potser no li agradi massa el que vegi, són les regles del joc acceptar les conseqüencies dels propis fets i no escudar-se amb justificacions.
Els ulls li van a les carpetes de sempre, en aquestes hi te fotografies i la Maria les ha vist sense problemes, obra la primera carpeta que posa MAR2008, i observa que hi ha una subcarpeta MUN5698, obra i no hi ha res, una subcarpeta sense res?, just quant sent les claus a la porta.

La Maria esta estirada un altre vegada al llit, aquest cop fent-se la dormida... sent al Marc al costat però no deixa de pensar amb el que ha trobat a l'ordinador, justament dintre de la carpeta amb les primeres fotografies que es van fer junts al Març del 2008, la data que es van conèixer.

2009-08-30T00:19:00.005+02:00

Tot havia tornat a la normalitat, tot? quasi tot, des que es prenia les pastilles ja no hi havien hagut més "despistades",

Tot i això la Maria no se sentia bé, estava actuant de la manera que volia una persona que no era ella mateixa, això li dolia, ho feia perquè racionalment ho havia de fer, per res més.
Dubtes, tenia molts dubtes, el fet de no ser la guia de la seva pròpia vida la tenia descol·locada, en canvi el Marc estava més satisfet que mai, la va sorprendre aquesta nova actitud d'ell, era una faceta de la seva personalitat que no coneixia, i alhora es preguntava: quant es coneix una persona realment?, estava segura que mai s'arriba a conèixer algú si aquest no es deixa mostrar tal i com es, li feia gracia aquesta conclusió en la societat que vivim tan sols uns quants afortunats es deixen veure tal i com són, i desprès la següent pregunta: ella es deixava mostrar tal i com era???

- Ostres Maria, quina menjada de tarro!!.. això pensa al menjador de la feina.

Cullerada d'amanida d'arrós, la meitat dels companys estan de vacances, ella es la que queda de guàrdia, i per tant té massa temps per pensar..... pensa amb el Marc, com es van conèixer i com sense adonar-se es va instal·lar a casa seva, pensa que últimament no fan l'amor, esclar amb les pastilles que es pren de seguida queda dormida, però no es això, el desig que es tenien al principi ja no hi es, la Maria anhela l'ansia que tenia d'ell, les ganes de tocar-lo i besar-lo, tenien un sexe habit l'un de l'altre, passional, podien tenir un sexe sec i alhora dolç, es van arribar a conèixer cada part del cos de l'altre, i els estímuls que necessitaven cadascú, la Maria recorda la primera vegada que van tenir sexe, recorda la força i seguretat que desprenia el Marc, era i és hipnotic per ella, i sobretot els ulls d'ell, nomes amb la mirada sabia que en aquell moment nomes existien ells dos... últimament els ulls del Marc ja no li diuen res.

2009-08-21T19:24:00.006+02:00

- Perquè no???
- Marc, no cridis que no estic sorda
- Escolta, diga'm perquè no? quant et poses així et tanques en banda i ets poc raonable
- Ja t'he dit els motius, jo no me les vull pendre, no les necessito, entenc que estiguis preocupat però has de respectar la meva decisió.
- La teva decisió?... o de la Mia?
- Escolta ella es una professional, i sap el que es diu, jo encara no entenc d'on has tret que necessito això.
- He consultat....
- T'agraeixo l'interés però no.
- Ets més tossuda que una mula!... me'n vaig a dormir.

Es va quedar sola a la cuina mentres el Marc s'anava al llit, estava cansada, molt cansada, les continues discussion era un desgat molt gran per ella. Va fregar els plats, endreçar la cuina... bàsicament fer temps perquè el Marc s'adormis.

S'estira al llit, sent la respiració d'ell però el sent molt llunya, més que mai, no pot dormir la discussió l'ha deixat neguitosa.
Va Maria, relaxa't... en mica en mica t'agafara el son... que es aquest soroll? merda m'he deixat oberta l'aixeta de la cuina?
Al final s'aixeca, se'n va a la cuina i troba oberta l'aixeta.- Que estrany.. jo diria que l'he deixat tancada.... no si al final si que pensaré que estic paranoica.... tanca l'aixeta i torna al llit.
El Marc esta igual, respiració tranquil·la. La Maria tanca els ulls, comença a fer una repassada del dia que ha passat, recorda el dia a la feina, la conversa amb la Mia, la coincidència amb el tio de la platja.... relaxa't Maria, ufff... quina calor... relaxa't.
Obre els ulls, i escolta una altra vegada, - Com és possible? es l'aixeta? no potser.... torna a la cuina, l'aixeta esta oberta,
Tanca l'aixeta i se la mira amb sorpresa... com potser?, obra l'aixeta, es mulla la cara, tanca l'aixeta. -Esta tancada!.
Torna el llit. El Marc segueix igual, quina sort! pensa, tan de bo tingués el son que té ell. Esta nerviosa, però en mica en mica es va relaxant, comença a agafar el son, els peus li pesen, els braços també, es nota la respiració més intermitent....
- Maria! collons! que no ho sents?....
- Que????, que dius?, que passa?... l'aixeta?
S'incorporen tots dos... arriben a la cuina, tot esta cobert d'aigua, l'aixeta oberta i el tap posat. El Marc tanca l'aixeta i se la mira, els seus ulls ho diuen tot...

- Marc et juro que l'he tancat... et juro que... no entenc res... La Maria esta molt nerviosa, li tremolen les mans, es evident que esta alterada.
El Marc no li diu res nomes la mira als ulls, els ulls del Marc són negres com la nit, una negror impositiva, una negror inquisidora. La Maria no sap que dir, esta atordida... el Marc li atansa la capseta ,ella agafa una pastilla i se la pren.

2009-08-19T20:02:00.004+02:00

- No m'ho puc creure!..jajajajaja
- Doncs si, si vols trobar marit només has d'anar a la platja...

La Maria li encanta el riure de la Mia, es sorollós, explosiu, sincer..se la mira com riu, té un d'aquests riures que s'encomanen.
La seva amistat va sorgint d'una manera inesperada, la Mia era la seva psicoterapeuta, fins que un dia li va dir: escolta fa un dia magnific, que et sembla si anem a passejar i prenem un cafè?, a partir d'aquí ja van deixar les consultes, es troben senzillament pel gust de trobar-se i posar-se el dia, tan d'una com l'altre.

- Va vinga, que passa? perquè aquesta urgència per trobar-nos?
La Maria li atansa la capseta, - el Marc vol que me'ls prengui.
- Com??? però escolta saps que són? són barbitúrics, Fenobarbital per ser més concret, es necessita recepta per això, però que esta sonat????... la Maria somriu es curiós escoltar "esta sonat?" justament escoltar-ho d'una psicoterapeuta....- Com no m'expliquis que passa no entenc res, Maria?

La Maria no l' escolta te la vista clavada a la vorera de davant el cafè, mirada seriosa arronsant les celles.
- Maria!, que no em sents?, al final et quedaràs guenya!... mira als ulls de la Mia i reacciona
- Mia! és el tio de la platja, m'esta mirant, esta a l'altre banda del carrer.. quan les dues fixen la mirada a on indica la Maria no veuen res,
- No hi ha ningú....
- Mia le vist, de veritat!, m'estava mirant
- I per això et poses així?, doncs ha sigut una coincidència i per això et mirava, no?, escolta explica'm això del Marc

La Maria deixa anar un sospir, si deu tenir raó, coincidències. L'hi explica tots els oblits que ha tingut o almenys que el Marc es pensa que ha tingut, ella esta segura que no ha estat així, segons el Marc, a causa del stress de la feina, ella s'oblida de les coses, petits oblits que no porten a més, però preocupat per ella li diu que una mica d'ajuda a l'hora de dormir no li aniria malament, ja que últimament la nota molt neguitosa a les nits.

- Maria, tu vas començar a venir a la consulta per petits problemes, però ja et vaig dir a la tercera visita que tu no tens cap problema, l'únic que havies de fer es connectar més amb el que ets i el que realment vols fer, i tant senzill com tenir una mica més de confiança en tu mateixa, res més, ho has aprés durant tot aquest temps, es dur, ja ho sé, però amb els exercicis cognitius ho vas superant sense problemes, tu creus que el Marc t'ha de dir el que et convé o no? tu creus que si realment tens un problema no haguessis anat primer a la consulta? Maria tu que penses i que vols fer?
- Si, ja ho sé, no em vull pendre les pastilles, no les necessito, i a veure si realment em sento angoixada o depressiva tu faria saber a tu, ja saps que no sóc partidària de pastilletes, per això fa temps vaig voler la teva ajuda.
- Has de ser clara amb el Marc, no pot imposar-te una cosa que tu no vols, si realment no la vols, si esta molt i molt preocupat veniu tots dos a la consulta i a veure si le puc resoldre els dubtes que tingui. Jo no et veig angoixada, tot el contrari estàs millor que mai, em sembla que per fi a sorgit la veritable Maria, nomes necessitaves una mica d'ajuda per fer-la sortir però sempre ha estat aquí....
Ah i una altra cosa encara no entenc com pot ser que estiguis amb el Marc, que li veus?????

La Maria va riure... últimament també es feia aquesta pregunta....

2009-08-17T19:56:00.005+02:00

Reia mentres conduïa, encara no es creia el que l'hi havia passat a la platja.
Era d'hora i sortint de la feina havia decidit anar a la platja, sempre portava un biquini i tovallola per si de cas, el mar la relaxava.
Mentalment va recordar el que havia succeït, desprès de la trucada a la Mia i haver quedat per pendre un cafè l'endemà.

Asseguda, notant l'escalfor del sol i mirant el mar, tot i la gent se sentia aïllada, es un sentiment bastant recurrent en la Maria, podia estar al ben mig d'una festassa i sentir-se completament absent del seu entorn, sempre ha pensat que és una virtut segons la situació.

- Perdona estas sola?
- Cony no veus que si, va pensar, i va contestar si...merda va pensar...
Abans que pogués dir alguna altra cosa ja el tenia assegut al costat, se'l va mirar, evidentment el to de pell li va indicar que era estranger.
- ¿Me llamo Munir, y tu?
- Eh..Maria
- ¿Cuantos años tienes?
- 35
- ¿Trabajas?
- Si
- ¿Tu padre de que trabaja?
- Jubilado
Estava al-lucinant..que era un interrogatori?
- ¿Tienes hermanos?
- Si, grandes y muy fuertes...però escolta que és això? un interrogatori?
- Perdona no entiendo...¿estas casada?
En aquell moment ja tenia les ulleres per barret i ràpidament es va posar la part de dalt del biquini... merda va pensar ja em quedara marca.
- Oye una pregunta, ¿tienes papeles?
- Bueno no...es que soy pakistanés y no tengo papeles....
- Pero si estas trabajando, tienes un contrato, ¿no? pues con esto te dan los papeles
- Si pero tardan mucho...quiero ir a ver a mi familia y necesito papeles para salir y volver a entrar sin problemas
- Ah, situación difícil
- Tenia una amiga polaca que le di 5.000€ para casarnos, solo para los papeles, y vaya que se largo y no la he vuelto a ver
- ¿Como? pues vaya amiga, ¿se largo con el dinero?
- Si....¿tu no estarías interesada en ganar dinero facilmente?....solo te tienes que casar conmigo y ya esta.
- ¿Y ya esta?????.....¿y luego nos divorciamos?
- No, no, el matrimonio en pakistan es sagrado para toda la vida, no es como aquí.
Ara si que estava al·lucinant, va mirar al seu voltant, hi havia un parell més de noies que semblava que estaven soles, va pensar si també els hi havia proposat el mateix o li havia vist cara de panoli per dir-li el que l'hi estava dient.
- Mira perdona, però vivo en pareja y no creo que a mi compañero le haga mucha gracia, aparte de que a mi tampoco.
- Bueno, lo podemos hablar los tres....
- Ai mira, perdona, pero ya me iba, me están esperando, que tengas suerte.
- ¿Tomamos un café luego?
- No, no
- ¿Porque no?, que decida tu marido
Sera possible!, - mira que tinguis sort, adéu!

Va aparcar el cotxe, reia però també pensava que s'ha d'estar bastant desesperat per actuar així, es preguntava que faria si ella es trobes en la seva situació....

-Quant l'hi expliqui al Marc no s'ho creurà... l'hi haig d'explicar?, desprès del tot el que ha passat últimament, segur que em dirà que jo he fet alguna cosa perquè ell actués així...li explicaré demà a la Mia que segur que es peta de riure.

2009-08-16T21:22:00.004+02:00

Té el mobil a les mans, nomes ha de premer el botor, el numero encara el conserva.

- Ostia Maria, fes-ho i ja esta!, aixó pensa mentres se'l mira.

El Marc havia insistit que no calia, no calia trucar a la Mia, tan sols tornar-se a pendre la medicació i ja esta.
Medicació? perquè? per uns quants oblits?, no se les vol pendre, ella no esta malalta tot i la insistència del Marc.
També esta segura que no havien estat oblits, ella esta segura de les seves accions pero la seguretat d'ell la fa dubtar.
Deixa el mòbil, i agafa les pastilles per tirar-les, ha d'anar de pressa sinó arribara tard a la feina, desprès ja reflexionara sobre tot això.

Trucada al mòbil, és el Marc, per un moment pensa de no contestar

- Hola reina, com va tot?, ja t'has pres les pastilles?
- No Marc, ja t'he dit que no les necessito...
- Escolta, potser tu et creus que no les necessites, però jo penso que si, son inofensives, t'ajudaran a centra-te una mica més, em faràs cas?
- Mira Marc, ara no puc parlar, ja parlarem a casa, d'acord?
- Molt bé, saps que t'estimo, oi?, em preocupo per tu, desprès parlem, un petó

Penja, últimament el Marc esta diferent, últimament? fa temps que esta diferent.

- Vens a dinar Maria?
- Uf, tinc molta feina, no se si quedar-me i demanar-me un bocata.
- Que et passa?, els papers de la taula són els mateixos des de que has arribat, vina, sino ho has fet abans ja ho faras despres.
- Si mira, vinc amb vosaltres, estic massa col·lapsada i no avanço res, espera que agafo el mòbil que haig de fer una trucada.

2009-08-15T20:00:00.005+02:00

No ho entenc, estic segura que ho vaig deixar aquí.

Segura Maria?, no és la primera vegada que et passa, et passa sovint, comença a ser preocupant, el teu comportament comença a ser preocupant.....

El va mirar, no entenia res, el va mirar als ulls i no entenia res, estava segura que havia deixat els diners juntament amb les claus de cotxe, estava segura? Ja començava a dubtar, per un segon el dubte li va traspassar el cervell com un llamp al mig de la tempesta, no no es va dir, estic segura....

Els van estar buscant per tot el pis, de tant en tant la Maria tornava a la calaixera de l'entradeta, mirava dintre el cendre, a on dipositàvem les claus, estava segura d'haver deixat els diners.

Maria!, escolta no és important tan sols uns quants euros, però el que no es normal es que t'entestis a dir que els vas deixar aquí quan no hi són, els has perdut i ja esta, no passa res, igual quan et vas deixar oberta la finestra, igual quan et vas deixar obert el gas de la cuina...

No Marc, recordo que no ho vaig deixar encès, em sembla...

Tranquil·la reina, no passa res, em sembla?, tots dos junts ho solucionarem

El que més li molestava a la Maria era que el Marc la comencés a tractar com una malalta, l'enrabiava l'actitud d'ell, ella veia que el Marc la continua tractant com la noieta que va conèixer però ella havia canviat, tants anys de teràpia havien servit per alguna cosa.

Em treue'n a passejar II

2009-08-11T21:23:00.002+02:00

El títol es com la dolenta segona part d'una mateixa pel.lícula....però en aquest cas no és així: els marits de les meves amigues em treue'n a passejar.

Objectiu sopar i despres cine, el tipus de pel.lícula esta ja decidit...jijiji...s'adapta més al meus gustos.

El sopar diferent, les converses que tinc amb les meves amigues són diferents a les que tinc amb els seus marits ja que els interessos també són diferents però això si: em peto igual de riure!.

He constatat que els marits poden arribar a ser més directes amb les seves preguntes, cosa que no m'incomode, al contrari em diverteix, les amigues són més discretes o pensen que si vull explicar alguna cosa personal ja l'explicaré per mi sola.

M'agrada sortir amb elles, m'agrada sortir amb ells i inclús tots junts!.

M'espera una nit de pel.lícula d'acció, una nit de preguntes indiscretes i una nit d'interrogants...una nit de conversa divertida i diferent, des de com esta el barça, la puta crisis, o mira quin cul que té aquella!

Una nit que sempre els hi dic: ai el dia que xerri tot el que sento.......jijijiji

Buono la richiesta

Em treue'n a passejar

2009-08-04T18:47:00.003+02:00

Les amigues em treuen a passejar!!!....des de fa temps hi ha un període de temps a l'estiu, que les meves amigues s'abanderan per treure-m de casa i fer-me sortir, el per què ho fan no ve el cas, però em fa molta gracia.
Al principi era agraïda la situació, ara per ara, esta bé, però no cal que em facin servir d'excusa!!!!
El pla és anar al cine, sense que ho sentin elles, preferiria anar-hi sola ja que els seus gustos divergeixen una mica dels meus, opcions:

- Peli drama, la veritat per drama ja tenim la vida, i anar a veure els drames dels altres, como que no, a vegades va bé, quant tens un dia tonto i et serveix de vàlvula d'escapament per obrir l'aixeta i treure tota la misèria de dins.

-Peli romàntica, no les suporto, ens han menjat tant el tarro amb el tema del amor i ho han desvirtuat tan que em fan ràbia, disten molt de la realitat, a sobre hi ha gent que s'ho creu!

-Peli acció, aquesta no esta dintre dels seus gustos, i el meu tampoc em mata.

-Peli autor, anem al cine a no pensar!!!

-Peli terror, aquesta pot arribar a ser una bona opció sempre hi quant la sang no arribi a la fila d'espectadors.

-Peli cencia-ficció, ideal de pel.lícula, per passar una bona estona menjant crispetes, esta dintre dels meus paràmentres i a anys lluny dels seus.

-Peli guarra, .....millor vista amb algú enlloc d'elles.....

-Peli d'intriga, es la millor opció, tan per elles com per mi, ara el millor per totes seria una peli d'intriga amb una història d'amor amb final dramàtic i passant a l'espai.

La veritat la peli en si no es el més important, l'important es que em posin al dia d'elles i demés, i veure la cara dels seus marits quant les passo a recollir per treure-les de casa.

Mare

2009-08-03T01:23:00.006+02:00

La meva mare no ho va tenir fàcil, alguns diran que es i era una conformista, però tot el contrari. Es va casar i va anar a parar a la casa del marit, tal i com és feia abans a les cases de poble, l'hereu i esposa es quedaven la casa i tot allò que representava.
Començar una nova vida juntament amb mon pare i cinc persones més!, els sogres, la besàvia i dos cunyats solters.
Algú s'imagina que representa entrar en una casa que ja té mestresses?, no esclar, ella sola és va haver de fer un forat, un espai per ella, ningú la va ajudar, nomes la meva besàvia, sempre va tenir retrets de la sogra, i li repercutien tan a ella com a la seva vida en parella. No m'estranya que em tinguessin a mi nomes dotze mesos despres de casats , sis persones en una casa!, i ma mare lluitant cada dia per conservar les il.lusions i l'espai.
Ella no ho sap, és més forta del que es pensa, és més important del que s'imagina i és més lleial amb ella mateixa del que sap.
Des del seu petit espai és va crear una identitat, i l'estimació de moltes, tenir un cosidor en un poble es sinònim de xafarderies, però ella es dedicava a escoltar, sobretot en uns temps que les dones no eren massa escoltades.
Ara amb tristesa m'ha dit que vol "jubilar-se", vol deixar el cosidor, ja no té l'alegria de cosir d'abans, tot el que havia representat per ella ja no té raó de ser.
M'he adonat que la mare s'esta fent gran, gran i cansada, imagino que tots arribem aquest punt i es dolorós veure que les persones que estimes també arriben aquest punt.
A vegades m'explica que el seu somni era entrar en un gran taller de barcelona, ser modista de dissenyadors, oportunitats en va tenir però es van quedar en tan sols oportunitats perdudes.

La fotografia no és la millor d'ella, però és la que més m'agrada, quan la miro només en ve al cap una paraula: VOLA mare VOLA!.

Guerra!!!

2009-08-02T13:38:00.006+02:00

Cada dia és pitjor...el conflicte és imparable, tot i els meus esforços com a casc blau, la guerra és imparable i no atenen a raons.

Cada dia hi ha un conflicte diferent, la metralla és diferent, cada dia sorprèn amb coses noves i el resultat es sempre el mateix.No se fins quan aguantaré ja que la guerra psicològica és demolidora.

No se com va començar, nomes que va començar i no se com acabara, el pitjor són els danys col.letarals, perquè m'afecten a mi!!!...estic en un estat de tensió constant, sempre mirant al pati de llums a veure si li ha caigut uns sostens...uns calçotets...una samarreta a la veïna de dalt, i haig d'estar preparada per rescatar-ho ja que sinó la veïna de baix, ho enganxa i u llença!!!...Estic al mig d'un foc creuat entre veïns!!!...i el pitjor es trobar-me-les a l'escala perquè em comencin a menjar el tarro amb les seves neures, jo com a bona veïna intento pacificar el conflicte, però es impossible!!!...les forces de l'infern estan desbocades!!!.

Nomes em resta esperar, restar a l'aguait, repassar la roba interior de la veïna i veí de dalt...que pots arribar a fer un estudi de camp de relacions de parella, i posar-me el casc blau cada vegada que intento entrar a casa meva.

2009-07-26T23:21:00.003+02:00

Sempre es diu que les dificultats ensenyen les limitacions de cadascú, els problemes són aprenentatges, i les resolucions ensenyaments per millorar com a persones...però ostia! perquè tot es tan difícil???, relacions personals i feina. Quan no es una cosa es l'altre o una cosa et porta a l'altre. La veritat no ens podem queixar, sempre hi ha gent pitjor però emmirallar-se amb els altres per sentir-te millor o pitjor es una mala solució. Acceptar, entendre, gaudir del que tens és difícil quan algunes vegades perceps que et falta alguna cosa, sents un buit a dins que el vols omplir i no saps com, et desesperes quant veus que no el pots omplir, ja no saps si és un problema extern o intern, busques explicacions, les trobes o no, les acceptes o no i tens por d'assecar-te, com una flor morta, fins el punt que siguis incapaç d'omplir el que ja no es pot omplir.

Però que carai!...a prendre pel sac ensenyaments, aprenentatges i demés histories, gaudir d' un cigarret abans d'anar a dormir, unes vacances i desaparèixer del tot i de tothom, una abraçada ben donada, l'estimació incondicional del pokemengi, una cervesa ben freda, una caminada nocturna, treure la pols de tan en tan, i moltes més coses i persones que segurament moltes vegades no sabem apreciar com es degut.

Per tant només queda dir: collons!!!...tinc una vida de puta mare!

Jefes

2009-07-22T21:23:00.003+02:00

Els jefes són un orde de mamífers. El seu nom ve del llatí Jo orderum Tu callum i estan dins la família dels carnívors, s'alimenten sobretot de carn, és a dir, altres animals, a diferència dels herbívors que s'alimenten de vegetals o els omnívors també anomenats pringators , que tenen una dieta variada.

Els jefes es distribueixen en dos subordres:

- Subordre dels dictadoformes (la seva paraula va a misa, sense escoltar raons més sensates però quant es caga, la caga el pringators corresponent).

-Subordre dels enrulliformes (colegilles dels pringators, amb empatia cap el subgènere pero igualment quan es caga, la caga el pringator corresponent).

També existeix un ordre d'animals fòssils, pròxims als actuals jefes però avui en proces d'extinció, els amofonts, aquest amos i senyors de l'empresa però amb la suficient categoria per saber el que fan i desfan, i establint una relació de tu a tu amb els pringators.

Trets distintius

Es distingeixen per una mandíbula pronunciada que no els permet veure més avall del seu coll, cosa que a vegades els hi provoca mal d'esquena, també es important recalcar que el mal d'esquena també és produït per el pal que tenen enganxat a la columna, cosa que s'identifica amb els seu caminar recta i marcial. La seva dentició els permet caçar altres animals, i un estómac simple per digerir-los. El seu cervell és de tipus girencèfal, s'han trobat jefes en proces de descomposició absents completament de cervell. Són animals bàsicament terrestres...alguns...Acostumen a reproduir-se un cop l'any tot i que alguna vegada també s'ha intentant eliminar l'especie a base de polvos...informació contrastada amb multiples entrevistes a la familia dels pringators.

Cal recalcar que dintre la família dels Jefes hi ha moltes més subfamílies que no estan tipificades i esencialment divergeixen molt i molt d'aquesta en concret.

Favetes al dissabte nit

2009-07-18T12:50:00.007+02:00

Ingredients:

Amanida de favetes amb magret d'ànec ( en aquest cas, al no haver-hi magret, combinarem cecina amb cansalada viada).

Carrer ple de bombetes i adornat per l'ocasió.

Temperatura adient amb ventet fresquet.

Taula ben parada.

Companyia de 27 persones (tan grans com petits).

Preparació:

S'arriba al carrer de festa, salutacions a tothom, deixar el teu plat, juntament amb els altres, sinfonia de olors i colors. Amistat, confidencies i molt riure, amb bona companyia, 27 persones totes diferents entre si, però sempre amb sorpreses, relaxament i tast dels diferents plats. Important, tot regat amb un bon vi del poble o país.

Temps de cocció fins que el cos digui prou.

Bon profit!

Treiem la pols?

2009-07-16T22:28:00.007+02:00

Últimament sento bastant la paraula "follaamics", l'he escoltada a amics/gues, le escoltada a la feina, inclús l'he llegit per algun bloc. Es curiós quant pronuncies "follaaamics" s'omple la boca. Abans es deia amic/ga amb dret a roce, amic/ga intim, amic/ga de tan en tan treu la pols... però bàsicament la finalitat es la mateixa tal i com indica la paraula.

La qüestió és: cal ser amic per follar?, o a l'inrevés, per follar et fas amic?. és una paraulta perillosa o un joc perillós, és important saber les limitacions, perquè si en una part es despunta'n sentiments,ja l'has cagat, tan per una part com per l'altre, cadascuna dintre dels seus interessos, interessos? lleig millor dir expectatives, expectatives? sobreintencionat, millor dir esperançes, esperançes? irrealitat...el que sigui!, i desprès que passa?, deixes de ser amic per no follar? ,o a l'inrevés, per follar deixes de ser amic?...

Ai, no se, la naturalesa humana es així de rara i contradictòria, però evidentment ningú em negara que a vegades val la pena arriscar-se...o no...qui ho sap...."follaaaamics" jijiji...realment s'omple la boca nomes de pronunciar...

Alucinant

2009-07-15T22:00:00.000+02:00

La gent esta bolada i molt nerviosa.

Avui m'he quedat de pasta de moniato, anava amb el cotxe fins que l'he hagut d'aturar perquè tenia un tio davant amb moto que s'estava discutint amb un altre que estava parat amb el cotxe, de cop i volta el tio del cotxe ha baixat i a començat a ostiar el de la moto...me quedat petrificada, ningú feia res per separar-los, he començat a tocar el clàxon, mil.lesimes de segon que semblaven hores, fins que han baixat uns altres, d'altres cotxes a separar-los, jo també hagués pogut baixar, però he pensat que amb les dimensions que tenien cada un, dels que s'estaven ostian, em podien donar un tanto i enviar-me a pastar fang...i l'únic que s'ha ma ocorregut es tocar com una boja el clàxon....alucino perquè el del cotxe es un ex-company del cole d'EGB, un nano que era un tros de pa però una mica animal, recordo que es pintava bocates de pernil quan tenia gana i se'ls menjava!!!...alucino perquè estava com una cabra però completament inofensiu...o almenys en aquells temps.

Em pregunto perquè no he sortit del cotxe, covardia? passotisme?, potser si que m'estic tornant com la majoria, passant de tot i tothom, i em fa ràbia, sona molt trist però real.

LLagasta el Rei

2009-07-12T23:37:00.005+02:00

Avui ha sigut un gran dia, el dia gran de Festa Major, a casa sempre tenim dos dies importants per estrenar la roba, una per Nadal i l'altre el diumenge de Festa Major...estrenes per anar a la cercavila al matí, estrenes perquè et vegi el poble i et puguin repassar de dalt a baix, estrenes per passejar-te i se la comidilla de moltes i molts...es molt divertit, quan encara teníem les iaies era primordial primer passar-les a veure per tenir la seva aprovació no fos cas que la jove de cal miqueló ens pogués criticar (jove que normalment era dona de 60 anys cap amunt però soltera!...coses de iaies), després el gran dinar!...tota la família embotits al menjador de casa i la iaia treien i treien plats de la cuina, vermut...canalons de Festa Major...vedella amb suc...i per qui no li agradi pollastre rostit!...i vinga menjar i beure, i fer migdiada a on podies, no se si era causa del menjar o la beguda. I perdona mare però com els canalons de la iaia no els he tornat a menjar, eren insuperables!!!.

Les coses han canviat, però la base segueix sent la mateixa, qui li agrada la Festa Major la gaudeix des del primer dia a l'ultim, abans nomes trepitjaves casa per dutxar-te, desprès del correfoc i anar a ballar fins que sortia el sol. Ara els horaris són diferents però encara hi ha estreno de roba, dinar, ballar el que es pot i em deixen i correfoc light, el GRAN ENSIERRU...avui ha sigut molt important hi ha hagut un canvi generacional, li he lliurat la meva camisa dels correfocs al meu fill, ha estat sol durant l'ENSIERRU i s'ha comportat com un veritable diable, foc al cos, foc a l'ànima, estic molt orgullosa i se que la meva camisa no podria estar en millors mans.

Alegriiia!

2009-07-11T18:28:00.003+02:00

...és Festa Major!!!...

SANTA PIZZA!

2009-07-11T00:11:00.006+02:00

Quina pizza que m'acabo de menjar!!!...el divendres és el dia de la pizza rega't amb una o dues o tres copes de vi, vi negra fresquet.

El divendres és un dia diferent de tota la setmana, per mi el millor, el divendres és el final de la setmana, és el dia de l'oblit, deixes enrere la feina, preocupacions, obligacions. Hi ha persones que tenen el seu dia centralitzat amb dimecres o dimarts, per mi és el divendres, es el primer dia del cap de setmana, que et serveix per descansar i recuperar, és un impás entre dies diferents, dies pendent de les hores i dies sense hores, també amb obligacions, però aquestes diferents, gaudir de la família i amics, gaudir de migdiades (quan es poden fer), gaudir de les passejades, o simplement gaudir d'avorriment.

El divendres no ha començat massa bé, a vegades tenim un sentiment d'abandonament o solitud que és fa dificil extirpar, és latent i constant, adormit moltes vegades, floreix quant no ho esperes, pero sempre és a dins, nomes cal reconeixe'l, inutil la lluita, esta ocult però present, el millor que es pot fer es deixar que surti, floreixi i es penseixi, i ja esta! així de facil... i pensar que sols una pizza el pot aplacar!!!...i una copa, o dues o tres de vinet fresquet.

Però quina pizza me menjat!!!...a prendre pel sac la dieta!!..sempre tenim la crema anticelulitis per cremar!!!

Abraçades

2009-07-07T21:06:00.005+02:00

Hi ha molts tipus d'abraços o abraçades:

tipus 1: el que ens donem a un amic, normalment sincer, depenen del que considerem com amic.

tipus 2: el que ens donem quan coneixem algú, evidenment si aquest el dona primer i sempre va acompanyat de copets a l'esquena.

tipus 3: el que ens donem quant ens despedim, també evidenment depenen del grau d'estimació cap a aquesta persona, és un d'aquest que no et vols deixar anar per evitar lo inevitable.

tipus 5: el que li donem a arbres, parets, cuxí del llit...que per si sol ja denota que molt bé no estas!

tipus 6: el que donem amb generositat, el que ens fa sentir bé, el que donem a qui volem i ens sentim protegits al rebre'l.

tipus 7: el que donem quant sentim que arribar el plaer, el que donem per intentar transmetre
tota la intensitat a l'altre.

Tipus 8: el que donem com a preambul del que sera el 7, ple d'intensions i emocions.

I segur que m'hen deixo molts més, abraçades per cada moment però sempre necessaries.

Colors

2009-07-05T21:54:00.003+02:00

Roig del foc, roig del cel al capvespre, roig dels ulls rabiosos d'injustícia.

Negra de la nit, negra de la tristor, negra dels ulls buits.

Blau del cel, blau del mar, blau dels ulls intensos d'innocència.

Verd de l'herba humida, verd dels boscos a la primavera, verd dels ulls de l'esperança.

Blanc, gris, groc, negra, rosa, blau, roig, verd de la música!.

2009-07-03T00:12:00.003+02:00

Moltes vegades hi ha sentiments encadenats, per exemple la frustració pot portar a la ràbia que aquesta porta a la impotència i finalment et desencadena a la vergonya, passant per un estat de mitja plorera.

Això mateix es el que he sentit avui quan s'ha ma qüestionat la feina feta, frustració per fer-la mitjanament bé o mitjanament malament, ràbia per escoltar el que ja sabia, impotència per sentir que realment es veritat i no pots fer res per justificar-te, i vergonya per no poder controlar els sentiments.

Tot això et qüestiona la veritable vàlua com a professional, et venen al cap les inseguretats i les preguntes típiques: estic preparada?, estic aconseguint el que realment s'espera de mi?, em sobrepassa?, he pecat de confiança?...despres comences a reflexionar i entens que nomes es feina, Peró es la meva feina i m'agrada fer-la ben feta, no per el que s'espera de mi sinó per exigències propies.

Ha estat un dia dur, cansament, limitacions, aprenentatge i descoberta, aquestes paraules també s'encadenen i em quedo definitivament amb aquestes.

Suor

2009-06-28T19:18:00.004+02:00

Suor de caminar...
Suor d'angoixa...
Suor de plaer...
Suor de desesperació...
Suor de nervis...
Suor de calor...
Suor de ballar...
Suor de desig...

Sempre hi ha un moment per cada tipus de suor, però sempre és desitja la suor que no tenim.

...

2009-06-27T17:11:00.004+02:00

Transcrit conversa:

Nenet 1- Al final que faras? vindrás o no?

Nenet 2 - Si al sopar si, despres ja veure'm, depend de com vagi la nit.

Nenet 1 - A veure si et tocar seure al costat de la xxx...

Nenet 2 - Que dius???...si és una vella, espero que em toqui seure amb la zzz....

Nenet 1 - Peró si la xxx té 28 anys!!!

Nenet 2 - Per aixó et dic que es una vella!!

Ho haveu vist!!!!!....però com es pot considerar una dona de 28 anys vella!!!...aixó nomes ho poden pensar els sacs de mocs!!!.

En aquest moment em vaig indignar, i jo i la meva indignitat vam saltar...- eh! tu! així que si una dona de 28 anys es vella, una de quaranta que cony es????

Li vaig deixar anar un discurs, que pa qué...es millor saber el que es vol al que no es vol, es millor saber el que som al que es voldria ser, es millor l'experiència que ..que...uns pits que s'aguantin sols!!!!...etc, etc.

Em vaig quedar ben descansada i amb la satisfacció d'haver defensat totes les quarantones del món.

Ara cada dia al matí, sempre tinc un : Bon dia Senyora....jijijiji....

Conte

2009-06-26T18:34:00.000+02:00

No ho entenc...el cap em dona voltes, i estic a fora...no ho entenc.
Veig el cotxe però jo estic a fora, esta empotrat contra el lateral de l'autovia, hi ha cotxes aturats i altres que passen...però que ha passat???.
Seure, és el que necessito, seure i pensar...estava conduint tornant de la feina, ha estat un dia de por, molta feina i poc temps, massa pressió...he sortit i he agafat el cotxe, torno cap a casa, que m'espera a casa?, dutxa, sopar, mirar la tele sense veure res i dormir...m'estic angoixant, sempre igual...

T'imagines que fàcil seria acabar-ho tot?, -ssshhttt....no!,

Vinga que ja ho has pensat alguna vegada...nomes has de fer cop de volant i ja esta, tot acabat!...- ssshhhttt...he dit que no!.
...descansaràs...no tindràs preocupacions ni responsabilitats...estaras tranquila, tu ho saps, ho necessites..-he dit que no!.

Jajajajaj...que burra!!!....estava tan ofuscada amb la veu que m'he ostiat!!!...que burra que soc, sort que no ha passat res....

- .....Has vist com ha quedat el cotxe?
- Si esta destrossat...i la noia de dins també....

Germanes

2009-06-25T22:11:00.000+02:00

La meva mare i la meva tieta són antagòniques, diferents com poden ser el dia i la nit.Una és tranquila i sumisa l'altre es pur nervi i lluitadora, però es necessiten l'una a l'altre, són complementàries i indisociables.

M'encanta seure al cosidor amb elles i que m'expliquin les seves històries, històries de quant eren joves, d'una mateixa realitat pots trobar dos punts de vista completament diferents.I em meravella la complicitat que tenen l'una amb l'altre, t'expliquen històries que no poden acabar ja que riuen com a boges, es una injecció d'alegria, de riure, de positivitat...

M'agrada quan ve la tieta amb els seus collarets, i veure com la mare se li escapa el pipi nomes de riure de les tonteries que diem...en aquests moments, el pare, s'amaga al menjador ja que sap que el terreny li esta vetat.

Dolor

2009-06-24T16:18:00.000+02:00

Ens han fet un regal molt especial, un regal que no hagués volgut ni voldria per ningú, un cd amb la veu de la contadora de contes que ens van robar. Les malalties per ser el que són, ja són irracionals i si a sobre afecten a nens, són cruels, malalties d'impronunciables noms i impronunciable cura.

Ens ha ensenyat com de sonor pot ser el silenci.

Ens ha ensenyat com de ple pot ser el buit.

Però no és just que ens hagi ensenyat com de curta pot ser la vida.

Jo vs Impressora

2009-06-22T14:11:00.000+02:00

Volia parlar de la meva besàvia Maria...però la situació se'm desborda, situació laboral, i cap element tecnològic no ajuda a millorar la situació.
Com potser la refutuda impressora, quant més la necessites, quant més ràpid has d'anar, pitjor es el funcionament...he arribat a la conclusió que molts dels aparells elèctrics, electrònics, tecnologia punta com una impressora tenen vida pròpia.
Estan a l'aguait i quant veuen o noten a traves de les seves ones tratosferiques que t'acostes comencen a riure per lo vagini perquè SABEN que et van a putejar, estan contra la humanitat sencera, concretament contra la meva humanitat.
I lo pitjor es que no pots fer res perquè SABEN que quant arribi el tècnic ja no farà falta, l'urgència que tenies per presentar una documentació no s'ha complert, i evidentment t' han dit DE BON ROLLO que això no pot ser. Però intentar justificar un fet que ja per si no es racionalment justificable no és massa creïble, així que calles, t'enpasses la mala llet, i et vas consumint per dintre, fins que et passa...fins la propera...i saps que no es l'ultima
ni serà l'ultima.

Una mica exagerat? segurament, és la manera de desviar l'antenció al que verdaderament ens consumeix per dins...

Divendres Nit

2009-06-20T21:54:00.000+02:00

Divendres 8h vespre...despres d'haver carretejat taules, cadires a ple sol enmig d'un pati d'escola..d'haver anat a corre cuita a la perruqueria i finalment dutxadeta i pintadeta, a veure si algú em tira la canya, arribo un altre vegada al patí, evidentment acompanyada de mon fill de 10 anys.

Nomes!!! s'havia de parar les taules (per 300 persones)...com sempre...ho tornem a fer els matats de turno...i ja comencem a suar un altre vegada, pentinat i pintat a prendre pel sac...

Comença a arribar el personal..ben pentinats i pintats...i comença la festa, la festa???per ells!!, perquè un altre vegada els mateixos ens hem d'aixecar a portar beguda i plats a les taules...em pregunto: porten pega especial de casa enganxada al cul, que fa que no es puguin aixecar????.

Passem de tot i ens apropiem de tots els culs de botella que aconseguim, ja que evidentment ja se l'han begut tot, mentre servidora i altres els hi posaven el plat a taula.I comença la música, com posseïts... ens fem els amos de la pista, es nostre! ja que l'hem hagut de patir durant tot el dia!.

Veig a mon fill a un racó i m'acosto fen-me la moderna...i començo a veure els seus ulls coberts de terror...zas! l'enganxo intento que balli en mi, peró em suplica que el deixi i agafo el seu millor amic que té el costat, quatre voltetes, quatre saltets i el deixo lliure, desprès sento que li diu a mon fill: quina mare més divertida que tens..se'm posen els ulls plens de llàgrimes esperant la resposta la qual diu: TE LA CAMBIO!!!!....

Ja nomes queda recollir, i no se que passa ens quedem els de sempre més quatre despistat que evidentment l'any que ve no enganxarem.Torna a suar...tornar a carretejar...i sense que ningú m'hagi tirat la canya!!!...manda güevos!.

Ha estat divertit, molt divertit, com cada any i com serà l'any que ve, perquè m'he petat de riure, he ballat i m'he donat compte que mon fill comença a pensar de la mateixa manera que pensava jo, segons el moment, al mirar-me als meus pares.

Lady Day

2009-06-18T20:19:00.000+02:00

Hi ha persones que estan marcades per una genialitat turmentosa,
una d'elles va ser Lady Day, la diva del jazz dels 40, una veu incomparable.
No nomes es tracta de cantar amb bona tècnica sinó de saber transmetre la cançó que estas interpretant,
Lady Day, amb la seva veu trencada i virtuosa era capaç de transmetre tots els sentiments que contenen la cançó.
La qüestió es: has de tenir una vida trencada? per poder treure el més profund d'un mateix?
Lady Day va ser una dona trencada, des del moment que va néixer fins el moment de la seva mort. Infantesa complicada, adiccions a l'heroïna i l'opi, la seva complicada vida amorosa, i la intolerància de la seva època, la van portar a un atac de cor en nomes 44 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=h4ZyuULy9zs

Amb egoisme dono gràcies per que Lady Day hagi tingut una vida turmentosa, així puc gaudir de les seves cançons, ja que gràcies a la seva vida se'm fa mes suportable la meva tan "normal".

Que carai estic fent (segona part)

2009-06-17T21:36:00.000+02:00

Per cert...si algú llegeix disculpeu les faltes d'ortografia...ningú es perfecte..ni jo!.
Toma!..en van dos!

Que carai estic fent?

2009-06-17T20:57:00.000+02:00

I ara qué???...he començat el blog i em pregunto i ara que??..., haig d'escriure un cop per dia?, un cop per setmana?, un cop per mes?...
normalment només escric quant estic de mala llet, emprenyada, disgustada..i la veritat per dir-li a la paret millor vomitar-ho aquí a veure que passa.
Potser em relaxare o potser m'emprenyere més..qui ho sap?
Ha estat un dia negre, d'aquells que millor quedar-se al llit però sempre és pot trobar possitivitat al assumpte, almenys això em vull creure...com diria un bon amic tan positiva no pot ser bó!.