diumenge, 1 de novembre del 2009

Caramelo o susto?

Caramelo o susto???.... una òstia ben donada es el que et donaria.
Ahir anant a casa uns amics a sopar i fer la castanyada nomes veies nens i més nens "disfressats" de... de... vaja amb la cara pintada de calaveres i coses d'aquestes, intentant fer de la castanyada el Hallowei, amb actitud xulesca increpaven al personal que passejava que els hi donessin caramels tan sols pel fet d'anar "disfressats" a sobre si els hi deies que no les contestacions eren des de YA TE VALE! a JODER!, no me'n vaig trobar cap que em contestés amb català ni que em digués caramels enlloc de caramelos, una de dues o es condició indispensable parlar amb castellà quan adoptes el Hallowei o es cosa nomes d'Espanyols, penso que més la segona, ja que els nenets que em van assaltar tan per l'actitud com per la vestimenta, deixant de banda la cara pintada, són futurs nengs de castefa en potència.

Una vegada al sopar, ens van explicar uns amics que justament a la tarda havien passat per casa seva tres nenets, d'edat entre 10-12 anys, al dir-los que no tenien caramels van marxar, però al sortir de casa es van trobar la paret de fora, pintada amb spray blau, una M encerclada ben gran, la mare que els va parir!!!, aquí la broma ja passa de mare, si els haguessin pogut enganxar els hi haurien fet netejar la paret amb la llengua.

Em cago amb els pares que utilitzen massa el diàleg amb l'educació dels fills i no saben dir que no, els pares són pares i no col·legues, per tant han de fer de pares. La falta de responsabilitat que tenen els pares els hi passen als fills inclús són els mateixos fills que ha de decidir moltes vegades el que és millor per ells, collons! si són crios, els pares no poden passar les decisions com si fossin una pilota, d'aquí aquesta actitud de passar de tot i tothom i no tenir respecte per ningú.
Tothom ha de ser conseqüent amb el que fa i el que diu però si els mateixos que han d'ensenyar no ho fan, com ho poden aprendre els fills?
Abans el que deien els pares anava a missa, el que deien els mestres anava a missa, inclús el que deia el tiet xoxo que sempre anava mig trompat anava a missa, ara intentes imposar una mica d'autoritat amb un grupet de nens i et diuen de tot menys guapa.

Ojo!! i a més de tot això la cosa pot començar aixines.....




i aixines pot acabar.....



2 comentaris:

Anònim ha dit...

A vegades m'espanto a mi mateixa. Ahir mateix, veient la mainada del poble empordanès de la meva família disfressats d'això, em van agafar instints genocides i infanticides.

S'haurien de montar guerrilles: Reclutar nens castanyers i castanyeres armats fins a les dents per tirar rocs als halowins aquests, aviam qui seria qui es moriria de por al final.

I una bona festa plena de castanyes, panallets i moniatos, per descomptat gratuïta, per a tots aquests nens.

Nets de Junh ha dit...

Benvolguda i benvinguda iaia:

senzillament s'ha passat del pare autoritari al pare col.lega, és a dir del pare a qui mano jo i es fa el que digui i punto al pare
que dialoga, parla, raona i fins i tot ha de convença, ni una cosa ni l'altre però en aquesta societat s'ha passat d'un extrem a l'altre,
i s'han confós els papers, el pare que faci de pare i el fill de fill, i que es deixin de tantes històries i punyetes de psicologia sociològica evolutiva del comportament social....
Per cert els escamots anti-halowei s'hauran d'estudiar per proper any.